La participació en la segona volta de les eleccions franceses que se celebren aquest diumenge, 7 de juliol, s’aproximava al 60% a les 17.00 hores. En concret, el 59,71% dels ciutadans ja han anat a votar. Aquesta xifra suposa 21 punts més respecte als comicis del 2022, quan va ser del 38,11%. A les 12.00 hores, la participació era del 26,63%. Fa dos anys no havia arribat ni al 19%. La participació és la més alta dels últims 40 anys, des del 1981.
El percentatge de votants a les 17.00 hores és molt similar al de la setmana passada, quan a la mateixa hora havien votat el 59,39% dels electors. A la Catalunya del Nord, la participació s’enfila fins al 57,06%, molt per sobre del 40,11% del 2022 i del 38,71% del 2017, però lleugerament per sota de la primera volta.
La ultradreta va guanyar la primera volta
En les eleccions d’aquest diumenge s’elegeixin 501 diputats de l’Assemblea Nacional, ja que en la primera volta, celebrada el 30 de juny, en van sortir 76, 577 en total. Van ser els que van obtenir en la seva circumscripció més del 50% dels vots.
A la primera volta, la victòria del partit d’ultradreta Agrupació Nacional va ser molt clar, amb un 33,3% dels vots i 39 diputats. Per la seva banda, la coalició d’esquerres del Nou Front Popular es va quedar amb el 28,2% de les paperetes i 31 escons, i Ensemble (Junts), el bloc de Macron, de centredreta, va aconseguir el 20% dels vots i dos diputats.
En aquesta segona volta, Jordan Bardella, cap de llista del partit de Marine Le Pen, necessita arribar als 289 diputats per aconseguir la majoria absoluta. A França, en unes eleccions legislatives -no confondre amb les presidencials, que s’han de fer, si no s’avancen, el 2027- passen a la segona volta tots els partits que han aconseguit el 12,5% dels vots en les seves circumscripcions. Al llarg dels darrers dies, més de 200 candidats de partits d’esquerra i del bloc macronista s’han retirat perquè es concentrés els vots en les formacions amb més possibilitats de sortir per barrar el pas a la ultradreta.
