El líder del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), Abdullah Öcalan, ha demanat a l’organització que deposi les armes i es dissolgui. Öcalan, que està empresonat, ha fet un gest de pau cap a Turquia i ha defensat la via “democràtica” per resoldre el conflicte que l’enfronta amb Ankara des de fa 40 anys. “El PKK s’ha de dissoldre”, ha dit el líder de l’organització a través d’un missatge que ha llegit el dirigent kurd del Partit Democràtic dels Pobles (DEM), Ahmet Türk, en una compareixença seguida amb gran expectació per la comunitat kurda de Turquia i Síria. “Com és el cas en qualsevol comunitat moderna i partit l’existència de la qual no hagi estat abolida per la força, ha de fer-ho de manera voluntària”, ha insistit. “Demano que es convoqui un congrés per a adoptar la decisió. Tots els grups han de deposar les armes”
“No hi ha un camí alternatiu fora de la democràcia”, ha assegurat el líder del PKK, que té 75 anys i està empresonat des de finals dels anys 90 en un centre penitenciari situat en una illa al sud d’Istanbul, on compleix cadena perpètua per terrorisme. En un missatge inesperat, Öcalan aposta ara per una “reconciliació democràtica” que permeti posar fi a un conflicte que fa quatre dècades que dura.
Un anunci amb conseqüències a Turquia, Síria i l’Iraq
El veterà dirigent del PKK és el referent polític dels kurds a Turquia i a Rojava, al nord de Síria. Ankara havia reclamat als kurds de l’Administració del Nord i Est de Síria (ANES), que controlen de facto tot el nord del país malgrat el nou govern a Damasc, que es desvinculessin del PKK. Per això l’anunci d’Öcalan ha estat molt seguit tant a Síria com a l’Iraq, on els kurds també gaudeixen d’una certa autonomia administrativa, molt més consolidada que a altres països i sota el control del clan Barzani.
Öcalan ha reconegut que les condicions polítiques que van portar al sorgiment del PKK a finals del segle passat han canviat i que ara és dona el context idoni per encetar un procés de pau. “El col·lapse del socialisme en la dècada dels noranta a causa de dinàmiques internes, la dissolució de la negació de la identitat kurda al país i la millora en la llibertat d’expressió han portat a un afebliment del significat fundacional del PKK”.
Cap a un procés de pau
Així mateix, l’històric líder kurd ha defensat que durant “més de mil anys, les relacions entre els turcs i els kurds s’han definit en termes de cooperació i aliança mútues”. Öcalan considera que la “necessitat d’una societat democràtica és inevitable” i ha recordat que el PKK i la insurgència armada “van trobar una base social i un suport i van estar inspirats principalment en el fet que els canals per la política democràtica estaven tancats”. El Partit Popular per a la Igualtat i la Democràcia té una participació activa com a mediador en les converses de pau entre Ankara i el PKK.
Fa una dècada, el 2013, ja es va produir un primer intent, però dos anys després de les negociacions l’acord es va trencar i va esclatar una nova onada d’enfrontaments a les zones de majoria kurda al sud-est i l’est de Turquia. Ara el PKK, igual que la majoria dels partits kurds, aposta més per aconseguir una major autonomia dins de Turquia que per forçar la creació d’un estat independent i l’anunci d’Öcalan s’emmarca dins d’aquest viratge cap a una solució democràtica amb Ankara.
