Kamala Harris i Donald Trump saben en quins enclavaments es juga les eleccions dels EUA 2024, amb la votació del pròxim 5 de novembre. El darrer cap de setmana, vicepresidenta i expresident dels Estats Units han dedicat totes les hores que han pogut a votants dels coneguts com a swing states: aquells estats on, sense garanties per un ni l’altre partit, es decideixen els vots electorals claus per assegurar la majoria que obre la porta al Despatx Oval. El sistema estatunidenc, on el guanyador de la circumscripció s’emporta tots els representants que hi corresponen -s’hagi imposat per un vot o per un milió- fa especialment rellevant assegurar cada pam de terra, més encara allà on el mapa no està pintat prèviament de vermell ni de blau. Texas serà republicana; Califòrnia, demòcrata. Els contendents, però, dediquen les darreres setmanes a passejar-se per set regions que encara no prometen res a cap banda del passadís congressual. Harris, a Geòrgia, on les comunitats afrodescendents van votar Joe Biden en massa les darreres eleccions, atorgant-hi uns punts clau per posar-se per davant. Trump, a Pensilvània, a la cerca d’aquella classe treballadora blanca que, segons els seus assessors, el va portar al 1.600 de l’avinguda homònima sobre la promesa de proteccionisme i reindustrialització.
Fer passes en aquestes trinxeres en disputa és essencial per estabilitzar un panorama electoral que es fa més volàtil dia a dia. La darrera enquesta de l’Emerson College de Boston situa la líder demòcrata un punt percentual per sobre del seu rival, amb un 49%-48% que no garanteix el nomenament a cap dels dos. Fox News continua empenyent la narrativa de la victòria trumpista, amb un sondatge que posa l’expresident dos punts per sobre, amb un 50% del vot popular; mentre que el tracking de YouGov i The Economist posa les xifres cap per avall, i situa la vicepresidenta a quatre punts dels conservadors. A escasses dues setmanes de la jornada decisiva, doncs, cada comtat als indrets en què encara ningú domina les preferències de l’electorat es torna una lluita acarnissada.
Geòrgia: la clau del 2020 en les eleccions dels EUA
Kamala Harris ha visitat durant el cap de setmana dues congregacions eclesiàstiques de majoria afroamericana, a la cerca de recuperar l’embranzida que Biden va aconseguir el 2020 entre les comunitats negres. Amb 16 vots electorals en joc, Geòrgia va ser un històric feu Demòcrata fins a les eleccions del 1964, quan es va tenyir de vermell com a resposta a la llei de drets civils promoguda pel llavors president i candidat Lyndon Johnson -un cas que es repeteix a la majoria d’estats del sud profund-. Els darrers, de fet, van ser uns comicis especialment complicats en aquest territori: els 11.000 vots que van acabar donant la victòria a l’actual president van ser objecte de la trucada de Donald Trump amb el secretari d’estat Brad Raffensperger que l’ha valgut una imputació federal per intentar capgirar el resultat. La darrera enquesta local, elaborada per la universitat de Quinnipiac, situa el cabdill ultra set dècimes per sobre de Harris.
Pensilvània: els demòcrates ja no juguen a casa
Nadiu de Scranton, Joe Biden era en si mateix un actiu especialment valuós a Pensilvània. El 2020, l’atractiu entre els votants tradicionals de l’encara president va evitar que Trump convertís la victòria del 2016 en una ratxa conservadora en un dels entorns clau de la coneguda com a blue wall: el grup d’estats històricament blaus que han garantit totes les victòries dels candidats del partit del ruc d’ençà de la primera administració Clinton. Ambdós comandants en cap, però, es van embutxacar els 19 vots electorals del territori per marges extremadament limitats, i s’espera que el 5 de novembre es resolgui en un cara o creu. Segons el darrer tracking del lloc web especialitzat en estadística FiveThirtyEight, elaborat el passat diumenge dia 20, els conservadors sostenen un avantatge pràcticament inexistent, de tres dècimes. Això sí, han trencat la tendència sostinguda des del canvi de candidat al tiquet demòcrata, d’ençà del mes de juliol, de quatre mesos de lleugers marges a favor de Harris. Cal recordar que Pensilvània va ser l’escenari de l’intent d’assassinat contra Trump del passat 13 de juliol, a un míting a la ciutat de Butler.
