Quan es va presentar al balcó de la Basílica de Sant Pere per primera vegada, el papa Francesc afrontava un escenari amb líders mundials com Angela Merkel o Barack Obama, amb qui —aparentment— compartia objectius i valors. Dotze anys més tard, el pontífex deixa enrere un món notablement diferent del que es va trobar, amb l’autoritarisme a l’alça i múltiples crisis humanitàries com a teló de fons.
Els missatges de condol arriben ara de figures amb qui ha tingut grans desavinences durant el seu pontificat, com Donald Trump o Javier Milei -aquest últim conegut per haver-lo qualificat d’“esquerrà immund”. La mort de Francesc, però, deixa un llegat de missatges de defensa de la pau, antimilitarisme, lluita contra el canvi climàtic i dignitat dels migrants.
Qui aixeca murs esdevindrà presoner d’ells mateixos
Des de l’altaveu espiritual del Vaticà, que arriba a més de 1.300 milions de catòlics, Francesc va defensar els pobres i els migrants en un moment en què molts governs optaven per polítiques oposades. El seu pontificat va començar visitant camps de refugiats al sud d’Itàlia, mentre Europa tancava files contra la immigració i el discurs d’odi guanyava pes. Gràcies a la seva defensa dels drets dels migrants i les víctimes d’aquestes injustícies, molts van considerar Francesc un referent de claredat moral.
En aquest sentit, Francesc va ser una de les veus més crítiques amb la política migratòria de Trump, denunciant amb duresa les deportacions massives. “El que es construeix sobre la força i no sobre la igual dignitat de tot ésser humà, comença i acabarà malament”, va escriure en una carta als bisbes dels EUA. La relació entre el magnat i el pontífex va estar condicionada per l’abisme moral que els separava. Especialment pel que fa a la immigració, qüestió de gran importància per tots dos, però on mantenien opinions antagòniques.
El desacord va començar ja el 2016, quan Trump va anunciar la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic. Francesc ho va rebutjar amb contundència: “Qui aixeca murs esdevindrà presoner d’ells mateixos.” Amb el retorn de Trump a la Casa Blanca i el seu gir autoritari en la qüestió migratòria, una nova carta pastoral advertia d’un “mal final” si persistien les deportacions. Ja en les seves darreres hores, Francesc va rebre breument el vicepresident nord-americà JD Vance i, molt debilitat, va pronunciar el seu últim missatge públic a través d’un assistent: “Quin menyspreu desperta, encara avui, la figura dels vulnerables, els marginats, els migrants!”
Un papa compromès amb el medi ambient
Francesc també va fer història com el primer papa que va situar el canvi climàtic com una qüestió espiritual. El 2015 va publicar Laudato Si, la primera encíclica papal que abordava la qüestió mediambiental, vinculant la crisi ecològica amb la pobresa i la justícia social. Vuit anys més tard, en una continuació de l’exhortació anomenada Laudate Deum, va criticar directament els EUA i el capitalisme desfermat, que qualificava de “fem del dimoni”.
En aquestes exhortacions, va posar el focus en el model de consum occidental i el seu impacte desproporcionat en les emissions globals. A més, Francesc va organitzar trobades amb alcaldes, líders religiosos i empreses energètiques per avançar en les solucions al canvi climàtic. Desafortunadament, l’impacte pràctic del seu lideratge ecològic no s’ha fet notar, i les emissions globals no han deixat de créixer.
Un ferm defensor de la pau
El papa Francesc passarà a la història, entre altres coses, per ser un gran defensor del multilateralisme i el diàleg interreligiós davant la guerra. Va denunciar el comerç d’armes com un negoci de “mort” i va criticar la hipocresia d’aquells líders que parlen de pau mentre es lucren amb la indústria armamentística. També es va oposar a la possessió i proliferació de les armes nuclears. Pel que fa als conflictes globals, va fer crides a la fi de la guerra a Ucraïna i va mantenir contactes amb ambdues parts, arribant a facilitar intercanvis de presoners. També va demanar l’alto el foc a Gaza, l’alliberament dels ostatges i l’accés humanitari als civils. El seu viatge històric a l’Iraq el 2021 o el gest de besar els peus dels líders del Sudan del Sud en ple conflicte civil són altres exemples del seu compromís personal amb la pau.
Si bé és cert que, fins al final de la seva vida, Francesc ha estat un referent moral per a molts en un context amb pocs líders mundials compromesos amb la pau i el desarmament, la figura del 266è Papa de l’Església catòlica no ha estat exempta de crítiques. La gestió dels abusos dins de l’Església, els escàndols financers o el seu posicionament ambigu en qüestions sexuals han dividit l’opinió pública i eclesiàstica. Al marge d’això, és innegable que, en temps de militarisme exacerbat, va recordar que el camí de la pau encara és possible. En les últimes setmanes de vida, el pontífex trucava cada nit des del seu hospital a la parròquia de la Sagrada Família de Gaza per comprovar-ne la situació. Fins i tot va arribar a demanar una investigació internacional sobre les possibles accions genocides de l’exèrcit israelià, fet que va tensar les relacions entre el Vaticà i el govern de Benjamin Netanyahu. El mandatari israelià, a diferència de la majoria de líders mundials, no ha emès cap condol oficial per la mort de Francesc.
