Anderson Torres, qui fou ministre de Justícia amb l’expresident Jair Bolsonaro, ha estat detingut aquest dissabte a la seva arribada a la capital brasilera en un vol procedent dels Estats Units. Torres, qui era secretari de Seguretat del Districte Federal de Brasília durant l’assalt al congrés del Brasil del diumenge passat, s’ha lliurat a la Policia Federal després que el jutge del Tribunal Suprem Federal dictaminés presó preventiva per a ell el dimarts passat.
Concretament, el Suprem brasiler considera que l’assalt només va poder ocórrer “amb l’anuència i fins a la participació efectiva de les autoritats competents de la seguretat pública i la intel·ligència”, i dins d’aquesta definició entre perfectament l’exministre Torres.
Torres ha arribat a Brasília en un vol de l’aerolínia Gol procedent de Miami i que ha aterrat a l’Aeroport de Brasília a primera hora del matí d’aquest dissabte. L’exministre es trobava de vacances amb la seva família als Estats Units quan va començar l’assalt per manifestants que demanaven un cop d’estat contra el president Luiz Inácio Lula da Silva. Durant els successos el governador del Districte Federal de Brasilia, Ibaneis Rocha, també aliat de Bolsonaro, va destituir fulminantment a Torres poc després de l’inici de l’assalt.
L'”esborrany del cop d’estat”
A més en el domicili de Torres es va trobar un esborrany de decret presidencial denunciant ingerència federal del Tribunal Suprem Electoral, que hagués obert la porta per alterar el resultat de les eleccions de 2022, que van suposar la derrota de Bolsonaro i el retorn de Lula a la Presidència, un document que es coneix ja com l’“esborrany del cop d’estat”. Torres ha respost que aquest text estava “probablement” en la pila de papers per a rebutjar.
Torres va ser la mà dreta de Bolsonaro durant la seva presidència en els moments més polèmics. De fet, durant el juliol de 2021 ell i Bolsonaro van atacar al sistema electoral emprant dades que després es va descobrir que eren falses i més tard van criticar el sistema d’urnes electròniques.
L’Exèrcit va impedir el desallotjament de l’acampada
Sobre qui també hem tingut notícies aquest dissabte ha estat sobre el governador de Brasília, Ibaneis Rocha, que està suspès del seu càrrec després de l’assalt. Rocha ha assegurat en la seva declaració que va ser l’Exèrcit el que va impedir a la Policia el desallotjament de l’acampada de simpatitzants de Bolsonaro que més tard van assaltar les seus del Congrés, el Tribunal Suprem Federal i el palau presidencial.
Concretament, aquesta acampada estava en una zona “subjecta a l’administració del comandament de l’Exèrcit” pel que havia pactat amb els militars la data del 29 de desembre de 2022 per a l’inici del desallotjament dels manifestants, però el desallotjament va “ser paralitzat per ordre del comandament de l’Exèrcit”, ha declarat Rocha, segons ha informat el diari O Dia.
Cal recordar que poques hores després que s’iniciés l’assalt el Govern de Lula da Silva va decretar la intervenció del govern del Districte Federal i els manifestants van ser desallotjats en qüestió d’hores. A més, també s’ha de tenir en compte que els bolsonaristes exigien a l’oposició, i a Bolsonaro, un cop d’estat i, així, anul·lar les eleccions del passat mes d’octubre.
Què diu la investigació interna de l’exèrcit?
Aquest dissabte també s’han conegut els resultats de la investigació interna de l’exèrcit brasiler després de l’assalt. La investigació ha durat tres dies, però d’aquesta s’extreu una proposta per a imputar a un coronel de la reserva per injúries i ofensa a les Forces Armades, uns delictes penats amb fins a dos anys de presó dins del Codi Penal Militar brasiler.
Aquest coronel assenyalat és Adriano Camargo Testoni. Ara el procediment passarà a l’equivalent del Ministeri de Defensa al Brasil que haurà d’estudiar la conducta descrita i decidir si denunciar o no a Camargo. En aquest punt cal apuntar que aquest coronel va participar de manera activa en la manifestació que va acabar en l’assalt i va publicar en les seves xarxes socials dos vídeos amb ofenses a l’Exèrcit i esmentant concretament generals de l’Alt Comandament i de la seva promoció de l’Acadèmia de les Águilas Negres de 1987.
Camargo va ser destituït dimarts passat del seu lloc a l’Hospital de les Forces Armades i la seva conducta va ser condemnada de forma generalitzada per diversos oficials militars. Més tard va publicar un vídeo disculpant-se amb els militars al·legant que tenia el cap calent i que estimava a l’Exèrcit.
