Alfons Arús estrena aquest dissabte una versió nova de l’exitós Aruser@s, el que l’ha fet tocar el cel televisiu des de la seva arribada a La Sexta. Pocs s’esperaven que el seu format aconseguís desbancar gegants com El Programa de Ana Rosa o Espejo Público, però ho ha fet. Com a premi, ara li permetran oferir una edició especial que ocuparà pràcticament tota la tarda del dissabte. Aquesta serà una de les poques opcions d’actualitat que es podran veure en aquella franja, ocupada per pel·lícules en la gran majoria de les cadenes. Per tal de promocionar-lo, ha concedit una entrevista a El Mundo en què fa repàs per la seva llarga carrera televisiva.
Tenint en compte que ha estat darrere de programes molt mediàtics, és fàcil pensar que deu tenir un munt de diners. Ell ho nega, però: “No soc milionari i, de fet, he de dir que em considero mal empresari perquè he deixat passar oportunitats que em podrien haver donat royalties. No he muntat productores com Gestmusic, la del Buenafuente o la de Pablo Motos… jo simplement m’he limitat a produir els meus programes. Puc dir-te que vaig regalar un format a Gestmusic a canvi de només unes capses de vi”.
Després de tants anys en antena, el barceloní s’ha fet un nom. No ha estat dels més premiats, per això, sobre el que reflexiona: “Mai no m’han agradat els premis, però és cert que ocupo un lloc bastant modest per la transcendència que té avui la televisió. No estic en el top, potser per culpa meva… Hi ha gent que quan engega temporada organitza una roda de premsa per parlar de les seves audiències, coses que jo mai no he fet”.
Alfons Arús explica per què mai no parla de política
En els seus programes intenta no parlar de política, una estratègia que creu que és encertada: “No en parlo per esgotament i fàstic, no per por. La política m’avorreix. Quan va començar el procés a Catalunya, el meu programa no parlava sobre el tema afortunadament. Aquest merder se’l van menjar els programes de política. Mai no m’ha interessat i per això mai no en parlo, perquè tampoc mai no se m’ha pressionat per fer-lo. Els meus programes no discriminen ningú per la seva ideologia i ningú no se sent ofès, el que crec que és un encert“.
No tot ha estat fàcil per a ell, tenint en compte que van tancar un dels seus programes perquè criticava massa els futbolistes. Al ataque va ser un dels pioners en mofar-se de l’elit del futbol: “Vam desdramatitzar el futbol i això amb el Barça a Catalunya era impossible! Els meus protectors radiofònics em van advertir que si em reia de Pujol, la Moreneta i el Barça acabaria palmant… La cadena va voler que deixés de fer Al ataque i em van passar a El Chou, que tenia menys gags i un humor més internacional. Ara bé, Al ataque encara tenia recorregut“.
