Des que Rússia va iniciar l’operació militar contra Ucraïna les relacions entre els Estats Units i el país eslau s’han anat deteriorant i tensant segons el conflicte s’anava cronificant al front. La proximitat del president dels Estats Units, Joe Biden, amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no va agradar a un Vladimir Putin que va mostrar una sintonia força més intensa amb Donald Trump quan el dirigent republicà va ocupar la Casa Blanca. L‘intent d’assassinat de Trump en un míting a Pensilvània ha estat la darrera acció que ha afegit llenya al foc de la tensió entre les dues superpotències, especialment des de Rússia, que ha acusat l’administració de Joe Biden de crear l'”atmosfera” de confrontació necessària perquè es produís.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha condemnat l’atemptat contra Trump i ha assegurat que “estava clar” que la vida del líder republicà corria perill després dels “nombrosos intents d’eliminar el candidat Trump de l’arena política, primer utilitzant eines legals, tribunals, fiscals, intents de desacreditar políticament el candidat, era obvi per a tots els observadors externs que la seva vida estava en perill”. Peskov ha assenyalat que “no pensem en absolut i no creiem que l’intent d’eliminar Trump hagi estat organitzat pel Govern actual, però l’atmosfera que va crear aquesta Administració durant la lluita política, l’atmosfera al voltant del candidat Trump, és el que ha provocat el que veiem avui als Estats Units”.
La guerra d’Ucraïna, protagonista de les declaracions russes envers l’atemptat contra Trump
Els polítics russos no han perdut l’ocasió per recordar el suport que l’administració Biden subministra al govern ucraïnès. El president de la Duma Estatal -el Parlament rus-, Viacheslav Volodin, ha especulat amb què un dels motius pel qual han intentat assassinar Donald Trump ha estat la posició del líder dels republicans envers el suport econòmic i militar a Ucraïna. Volodin explica que Trump ha estat “un dels pocs polítics occidentals, que ha parlat obertament de la necessitat de deixar de patrocinar accions militars”. El president de la Duma Estatal, però, no ha volgut assegurar-ho, tot i que ha alimentat la conspiració, ja que “això és una cosa que no es pot descartar de moment”. Per poder reforçar la seva teoria ha utilitzat l’exemple de l’atemptat contra el primer ministre eslovac, Robert Fico, que també va patir un intent d’assassinat al mes de maig, i també té una postura més distant envers el suport a Ucraïna. “Els escenaris d’aquests incidents són semblants”, ha assenyalat.
Qui també ha parlat sobre l’enviament de diners i armament a Ucraïna ha estat la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de Rússia, Maria Zakharova, qui ha suggerit als Estats Units que destinin els diners que envien a Ucraïna a la seguretat del seu país després de l’atemptat contra Donald Trump. “Potser seria millor utilitzar aquests diners per finançar la policia i altres serveis que haurien de garantir la llei i l’ordre dins dels Estats Units?”, s’ha preguntat una Zakharova que ha volgut recordar que “hi ha dotzenes d’aquests crims contra presidents i candidats presidencials”.
