Itziar Castro ha aconseguit fer-se un nom en el món de la interpretació, però també a televisió. No contenta amb la fama que l’envolta, la barcelonina ha decidit provar sort en el món editorial i ha publicat un llibre de poesia. L’ha promocionat en una entrevista a El Mundo en la qual ha acabat sincerant-se sobre alguns dels reptes més dolorosos que ha hagut de superar.
En el llibre mostra la seva cara més vulnerable, la que xoca amb la Itziar de caràcter fort i sense vergonya d’ensenyar el seu cos: “Posant tots els poemes junts en el llibre m’he adonat de com he patit sense tenir-ho molt present. Sempre ho he sabut, però guanyava la sensació que em sobreposava a allò i no em parava a pensar-ho massa. Ara m’adono que he patit moltíssim a la vida i de com de forta m’he fet”. L’actriu catalana reconeix que en el procés d’estimar-se a si mateixa hi ha “molt de dolor”, però també bons moments: “El dolor sense ironia i humor no el concebo. En general m’estimo bastant i m’estimo bé, que ja és molt. També és cert que hi ha hagut moments en els quals no m’he estimat gens“.
Uns moments complicats bàsicament perquè no acceptava ser diferent: “Hi ha hagut moments en els quals no he pogut amb la vida i m’he deixat anar, però no han pogut amb mi. La gent que m’ha insultat, que m’han assetjat, la gent propera a mi que ha mort, les coses que han passat que m’han fet mal… Sempre he tirat endavant perquè tinc objectius, metes i somnis que han fet que davant de cada cop i cada llàgrima, jo hagi seguit avançant per complir-los tots malgrat els obstacles i els prejudicis”.
Ha trencat molts prejudicis, el que no li ha estat fàcil: “Els actors convivim amb el “no” perquè en rebem més que “sí”. És esgotador i a vegades vols tirar la tovallola. La teva posició fa que la gent t’admiri i et doni les gràcies per lluitar i visibilitzar. Ara bé, hi ha altra gent que intenta destruir-te i que t’insulta perquè els molesta que estiguis allà, que et mostris i siguis feliç. A mi em passa habitualment que em desitgen la mort i això fa por”.
Itziar Castro s’ha convertit en un referent dels cossos no normatius, del que està orgullosa: “No volia ser-ho, però molta gent em diu que sóc un referent. És per això que segueixo responent la gent que m’insulta. Si em treuen una foto despullada, la torno a publicar perquè hi ha gent que ha estat insultada i que en veure’m a mi em diuen que tenen més ganes de viure. Gent que volia ser actriu o cantant i als que els hi deien que no valien pel seu físic veuen que sí que es pot, que és difícil però es pot aconseguir”.
