El Partit Popular Europeu vol preparar la Unió per a la guerra. Diversos líders dels conservadors al continent han aprofitat la inestabilitat geopolítica causada per les guerres a Ucraïna i Palestina per recuperar els crits bèl·lics que tant els han caracteritzat històricament. El darrer ha estat una figura prominent entre els populars de la darrera dècada: el primer ministre polonès Donald Tusk. Tusk, una gran presència de la dreta europea d’ençà del seu primer mandat al Palau Presidencial de Varsòvia, ha assegurat en una entrevista amb el rotatiu alemany Die Welt que les agressions russa i israeliana han accelerat “una nova era bèl·lica” al pretesament pacífic espai dels 27. Sota aquesta alerta, el que fora president del Consell Europeu subratlla la “necessitat de defensa conjunta europea”. És a dir, un rearmament dels exèrcits de la Unió.
El mandatari polonès ha estat especialment contundent en la seva intervenció als mitjans. “Sé que sembla devastador, especialment per a les noves generacions -declara Tusk-, però ens hem d’acostumar al fet que ha començat una nova era: l’era prebèl·lica”. En aquest sentit, raona que “ara fa més de dos anys” que va canviar el paradigma de les relacions internacionals de la Unió Europea. Arran de la invasió russa d’Ucraïna, lamenta, “la guerra ja no és un concepte del passat”. “No ens hem vist en una situació així des del 1945”, assegura el primer ministre, comparant els conflictes actuals amb els darrers compassos de la Segona Guerra Mundial.
“Canvi de mentalitat” a Europa
La dita tradicional en els cercles diplomàtics diu que la Unió Europea és “un gegant econòmic, un nan polític i un cuc militar”. Malgrat l’escassa integració dels exèrcits europeus -rebutjada en els darrers anys per líders com el president francès Emmanuel Macron- i l’actual dependència de l’OTAN i, per tant, dels Estats Units, Tusk es mostra optimista pel que fa a la predisposició de governs i ciutadans a una estratègia de guerra conjunta. “Ja ningú qüestiona la necessitat d’una defensa comuna”, raona el polonès, tot celebrant una “revolució en la mentalitat europea” pel que fa a la unitat d’acció bèl·lica. “La UE en el seu conjunt, com a organització poderosa, ha d’estar mentalitzada per lluitar per la seguretat de les nostres fronteres”, etziba.
Línia estratègica del Partit Popular
Els populars europeus, val a dir, s’han abonat a la celebració bel·licista en les darreres setmanes. Rangs tan elevats de les files conservadores com el president comunitari del partit, l’alemany Manfred Weber, ja va alertar al gener que Europa “s’hauria de preparar per anar a la guerra sense els Estats Units”, en una nova crida a la defensa conjunta i la salvaguarda de les fronteres comunitàries. De fet, la capacitat de defensa continental serà, segons el conservador, “la principal preocupació als nostres caps durant el 2024”. També la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen s’ha abonat a les alarmes de guerra: “l’amenaça pot no ser imminent, però no és impossible”, assegurava la cap de l’executiu dels 27, tot fent una crida a la millora dels exèrcits. “Això comença amb la reconstrucció urgent, el reforç i la modernització de les forces armades dels estats membre”, declarava.
