El Despatx Oval del president Donald Trump és tot un malson per a la majoria de líders internacionals. Després de les esbroncades al president ucraïnès Volodímir Zelenski i al sud-africà, Cyril Ramaphosa, ara és Friedrich Merz qui es prepara per trobar-se cara a cara amb el polèmic magnat. El nou canceller alemany, conscient de les pressions amb què Trump i el seu equip han ofegat públicament als mandataris internacionals que han desfilat prèviament per la Casa Blanca, espera retornar a casa amb una imatge de líder fort i influent, que representi dignament la principal economia de la Unió Europea (UE).
Des que va assumir el càrrec a principis del mes passat, Merz ha lluitat per liderar Europa en qüestions com el comerç internacional, la seguretat conjunta o el pes diplomàtic en les negociacions de pau a Ucraïna. Tanmateix, la veritable prova de foc és ara, entre els murs del despatx de Trump. El magnat i ara president nord-americà ha estat especialment crític amb Alemanya, país que veu més com un competidor que com un soci fiable. El democristià, que recentment s’ha posat en contacte amb Cyril Ramaphosa per preguntar-li sobre la seva experiència com a convidat a Washington, espera poder tancar files amb els EUA pel que fa al compromís de defensa d’Europa, deure que la Casa Blanca encara manté tot i les recurrents amenaces de Trump d’anul·lar-lo. En aquest sentit, Merz posarà sobre la taula noves sancions contra el Kremlin coordinades entre els EUA i Europa, especialment sobre les importacions de petroli i gas rus.
Per altra banda, l’alemany intentarà reconduir Trump pel que fa a la seva hostil política aranzelària contra la UE. Ara mateix, la imposició del 50% sobre les importacions dels 27 es troba ajornada fins al 9 de juliol. Merz podria recórrer a la cooperació en matèria de defensa per guanyar-se el favor del republicà, atès que, recentment, els legisladors alemanys van anunciar que eliminarien els límits d’endeutament per tal d’assolir el 5% del PIB en el pressupost de defensa que els EUA exigeixen als socis transatlàntics. Si bé aquest augment encara no s’ha materialitzat, Berlín ha assegurat que complirà amb la condició que Trump fa temps que demana als membres de l’OTAN.
La situació de l’extrema dreta a Alemanya, possible focus de tensió
Merz va criticar el republicà durant la seva darrera campanya electoral, i aquest, lluny d’oblidar-se, no ha amagat la seva preferència per altres opcions dins l’espectre polític alemany, mostrant la seva predilecció pel partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD). En la mateixa línia, el vicepresident JD Vance va carregar contra l’anomenat “tallafocs” del sistema polític alemany, que impedeix als principals partits d’extrema dreta com AfD arribar al govern. Vance, de fet, es va reunir al febrer amb la líder del partit ultra, Alice Weidel, per expressar-li el seu suport abans de les eleccions anticipades -en què finalment va quedar en segona posició. Tanmateix, es creu poc probable que Merz cedeixi respecte a aquesta eina política de contenció de l’extremisme, tenint en compte que anteriorment ha demanat a Washington que es distanciï de la política interna de Berlín.
En termes generals, els funcionaris alemanys es mostren optimistes amb el viatge del seu canceller al temut Despatx Oval. Merz va viure molts anys als EUA i, a diferència dels seus predecessors, parla anglès amb facilitat. Ja ha mantingut converses telefòniques amb Trump, i sembla haver-hi bona sintonia entre tots dos. Després d’un inici complicat, en què va necessitar dues votacions al parlament per proclamar-se president -quelcom sense precedents en la història recent del país-, l’alemany s’ha dedicat a teixir aliances per Europa, però cap dels seus viatges tenia la transcendència d’aquest. Tant per a Alemanya com per a la resta d’Europa, mantenir el suport de Washington és essencial en els convulsos temps actuals. Restarà veure, doncs, si la trobada transcorrerà amb tranquil·litat o es donaran situacions com les de l’atropellada visita de Zelenski al Despatx Oval.
