El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha confirmat aquest dilluns que l’Estat mantindrà el finançament a l’agència de la ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). L’entitat es troba sota escrutini internacional per la col·laboració d’alguns dels seus treballadors amb els atacs de Hamàs sobre Israel que van precipitar la invasió de la franja per part de les Forces de Defensa d’Israel (FDI). El titular d’Exteriors ha negat que l’executiu espanyol pretengui “modificar la seva relació amb UNRWA”, malgrat que “seguirà de prop la investigació interna i el resultat que pugui revelar”. Albares, en aquest sentit, ha recordat que, en tot cas, la cooperació amb Hamàs es circumscriu a “una desena de persones de les 30.000” que treballen a l’organisme de les Nacions Unides.
El govern espanyol va cooperar amb l’organització de refugiats amb uns 18,5 milions d’euros durant el 2023, amb uns 10 milions d’euros aprovats només el darrer mes de desembre com a resposta a la invasió israeliana de la franja i els efectes d’aquesta sobre la població palestina. La decisió del govern ha estat també reivindicada pels socis de la coalició de govern, Sumar. El partit de la vicepresidenta segona Yolanda Díaz ha expressat al seu compte de la xarxa social X, antic Twitter, el rebuig a una reacció que consideren un “càstig col·lectiu” contra la tasca de l’entitat a la Franja. Així, els de Díaz reclamen “augmentar l’aportació a una organització essencial per al poble palestí”. També altres formacions de l’arc parlamentari han condemnat els atacs a l’entitat, com és el cas de Podem. La secretària general del partit Ione Belarra ha titllat la postura de la UE de “càstig intolerable en un moment de màxima fragilitat humanitària a Gaza”, tot reclamant que l’Estat sigui “exemple” davant la comunitat internacional.
Dubtes globals
La revelació del paper d’una desena de treballadors d’UNRWA en els atacs de Hamàs sobre la població israeliana del passat mes d’octubre ha sacsejat la comunitat internacional en un moment d’alta tensió pel que fa a les relacions amb l’Orient Mitjà. La Comissió Europea, de fet, ja ha anunciat una investigació sobre els fets. Alguns països membres, però, han anat més enllà, i ja han declarat la retirada dels fons d’aportació voluntària a l’entitat d’ajuda als refugiats palestins. És el cas dels Països Baixos, així com Alemanya o Itàlia, que han comunicat el pas enrere respecte de l’agència de l’ONU. França, per la seva banda, també s’abstindrà de noves aportacions a curt termini, tot i que no tenia previsions de fer-ne ja abans que es conegués l’incident. Les potències europees han seguit l’exemple dels Estats Units i el Canadà, així com de Regne Unit, que van anunciar immediatament la retirada dels fons d’ajuda a l’espera dels resultats de les diverses investigacions que s’estan duent a terme. Val a dir, però, que des de la UE continuarà l’ajuda humanitària “sense interrupcions” als afectats per la invasió israeliana de Gaza i Cisjordània, si bé ho farà “a través d’organitzacions associades”.
