França s’enfronta a la primera gran crisi de govern de la present administració. El president de la República, Emmanuel Macron, ha acceptat aquest dilluns la dimissió de la primera ministra, Elisabeth Borne. El canvi al capdavant del Consell de Ministres gal, si bé suposa un important terrabastall a la política del país veí, ja es comentava a l’esfera pública les darreres setmanes. L’executiu es trobava sobre intensa pressió arran de l’aprovació d’una dura llei d’immigració, per a la qual la majoria centrista del president va aconseguir els vots dels conservadors Les Républicains, a més del suport dels ultradretans de Rassemblement National, el partit de Marine Le Pen -la dirigent, de fet, la va descriure com una “victòria ideològica”-. El text, acordat amb la dreta tradicional, incloïa mesures regressives, com ara l’exclusió de les persones migrants irregulars de la sanitat pública. La crisi de govern arriba també pocs mesos abans d’unes eleccions al Parlament Europeu en què l’extrema dreta sembla portar avantatge.

Borne, que havia servit en diversos càrrecs sota ministres del Partit Socialista abans d’incorporar-se al projecte de Macron, era la segona dona a ocupar el càrrec de primera ministra a la història del país. Abandona la posició poc més d’un any i mig després d’arribar-hi, després de la victòria electoral del moviment el maig del 2022. Sota el seu mandat, més enllà de la nova llei d’immigració, s’ha aprovat part del programa polític del president, així com la polèmica reforma de les pensions que va generar un intens descontent al carrer.

El president francès Emmanuel Macron / Europa Press
El president francès Emmanuel Macron / Europa Press

L’Elisi ha comunicat la dimissió de Borne en un curt comunicat. També ho ha fet el mateix president, al seu compte a la xarxa social X, abans coneguda com a Twitter. Macron ha volgut mostrar el seu agraïment a la ja ex-primera ministra pels seus serveis al capdavant del consell executiu. “La seva tasca al capdavant de la nostra nació ha estat exemplar cada dia”, lloava el cap d’Estat. Borne, val a dir, ja no va participar en l’habitual Consell Constitucional, i havia abandonat l’Elisi després d’una reunió de més d’una hora amb el president de la República.

Substitut a l’horitzó

Macron no ha comunicat immediatament qui serà el substitut de Borne al capdavant de l’executiu gal. Els mitjans locals apunten a diverses opcions: l’actual ministre de Defensa, el jove Sébastien Lecornu, sona amb força després de prop de sis anys de servei al govern, en el que ha ocupat dues carteres diferents, així com la secretaria d’Estat. També ho fa Gabriel Attal, responsable d’Educació, de només 34 anys. Entre els noms més coneguts, com avança l’agència Reuters, es baralla també el del ministre de Finances, Bruno le Maire; un perfil en ascens que apareix també en les travesses per succeïr Macron a les presidencials del 2027.

Més notícies
Notícia: Mor el director Ventura Pons, referent del cinema català
Comparteix
El cineasta barceloní ha mort als 78 anys i deixa com a llegat més de 30 obres
Notícia: La Generalitat intensifica les reunions bilaterals amb Madrid
Comparteix
La consellera Capella es reunirà amb el ministre de Transports i la ministra d'Habitatge i el conseller Balcells confirma una trobada amb el Ministeri de Sanitat
Notícia: Brussel·les subratlla que la reforma del Poder Judicial és cosa d’Espanya
Comparteix
La Comissió Europea demana "temps" per reflexionar abans de respondre a la petició de mediació
Notícia: ERC contradiu Junts amb els decrets: “Cap element perjudica l’amnistia”
Comparteix
Raquel Sans confirma que els republicans votaran a favor dels decrets socials "per responsabilitat i coherència"

Comparteix

Icona de pantalla completa