Irene Villa mai no oblidarà el 17 d’octubre de 1991, el fatídic dia en el qual va patir un atac terrorista. La seva vida va canviar radicalment amb l’explosió d’aquella bomba, un artefacte que ETA havia col·locat al cotxe de la seva mare per posar fi a la vida d’un inspector de policia amb el qual se la relacionava sentimentalment. Les conseqüències van ser terribles, ja que la mare va perdre una cama i un braç i Irene, de només dotze anys, va veure com li amputaven les dues cames i tres dits.
L’escriptora n’ha parlat en moltes ocasions, però Ana Pastor ha volgut que compartís els seus pensaments amb els teleespectadors de ‘Dónde estabas entonces’. Durant el programa d’aquest dijous, Villa ha concedit una dura entrevista acompanyada de la mare i de la germana que ha encongit el cor de l’audiència.
Irene y María Jesús se vieron por primera vez tras el atentado a través de las pantallas de televisión…así fue ese momento. #DóndeEstabas91 pic.twitter.com/cpUXAtRzKl
— Dónde Estabas Entonces (@dondeestabas) 24 de enero de 2019
I és que el testimoni és esfereïdor… Especialment, quan ha confessat com ho va viure el seu pare: “Va desitjar que no sobrevisqués perquè va pensar que seria una nena desgraciada i que tindria una vida terrible i terrorífica. Ell va preferir patir el pitjor que pot haver-hi a la vida, que és que et matin la filla, abans de veure’m patir. Però menys mal que els metges van treballar i van operar. Així que aquí estic…”.
La seva mare va desenvolupar un paper importantíssim en la recuperació de la filla: “La conversa vital va ser la que vaig tenir amb la meva mare, que em va dir que havia d’escollir entre patir, maleir i odiar o escollir que la meva vida començava llavors“.
També ha volgut agrair totes les mostres de suport que ha rebut al llarg d’aquests anys, un suport sense el qual no creu que hagués tirat endavant: “El que més em va ajudar va ser la gent amputada que va venir a veure’m, perquè jo pensava que era l’única que no tenia cames en el món”.
La xarxa va omplir-se ràpidament d’alabances i missatges de suport, uns comentaris amb els quals van voler aplaudir la valentia d’Irene Villa en explicar com es va sentir.