Wisconsin: l’altra medalla de Trump
Wisconsin, un dels estats centrals del mig oest -i cua final de la blue wall a la regió- va fer evident, amb la confirmació de Harris, que els demòcrates no volen repetir els errors del 2016. Llavors, la virtual absència de Hillary Clinton a un entorn històricament industrial, votant blau per excel·lència, va entregar a Trump els 10 vots electorals i les claus de la Casa Blanca. Com en el cas de Pensilvània, Biden va capgirar el relat el 2020 de poques dècimes; i Harris ha volgut assegurar-se la gràcia dels votants badgers. De fet, la vicepresidenta va trencar la seva agenda durant la Convenció Nacional Demòcrata que la va coronar al capdavant del partit per celebrar el primer míting del bracet de Tim Walz, el seu -llavors- nou vicepresidenciable, a Milwaukee, la principal ciutat de l’estat. En unes ciutats d’ampla majoria blanca, l’apel·lació a les classes treballadores esdevé clau, i a les seves visites a la regió tant Trump com la seva rival hi han dedicat els seus discursos més materials: proteccionisme, per una banda, expansió de l’estat social per l’altra. Allà, tal com apunten els darrers trackings, Harris trontolla a dues dècimes de Trump.
Carolina del Nord: el sud republicà
Si Geòrgia va ser el símbol de la penetració de Biden als estats del sud el 2020, Carolina del Nord es va quedar al sarró republicà per uns escassos 74.000 vots. A diferència d’altres swing states, l’estat dels Tar Heels no registra una continuïtat històrica clara -es tracta, en termes locals, d’un “estat lila”-; si bé només dos presidenciables demòcrates s’hi han aconseguit imposar: Jimmy Carter i Barack Obama. Com en el cas de Geòrgia, la tradició demòcrata de la primera meitat del segle XX es va truncar als 60 enmig de la batalla pels drets civils. Harris i Walz, atesa aquesta disparitat, han fet de l’estat l’escenari del desplegament del seu programa econòmic, amb un míting central a la ciutat de Raleigh per presentar-lo; mentre que Trump, especialment lloat per un cos policial marcadament conservador, ha dirigit les seves proclames des de les Carolines a la crisi migratòria i l’alça del cost de la vida. Ara per ara, els trackings situen el conservador mig punt per sobre de la demòcrata, amb un 48% del vot estimat.
Michigan: el valor del vot obrer
L’estat del motor serà clau per decidir el recompte del 5 de novembre. Amb 15 vots electorals, comparteix amb veïns com Pensilvània o Wisconsin una tradició progressista, arrelada al poderós món sindical que s’articula al voltant de les fàbriques del sector de l’automòbil concentrades al voltant de Detroit. Els votants de l’estat comparteixen amb la majoria d’estats camp de batalla la rellevància del programa econòmic en les seves preferències. En aquest cas -i malgrat la dificultat que s’ha trobat en altres organitzacions obreres- Harris sí que s’ha assegurat el suport de la UAW, la gran marca sota la qual s’agrupen els empleats fabrils, fet que garanteix, com a mínim, un rellevant gruix de vot popular. Tot i això, els trackings de FiveThirtyEight la situen només dues dècimes per sobre de Trump.
Arizona: immigració i avortament
Amb prop d’un terç de població d’origen o ascendència hispànica, l’atracció dels votants latinx és essencial per optar als 11 vots electorals d’Arizona. El 2020, els demòcrates es van assegurar la cursa per només 10.000 vots. Per una banda, l’agenda republicana és especialment viva al sud: la campanya de Trump ha fet especial èmfasi en el conflicte migratori a la frontera, prometent la “deportació més massiva” de la història de la federació; i els conservadors locals han intentat aplicar la prohibició total de l’avortament. Per la seva banda, Harris -segons l’anàlisi del mitjà US News– sembla estar millor situada entre els votants hispànics que el seu predecessor. Tot i això, l’estat fronterer registra l’avantatge més significatiu dels set a favor del Great Old Party: l’expresident agafa la davantera als reculls d’enquestes per 1,8 punts percentuals.
Nevada: el més petit dels ‘battlegrounds’
Conegut com L’estat d’argent, només agrupa sis vots electorals -que poden ser clau a la suma final-. A diferència d’altres considerats swing states, els demòcrates hi acumulen sis victòries consecutives, si bé els seus marges han caigut de manera sostinguda elecció rere elecció. El mateix Joe Biden, de fet, va guanyar per només 34.000 vots. També a prop de la frontera, comparteix les preocupacions per la immigració d’Arizona. Tot i això, l’economia l’ha superat en les darreres consultes a la ciutadania, atesa la seva taxa d’atur del 5,1%, la tercera més elevada de tota la federació. Ara per ara, Harris supera el seu rival conservador a les enquestes per mig punt, malgrat que Trump surt d’una important mobilització de bases republicanes tant a les primàries com a les darreres mid-term.
