La indústria de la moda, impulsada per la demanda constant de roba a preus accessibles, ha propiciat un model de negoci basat en la producció massiva i el consum ràpid. Aquest sistema, conegut com a ‘fast fashion’ – moda ràpida –, ha portat a una creixent crisi mediambiental, on la roba que es produeix i consumeix de forma accelerada acaba rebutjant-se a un ritme alarmant.
La plataforma Stop Fast-Fashion ha volgut analitzar d’on procedeix l’excés d’inventari que causa el sector de la moda i, per això, ha desenvolupat un informe que posa de manifest la magnitud del problema del malbaratament que es produeix a la indústria tèxtil i desafia la tesi que aquest fenomen sigui exclusiu de les marques o plataformes asiàtiques.
L’estudi de la coalició, basat en l’anàlisi de 2,8 tones de roba recol·lectada a 33 centres de reciclatge a França, revela dades clau sobre la situació. De les tones de peces analitzades, l’1,7 no eren reutilitzables, ja que estan massa danyades o tenen una qualitat tan baixa que no poden ser reciclades.
D’aquest percentatge gairebé la meitat (49%) prové de marques tradicionals de fast fashion com H&M, Mango i Primark, mentre que només el 5% correspon a les noves plataformes asiàtiques associades amb l’ultra fast fashion com Temu i Shein. Aquests resultats qüestionen la idea que el malbaratament tèxtil és un fenomen exclusivament impulsat per les marques més recents, i demostren que el problema rau en un model de sobreproducció present a tota la indústria de la moda.
L’informe de la coalició Stop Fast-Fashion subratlla que la distinció entre fast fashion i ultra fast fashion és artificial i la crisi del malbaratament tèxtil ja existia abans de l’arribada. El model de les empreses europees de producció en massa, que fa vint anys que deslocalitzen la seva producció per reduir costos sense tenir en compte els drets humans ni el respecte al medi ambient, satura els sistemes de classificació, reutilització i reciclatge deu vegades més que els nous actors d’ultra fast fashion.
L’estudi conclou que la solució rau en una regulació que abasti tota la indústria, sense fer distincions entre els seus actors. De fet, l’informe fa referència a la proposta de llei aprovada el 2024 a França, que pretén regular l’impacte mediambiental de la indústria tèxtil. Originalment va ser dissenyada per abastar tot el sector i ara la llei sembla centrar-se únicament en les marques d’ultrafast fashion, cosa que podria excloure grans marques de fast fashion que continuen sent responsables d’una part significativa del malbaratament tèxtil. La coalició assenyala que aquesta legislació, tal com està plantejada, podria no afectar el 80% del sector i insisteix que perquè sigui veritablement efectiva, ha d’incloure totes les marques de moda ràpida.
Així mateix, exigeix la implementació d’un sistema de bonus-malus financer, que premiï les marques que adoptin pràctiques sostenibles i penalitzi aquelles que segueixin fomentant la sobreproducció. A més, advoca per una prohibició de la publicitat per a totes les marques de fast fashion, independentment de la seva antiguitat, per frenar el consumisme i reduir la pressió sobre els recursos naturals.
