Revés diplomàtic a Espanya en la cimera que de Londres entre funcionaris de la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. Tot i la insistència del govern espanyol en abordar la qüestió de Gibraltar, territori que arrossega un estatus jurídic incert des del Brexit, aquesta ha quedat finalment fora de les negociacions. En els dies previs a la trobada, la Moncloa havia pressionat en públic i en privat per aconseguir que Gibraltar tingués entitat pròpia entre el reguitzell de carpetes i assumptes a tractar entre les dues delegacions.
Finalment, el document de treball que estructura la cimera no compta amb cap referència a l’estatus de Gibraltar amb la Unió Europea, que està als llimbs i encara espera un marc estable que completi l’acord provisional signat entre Espanya i el Regne Unit a finals del 2020. Fonts pròximes a la cimera reconeixen a Europa Press que la qüestió de Gibraltar s’ha deixat al “marge” de les converses polítiques, però que les negociacions tècniques avancen a bon ritme malgrat no haver-hi novetats des de fa més de mig any.
Des de Madrid, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va avisar fa uns dies que una normalització de les relacions entre els 27 i el Regne Unit passa necessàriament per un acord en la qüestió de Gibraltar, encara per resoldre. “La relació entre el Regne Unit i la UE és una relació integral, una relació global, i no una en què els temes es puguin tirar a la carta”, ha afirmat el cap de la diplomàcia espanyola. “Hi ha moltes coses que tenim en joc a Gibraltar. Això significa que, si hi ha una negociació molt més gran, Gibraltar hauria de ser-hi present”, ha rematat.
Dins del full de ruta per a la trobada entre ambdues delegacions per a la cimera de Londres, la UE ha mostrat el seu compromís amb els acords de retirada del país britànic del bloc comunitari i ha fixat el posterior marc de relacions. En cap moment, però, no s’han esmentat la qüestió del penyal, que forma part d’aquests acords i continua sense resoldre’s. Tanmateix, tant Brussel·les com Londres afirmen estar treballant en un acord sobre el territori britànic d’ultramar que “aporti confiança, seguretat jurídica i estabilitat i preservi les posicions d’ambdues parts”, però sense concretar.
Brussel·les i Londres reinicien relacions cinc anys després
La cimera en qüestió ha servit per obrir un nou capítol en les relacions bilaterals entre la UE i el Regne Unit. El president del Consell Europeu, Antonio Costa, i la cap de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen, s’han reunit amb el primer ministre britànic Keir Starmer, en el marc de la primera trobada amb el país britànic des de la seva retirada del bloc comunitari, l’any 2020. Les negociacions han culminat amb una associació estratègica en matèria de seguretat i defensa que defineix les bases d’una futura cooperació militar. Les negociacions relatives a aquesta qüestió feia temps que es trobaven sobre la taula, especialment d’ençà que els EUA van instar a les nacions europees a assumir majors inversions en defensa.
La UE i el Regne Unit aconsegueixen així escenificar el “reinici” de les seves relacions, marcades per una forta tensió des del Brexit, tot i que en els últims mesos han millorat a causa de la guerra d’Ucraïna i el distanciament amb els EUA. Fonts europees subratllen que s’han respectat les “línies vermelles” del Regne Unit, que en tot moment rebutjava tornar al Mercat Únic, alhora que apunten que l’entesa permetrà “identificar les àrees en què treballar conjuntament de manera més estreta”. El Regne Unit, de moment, no forma part del pla de rearmament de la UE, però després d’aquest moviment podria integrar-se en els esforços de defensa europeus amb programes de préstec destinats a facilitar inversions i adquisicions conjuntes. Per altra banda, s’ha garantit un accés recíproc de la flota comunitària a aigües britàniques a partir del juny de l’any que ve, i fins al 2038.
Mentre prossegueix la trobada, s’espera que s’abordin també qüestions relatives al comerç i la immigració, amb l’objectiu d’arribar a “una associació enfortida” que, en paraules de Starmer, beneficiï “les nostres feines, les nostres factures i les nostres fronteres”. A l’agenda es troba inclús un programa de mobilitat juvenil l’objectiu del qual és facilitar l’accés dels estudiants britànics als països del bloc, i viceversa. “És un moment molt important en aquesta nova era i hem de reconèixer que molts dels reptes que encarem, siguin migració, creixement o seguretat, són reptes compartits i només els resoldrem amb respostes comunes“, ha declarat Starmer, celebrant la recent bona sintonia amb els 27 en un escenari d’inestabilitat política global.
