El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha advertit que “ningú” a la Unió Europea es planteja de moment enviar tropes a Ucraïna perquè un acord de pau amb Rússia està “molt lluny”. Albares ha assegurat en declaracions a Onda Cero que Rússia “tornarà a bombardejar Ucraïna avui i també demà” i, per tant, no preveu un escenari de pau a curt termini. I menys si és una pau que només negocien els Estats Units i Rússia. En els últims dies, Brussel·les ha mostrat la seva preocupació creixent pel nou acostament de Donald Trump i Vladímir Putin, que aquest dimarts han organitzat una trobada d’alts càrrecs a l’Aràbia Saudita per abordar un restabliment de les relacions bilaterals i parlar de la situació a Ucraïna. La portaveu de la Comissió Europea per a Exteriors, Anitta Hipper, ha anat un pas més enllà i ha reclamat als 27 que augmentin el suport militar a Kíiv perquè Ucraïna arribi “forta” a la taula de negociació.
Les paraules d’Albares arriben després que el Regne Unit i Suècia hagin posat sobre la taula aquest dilluns la possibilitat d’enviar tropes a Ucraïna com a part d’una missió de pau sobre el terreny. De fet, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ja va dir la setmana passada durant la reunió de l’OTAN que Espanya “estudiaria” el trasllat d’un contingent militar “si la Unió Europea o l’OTAN decidissin que hi ha d’haver una missió de pau” internacional. “Ningú planteja l’enviament de tropes a Ucraïna”, ha matisat Albares poques hores abans que els principals líders europeus es reuneixin a París per debatre sobre el futur de la guerra. El president francès, Emmanuel Macron, ha convocat els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Polònia, Holanda i Dinamarca, així com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell, António Costa, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

La irrupció de Trump obliga Europa a repensar la seva estrategia a Ucraïna
Albares ha defensat que la irrupció de Trump, que pretenia acabar amb la guerra en “24 hores”, ha obligat els països europeus a repensar la seva estratègia a mitjà termini i buscar posicions de consens per afrontar el possible procés de pau. “Hi ha un salt qualitatiu important pel que fa al grau de reflexió”, ha explicat el ministre d’Afers Exteriors, que veu molt “legítim” que els líders europeus es trobin per abordar el “nou panorama” que emergeix després de la victòria de Trump als EUA. “És molt legítim que ens reunim i reflexionem per prendre una sèrie de decisions, perquè tot afecta la nostra seguretat i als valors europeus”, ha insistit.
Espanya veu la reunió d’aquest dilluns com un punt d’inflexió per “evidenciar la unitat dels europeus” en un moment “crucial” per a la seguretat europea, que no volen deixar a mercè dels interessos de Trumps. “Hem de dir què hem de fer els europeus per garantir que hi haurà una pau justa i duradora a Ucraïna […] i analitzar i decidir què necessitem els europeus per poder assolir aquesta pau justa per continuar ajudant a Ucraïna i guanyar la pau, per a la seguretat europea i per a la protecció dels nostres ciutadans”.
Europa vol un paper important a Ucraïna
Enmig de les converses entre els Estats Units i Rússia, Europa busca tenir un paper rellevant en les converses de pau i en la transició postguerra d’Ucraïna. El Regne Unit ja ha avançat que donarà “garanties de seguretat” a Kíiv per a després de la guerra amb una ajuda anual de 3.000 milions de lliures fins al 2030 i que fins i tot està disposat a desplegar l’exèrcit “si fos necessari”. El primer ministre britànic, Keir Starmer, defensa que la presència de tropes europees a Ucraïna servirà per “garantir la seguretat del continent” quan s’arribi a un acord de pau. “El final d’aquesta guerra, quan arribi, no pot ser simplement una pausa temporal abans que Putin torni a atacar”. La ministra d’Exteriors de Suècia, Maria Malmer, s’ha sumat a la proposta de Starmer, però primer ha exigit un acord de pau sòlid. “Primer hem de negociar una pau justa i duradora que respecti el dret internacional i a Ucraïna”, ha sentenciat.