Cop d’efecte en el cas Julian Assange. El Tribunal Superior de Londres va decidir deixar finalment aquest dilluns en llibertat sota fiança el fundador de Wikileaks després de més de cinc anys empresonat en una presó de màxima seguretat. Cal recordar Assange estava empresonat des de l’11 d’abril del 2019, quan va ser detingut després d’abandonar l’Ambaixada de l’Equador a Londres, on feia set anys que estava refugiat, i en virtut d’una ordre d’arrest emesa des dels Estats Units per difusió de documents secrets.
La informació l’ha fet oficial Wikileaks en un comunicat a través de les xarxes socials: “Julian Assange és lliure. Ha abandonat la presó de màxima seguretat de Belmarsh el matí del 24 de juny, després d’haver passat allà 1.901 dies. El Tribunal Superior de Londres li ha concedit la llibertat sota fiança i ha estat posat en llibertat a l’aeroport de Stansted a la tarda, on ha embarcat en un avió i ha partit del Regne Unit”. En la nota, l’organització agraeix tot el suport rebut per aconseguir la llibertat d’Assange, que es troba de camí a Austràlia, el seu país d’origen, on es reunirà tant amb la seva dona, Stella Assange, com amb els fills, que “només han conegut el seu pare entre reixes”, tot denunciant que estava en règim d’aïllament 23 hores al dia en una cel·la de 2×3 metres.
“Aquest és el resultat d’una campanya mundial que ha abastat organitzadors de base, defensors de la llibertat de premsa, legisladors i líders de tot l’espectre polític, fins a arribar a les Nacions Unides. Això va crear l’espai per a un llarg període de negociacions amb el Departament de Justícia dels Estats Units, que ha desembocat en un acord que encara no s’ha tancat formalment”, afegeix Wikileaks.
Un acord per declarar-se culpable
Les primeres informacions apunten que Assange i el Departament de Justícia nord-americà haurien arribat a un acord perquè el fundador de Wikileaks es declarés culpable a canvi d’una sentència de 62 mesos de presó, que equival alhora al mateix temps que ha passat empresonat al Regne Unit, quedant en llibertat. Tot i això, encara ha de ser aprovat per un jutge, si bé s’espera que prengui la decisió al llarg de la jornada de dimecres. Cal recordar que el periodista ha defensat en tot moment que les informacions revelades el 2010 sobre corrupció governamental i abusos contra els drets humans van servir per donar a conèixer crims de guerra comesos pels Estats Units.
