El conclave ha decidit. Els 133 cardenals reunits al Vaticà ja han triat el que serà el 267è papa de l’Església catòlica. La fumata blanca s’ha començat a veure pocs minuts després de les sis de la tarda del segon dia d’aïllament i ha estat precedida de dues fumates negres. Els cardenals han estat aïllats, sense telèfons ni comunicacions al Vaticà durant poc més de 24 hores. Han calgut quatre o cinc votacions per arribar a una entesa per escollir el nou pontífex.
La identitat del nou pontífex, que ha aconseguit els suports de com a mínim dues terceres parts del col·legi cardenalici, se sabrà en els pròxims minuts, així com el nom que adoptarà. El 2005, la votació va ser aclaparadorament a favor de la continuïtat, i el papa Benet XVI, qui havia estat la mà dreta de Joan Pau II, va imposar-se en només quatre votacions. En canvi, el 2013, la votació va ser a favor del canvi, impulsant el triomf de Francesc a les urnes. Caldrà esperar per veure exactament amb quin marge s’ha decidit el nou papa i si ha estat al quart o al cinquè intent.
Un ritual que es remunta a l’edat mitjana
Cal recordar que el procés d’elecció d’un nou papa es remunta a l’edat mitjana i és tota una fita en la història de la institució religiosa amb més fidels del món. La paraula conclave ve del llatí cum clave (“amb clau”) i fa referència al confinament imposat als cardenals durant el procés, que voten el nou pontífex en estricta confidencialitat. Els qui participen en aquestes votacions provenen de tots els racons del món, tot i que Europa continua tenint el nombre més gran, amb 53 cardenals. Hi ha 27 cardenals electors d’Àsia i Oceania, 21 d’Amèrica del Sud i Central, 16 d’Amèrica del Nord i 18 d’Àfrica. Un cop tots ells es posen d’acord per escollir el seu nou líder, una xemeneia a la teulada de la Capella Sixtina indica, amb fum blanc, l’inici del nou pontificat. D’aquí l’origen de l’expressió fumata blanca per anunciar que s’ha arribat a un acord.
