Davant la creixent inestabilitat global de les últimes setmanes, cada vegada són més les veus a Europa que vaticinen un escenari de conflicte directe amb Rússia. Brussel·les ha iniciat una carrera armamentística sense precedents que costarà als seus ciutadans 800.000 milions d’euros, mentre l’OTAN continua exigint increments del PIB en defensa i les potències nuclears del continent —França i el Regne Unit— busquen liderar el camí cap a l’autonomia defensiva. No obstant això, al marge del que fan els seus governs, els ciutadans europeus ho tenen clar: no volen anar a la guerra.
Un rebuig evident, sobretot a l’estat espanyol
Segons un informe elaborat per la IE University, els joves de l’estat espanyol són els menys disposats entrar en guerra entre quatre països estudiats, Espanya, França, Regne Unit i Alemanya. El 58,8% dels enquestats a l’estat espanyol afirmen que no s’oferiria com a voluntari. Espanya no ha deixat de perdre efectius militars des del 2010. El Ministeri de Defensa, liderat per Margarita Robles, està immers en importants projectes tecnològics per modernitzar pràcticament la totalitat de l’exèrcit. Tanmateix, de res serveix comptar amb caces i tancs d’última generació si no hi ha qui els operi.
Pel que fa a Europa, la idea de lluitar en un front de guerra en defensa del continent tampoc genera convenciment. Segons una altra enquesta, de Gallup International Association, només el 32% dels ciutadans de la Unió Europea (UE) estaria disposat a agafar les armes en cas de conflicte armat. El rebuig a aquesta idea és especialment intens entre els italians (78%), austríacs (62%), espanyols (59%) i alemanys (57%). L’antítesi d’aquest comportament el trobem a la regió de l’Orient Mitjà, on el percentatge de ciutadans compromesos amb la defensa del seu territori se situa en un 73%.
Previsions de futur poc optimistes
Malgrat la baixa predisposició dels europeus envers la qüestió bèl·lica, l’informe de la IE University destaca que la meitat dels joves d’entre 18 i 35 anys de França, Regne Unit, Alemanya i Espanya consideren factible la possibilitat d’una guerra en què els seus països es vegin implicats. Els britànics són els més alarmats, amb prop de dos terços de la seva població que percep un conflicte imminent. Tanmateix, una gran part dels joves enquestats considera el terrorisme com la principal amenaça per a la seguretat del continent, tot i el perill que representa la Rússia de Vladímir Putin.
El mateix Regne Unit, Finlàndia i Suècia ja han adoptat mesures que impliquen reduir el seu estat del benestar per fer front a les inversions en defensa. Per a Rachel Reeves, ministra d’Economia britànica, aquestes inversions són necessàries per fer front als “riscos d’un món més incert”. D’altra banda, a causa de la seva proximitat amb Rússia, els països de l’Est i els Bàltics ja dediquen fins al 5% del seu PIB al pressupost militar, seguint les directrius exigides per l’OTAN. L’opinió d’aquests estats té un gran pes en les decisions de la UE –van ser els principals promotors del polèmic kit de supervivència–, i podria determinar el futur de la resta de membres del bloc comunitari. A Espanya, Pedro Sánchez segueix convençut que l’augment de la despesa en defensa no derivarà en retallades socials, tot i les evidències que contradiuen les seves previsions.
Segons alerten molts crítics, aquesta militarització d’Europa, gairebé a correcuita, no comportarà una autonomia defensiva real respecte als Estats Units. La realitat és que Washington disposa d’un potencial militar-industrial sense el qual Brussel·les hauria de renunciar als seus ambiciosos plans de rearmament, a causa de les limitacions de la seva pròpia capacitat tecnològica i industrial.
