El Partit Demòcrata ha canviat substancialment l’estratègia. Durant la campanya per la presidència de l’exsecretària d’Estat Hillary Clinton, intensament criticada per bona part de les bases de la formació per la seva llunyania respecte del fonament tradicional del vot progressista als Estats Units, la llavors encara Primera Dama Michelle Obama va recitar, en un míting a Philadelphia, un eslògan que marcaria l’esperit de la derrota dels blaus el 2016: “si ells van a baix, nosaltres anem a dalt”. Enmig de la primera cursa electoral d’un Donald Trump especialment agressiu, entre crits de lock her up, les grans famílies Demòcrates advocaven per mantenir el to institucional malgrat l’èxit d’uns Republicans decidits a baixar al fang. Vuit anys després, la Convenció Nacional que ha tancat aquesta matinada a Chicago Kamala Harris ha après la lliçó: els mateixos Obama, l’esquerra Demòcrata, el vicepresidenciable Tim Walz, i al capdavant la candidata a la presidència, no han dubtat a passar a l’atac contra uns conservadors a qui busquen situar fora de tot sentit comú. Recopilant els greuges contra la llibertat reproductiva de les dones nord-americanes, especialment arran de la sentència d’un Tribunal Suprem escorat a la dreta i majoritàriament herència de Trump, Harris ho ha fet d’allò més explícit: “Simplement, són bojos”.
Durant la seva intervenció des del faristol del United Center, amb diferència la més llarga d’una convenció que ha vist des de dimarts passar les grans estrelles del món Demòcrata, Kamala Harris s’ha desfet en atacs a Donald Trump -fins al punt que alguns analistes hi han mostrat recels, qualificant el discurs d'”excessivament Trump-cèntric”-. En cadascun dels punts programàtics que ha volgut tocar -des de la igualtat de gènere fins al programa econòmic, passant fins i tot per una introducció en forma d’història de vida- la vicepresidenta s’ha volgut situar no només com un oposat absolut al candidat republicà; sinó com un rival de trinxera. De la mà de la seva germana Maya, Harris ha recordat una educació popular que fonamenta, assegura, un programa de govern “per a la classe mitjana”; enfront d’una butlleta republicana dedicada als “amics milionaris” de l’expresident. En una línia similar a la que ja han seguit Barack Obama, Joe Biden o Bill Clinton durant les darreres jornades, la vicepresidenta ha reivindicat la seva carrera com a fiscal a Califòrnia -primer de districte, després general-, en la qual “només va tenir un client: la gent”; per tot seguit regirar-se contra el magnat novaiorquès. “Al contrari, l’únic client que ha tingut Donald Trump en la seva vida ha estat ell mateix”, ha etzibat.
Seguint amb un dels crits de guerra de les bases Demòcrates durant les darreres jornades, Harris ha fet servir els fonaments del programa republicà com a contrapunt. Enfront, l’ultramuntà Projecte 2025, una iniciativa de l’extremista Heritage Foundation que defineix el full de ruta d’un hipotètic segon mandat trumpista, des de l’eliminació del departament d’Educació en favor del finançament d’escoles religioses fins a les retallades fiscals a les rendes altes, l’expulsió massiva de persones migrants o el setge al dret a l’avortament. En una exposició de mesures especialment centrada en la qüestió reproductiva, la candidata s’ha compromès a finalitzar la tasca que ja va encetar el president Joe Biden i signar “orgullosament” una llei de l’avortament avalada pel Congrés -actualment en mans d’una majoria Republicana que bloqueja aquesta alternativa-. En l’àmbit econòmic, la vicepresidenta ha posat sobre la taula el seu currículum com a fiscal general de Califòrnia -amb diversos xocs amb la gran banca i altres corporacions de l’Estat- per marcar com a objectiu “l’ampliació de la classe mitjana, la meta definitòria de la meva presidència”. En aquest sentit, agafa el testimoni de Biden en qüestions com la deflactació fiscal a les rendes mitjanes o la defensa de l’activitat sindical -sota atac pel programa Republicà, amb una vigilància fiscal i política elevada sobre les organitzacions del món del treball-.
