El passat mes de novembre, Belén Rodríguez, una de les col·laborades més habituals dels programes del cor de Telecinco, anunciava que havia d’agafar-se la baixa mèdica durant un temps. El diagnòstic per un tumor maligne de gola va allunyar-la dels platós, tal com va explicar en una entrevista en la revista Semana. Una lluita molt dura que ha anat actualitzant a través de les seves xarxes socials i amics els últims mesos. Ara, però, sembla que veu la llum al final del túnel perquè ha reaparegut aquest diumenge en el programa Fiesta.
Emma García i els col·laboradors del programa han rebut emocionats la periodista, que ha explicat la seva lluita personal contra el càncer. “Ara estic molt trista i toveta perquè durant tota la temporada he estat molt forta perquè necessitava curar-me, però ara que tot ha acabat m’ha donat una baixada”. Durant el tractament ha hagut de fer el cor fort, i en el moment en què volia plorar, es trobava que li feia tant de mal que no podia.
En aquests mesos d’hospitals i tractament, ha rebut diverses medicacions. “Vaig passar por a l’hospital perquè primer van provar amb uns pegats de fentanil que no van funcionar, després van provar amb morfina i em vaig intoxicar, vaig començar a tenir al·lucinacions. Sentia que estava en un vaixell i discutia tota l’estona amb Iván Reboso i un amic meu en les meves al·lucinacions. Fins que van trobar el tractament adequat que no m’intoxiqués i sí que em treies el dolor, perquè va ser dur“, ha relatat.
La periodista confessa com va rebre el diagnòstic
Visiblement emocionada, Belén Rodríguez ha explicat que “en cap moment va pensar que era una persona malalta de càncer”. “No li vaig donar la importància que tenia. Em van fer la biòpsia i no em podien operar perquè era un estadi tres, sobrepassava la laringe. M’haurien hagut de treure la laringe sencera”. A partir d’aquí, l’opció més viable era rebre radioteràpia i quimioteràpia. La col·laboradora de Telecinco confessa que no era conscient de l’abast que podia tenir el bony que portava al coll. “Jo abans, serà per desconeixement, cada vegada que algú em deia que tenia càncer, pensava que s’anava a morir. Jo no li vaig donar importància. Després em van dir que m’anaven a operar. Em vaig començar a trobar malament, a trobar-me sense veu, tenia paràlisi en una corda vocal…”.
L’etapa final del tractament no va ser gens fàcil. Explica que va agafar un virus estomacal “que creia que es moria”. “He patit molt durant els últims quinze dies de tractament amb el dolor, amb els aliments, vaig perdre el gust… Ara amb el virus de l’estómac, he tornat al mateix. És com que ja estic en el camí, ja em recuperaré, i ara una altra vegada torno al mateix”, confessa. Ara, però, es reincorpora a la seva vida, a l’espera de les proves de seguiment de la malaltia, agraint tot l’afecte de les persones que l’han estat acompanyant en el procés, malgrat que ara “se sent molt sola” després d’haver rebut un suport continuat durant els últims mesos.
