Els primers moviments a Brussel·les confirmen el terrabastall a la Comissió Europea, amb epicentre a Itàlia. Segons ha informat el mitjà alemany Die Welt, la presidenta Ursula von der Leyen -un dels membres més destacats dels conservadors de la CDU- ja hauria confirmat el gruix de la composició del govern de la Unió, amb un membre no per esperat menys polèmic. Es tracta de Raffaele Fitto, ministre d’Afers Europeus al govern italià ultra de Giorgia Meloni; que ocuparà la vicepresidència executiva econòmica de la CE, encarregat de la gestió material de les polítiques dels 27 i d’iniciatives conjunturals com ara la gestió dels fons de recuperació postpandèmics, encara en plena execució. Rebrà el testimoni, doncs, de l’actual titular; el conservador letó Valdis Dombrovskis. Meloni ja va comunicar la seva candidatura a una comissaria continental el passat divendres, tot qualificant-lo de “persona amb gran experiència que ha sabut governar les delegacions que li han estat conferides”. Fitto, així, abandonaria el Consell de Ministres italià, en una “pèrdua tan dolorosa com necessària”, a parer de la líder de Fratelli d’Italia. Cal recordar que, tant en el cas italià com en la resta, són els governs dels estats membres els que proposen els comissaris corresponents a cada país; si bé és la presidència qui s’encarrega de la seva distribució.
Fitto, val a dir, és un dels perfils més vinculats al conservadorisme tradicional entre les files de Meloni. En primera línia política des dels 90, havia estat membre de les diverses iteracions de la difunta Democràcia Cristiana. El seu primer càrrec electe, de fet, ja va ser a escala europea: el 1999 va guanyar un escó a Estrasburg sota la bandera de Forza Italia, el vehicle polític de Silvio Berlusconi. Membre del grup de la dreta tradicional durant més d’una dècada, l’abandona el 2015, quan també es desvincula del món berlusconià i la refundació d’FI, a llavors al PP Europeu, per afegir-se a les files de Conservadors i Reformistes Europeus, un trànsit que va acabar amb la seva entrada a FdI el 2019. Vinculat a executius dretans a Itàlia durant tot el segle XXI, ha estat implicat en diversos judicis per corrupció política, entre els quals destaquen un cas de suborns per a concessions públiques i la venda de la companyia pública Cedis -tot plegat càrrecs dels quals ha estat absolt més endavant-. Amb la seva trajectòria, el vicepresident és vist als cercles legislatius com una figura de consens, en línia amb els apropaments de Meloni amb els populars que ja es van veure en campanya.
Primera tongada de comissaris
Més enllà de l’entrada de Fitto al govern, Von der Leyen hauria, segons les informacions avançades per Die Welt, nomenat ja alguns dels titulars de les carteres comunitàries més tenses. Al costat de l’ultra italià, la CE comptarà amb uns altres quatre vicepresidents executius, figures amb més rellevància que els comissaris regulars. El primer d’ells és, de fet, Dombrovskis, que serà vicepresident executiu per a la reconstrucció d’Ucraïna. També a aquest nivell se situarà la ministra de Transició Ecològica del govern espanyol Teresa Ribera, que ocuparà la vicepresidència executiva amb el mateix nom. No tindrà, però, les competències energètiques; atès que aquestes s’atorgaran al liberal-conservador txec Josef Sikela -encarregat d’Indústria a l’executiu de Petr Fiala; una cartera que agrupa les competències en renovables-.
Per la banda francesa, el fins ara encarregat del Mercat Intern, el liberal Thierry Breton, passarà a encarregar-se de la indústria i l’autonomia estratègica continental; mentre que el conservador neerlandès Wopke Hoekstra abandonarà Acció Climàtica en favor de Ribera per dedicar-se a la cartera de Comerç. Finalment, el popular polonès Piotr Serafin s’encarregarà de la comissaria pressupostària; mentre que el socialista eslovac Maros Sefkovic -una de les úniques cares, juntament amb Ribera, del centre-esquerra comunitari a Brussel·les- abandonarà la vicepresidència executiva per al Green Deal Europeu per dedicar-se a la reducció de la burocràcia i la reforma de l’administració, un dels grans objectius que Von der Leyen es va marcar al final de la passada legislatura.