“No tornarem enrere”
La màxima de la campanya, doncs, és “no tornar enrere”; un càntic que ha ressonat a les graderies del United Center durant el discurs de Harris i que ja va aparèixer a la intervenció del passat dimecres del seu running mate Tim Walz. La candidata ha qualificat els comicis del pròxim cinc de novembre com una “elecció històrica”; no per la càrrega de la seva pròpia candidatura, sinó pel perill que suposaria, a parer seu, una segona estada de Trump a la Casa Blanca. “Imagineu com seria la seva presidència sense límits, i com faria servir els immensos poders de la presidència”, alerta Harris, tot assegurant que el retorn del seu rival al Despatx Oval “posa en joc les llibertats fonamentals” dels ciutadans estatunidencs. Així, es reivindica com una “mirada endavant” enfront d’uns conservadors que ancoren “al passat” la política del país: “Amb aquestes eleccions, tenim l’oportunitat de deixar enrere el cinisme i les batalles del passat; no com a membres d’un partit, sinó com a estatunidencs”, exposa Harris; lligant l’expulsió del trumpisme de l’actualitat política de la federació al tancament de la important escletxa política i social oberta ja fa prop d’una dècada.
Sense arreglar el discurs sobre Palestina
La invasió de la Franja de Gaza i Cisjordània per part de les tropes israelianes ha estat present durant tota la convenció -tant a dins, en els discursos dels representants demòcrates, com a fora del recinte, amb protestes no gaire multitudinàries però sí rellevants per la seva visibilitat a les xarxes socials-. Entre les veus Demòcrates que més l’han tractat, la del senador Bernie Sanders, que va rebre una ovació tancada després de fer una crida a l’armistici i a treballar per una solució de dos estats. Tot i això, Harris i els seus no semblen trobar la fórmula per construir una nova relació amb la causa palestina, especialment amb els lligams històrics que uneixen les institucions nord-americanes amb les elits polítiques de l’estat d’Israel. Aquest ha estat, de fet, un dels punts calents de les jornades, que fins i tot ha obert una petita escletxa dins el bloc progressista: la diputada per Minnesota Ilhan Omar, una de les cares visibles de l’esquerra del partit, es va pronunciar a xarxes contra una altra de les portaveus del grup conegut com The Squad, Alexandria Ocasio-Cortez, pel seu suport a l’estratègia de la vicepresidenta a l’Orient Mitjà. “Francament, és una afirmació desconcertant”, criticava Omar a les seves xarxes. El xoc s’ha estès als carrers, a on un grup de manifestants van llegir un text amb els noms dels nens palestins assassinats per les Forces de Defensa d’Israel d’ençà dels fets del set d’octubre, entre la mofa d’alguns dels assistents a la Convenció.
La mateixa candidata, val a dir, ha fet certs equilibris en la seva intervenció des del faristol. Entre clams a “no abdicar el lideratge global” de Washington, Harris ha reservat part del seu discurs en matèria internacional per atacar Trump pels seus moviments contra l’Organització de l’Aliança de l’Atlàntic Nord -un lideratge que, tot i els laments per la crisi humanitària a Gaza, serveix, segons se’n desprèn del discurs, per mantenir el suport a Tel Aviv-. Tot i encetar l’apartat dedicat a Palestina reclamant “un acord d’alto el foc i el retorn dels ostatges”, la vicepresidenta ha mantingut que “sempre recolzarà el dret d’Israel a defensar-se a si mateix, i sempre asseguraré que té la capacitat per fer-ho”; en referència a la copiosa ajuda militar que Washington continua enviant al govern de Benjamin Netanyahu. Ha lamentat, val a dir, la situació dels ciutadans de Gaza i Cisjordània; si bé ha evitat responsabilitzar-ne el primer ministre -un esment que sí que ha garantit a Hamàs en el seu record a l’ofensiva de la tardor del 2023-. La carpeta diplomàtica ha tancat tornant a l’atac a Trump, a qui ha acusat de “no controlar els autòcrates perquè vol ser un d’ells”.
