La granadenca Mimi va revolucionar Operación Triunfo amb els seus passos de ball, però no va ser fins que va ser expulsada que va començar a triomfar. Gràcies al seu alter ego Lola Índigo, la jove s’ha convertit en una autèntica estrella musical. Aquesta matinada ha publicat el seu nou disc, La niña, dedicat a la seva infància plena de complexos i problemes a l’escola.
Com tants altres artistes, reconeix que l’assetjament escolar que va patir a l’Institut la va marcar i la va convèncer per convertir-se en artista. Ara aprofita totes les entrevistes que concedeix per enviar un missatge d’ànims a totes aquelles nenes que se sentin identificades amb la Mimi vulnerable de l’escola. S’ha sincerat sobre el tema, precisament, en una entrevista a La Vanguardia: “He passat per moltes coses… He arribat a castigar el meu cos, i això és molt trist, només per aconseguir complir amb uns cànons que establen establerts en la dansa. Pensava que si canviava el meu físic, allò em faria feliç i al final estava tan obsessionada que només vivia per a això. M’agrada parlar d’aquestes coses perquè si hi ha una nena així veient-me, vull que sàpiga que t’has d’estimar moltíssim i ser genuïna amb tu i el teu cos. Així és com realment inspires a més gent”.
Mimi assegura que ha superat aquella època gràcies als bons amics que han seguit fent-li costat: “Vaig patir assetjament escolar, sí. De fet, vaig haver de canviar d’institut tres vegades… No sé si era pel meu físic o per la meva manera de ser, però això no importa. Hem de transmetre a les noves generacions que el que han de fer és donar suport als més dèbils i ser amics d’aquells que no tinguin amics. Crec que som molts els artistes que cantem perquè ens neixen coses a dins pel patiment que hem viscut quan érem petits. Sempre he pensat que a algú amb un trastorn així li queda una mena de llavors a dins i que ha de lluitar sempre per eliminar aquest fantasma“.
La jove va crear el personatge de Lola Índigo, de fet, per protegir-se: “Ella és una part de mi. He agafat el millor que tenia, la valentia, la fortalesa i la part més diva, i ho he traslladat tot a l’escenari. Existeix a dins meu, però tota el que queda fora és el realment important. Moltes persones creuen que sempre sóc com em mostro a l’escenari, però no és cert. En realitat tinc inseguretats, dimonis, mala hòstia… A les entrevistes intento mostrar la meva cara més personal per inspirar aquelles persones que es puguin sentir identificada amb mi. Si a les entrevistes fos Lola Índigo… potser ningú no s’identificaria amb una figura tan pop star“.
Ha aconseguit la fama que tant desitjava, però en el camí fins aquí ha perdut amics: “Hi ha gent a qui l’espanta o li produeix molt de rebuig aquest món. Ara que tinc tot el que volia, he deixat de tenir el que tenia. Ja no puc estar amb els meus amics del poble tant com voldria o fer unes vacances al camp amb els gossos. Ara bé, sé parar i agafar l’AVE per desconnectar durant cinc dies quan necessito recordar que hi ha una vida que no té res a veure amb tot aquest decorat“.
