La indústria fotovoltaica espanyola va aportar l’any passat 18.015 milions d’euros al PIB, fet que suposa un 1,23% del total nacional, segons l’informe ‘Forjant la transformació cap a la sostenibilitat’ que la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) va presentar aquest dimecres, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Castella-la Manxa, i que ofereix una anàlisi de la situació de la indústria fotovoltaica a Espanya i al món.
Així mateix, la destaca com un motor de prosperitat gràcies a la seva aportació als ingressos fiscals, que es va incrementar un 6% i va arribar als 2.143 milions d’euros. D’aquest total, prop de 1.490 milions d’euros corresponen a impostos nacionals, 257,9 milions a impostos locals i uns 395,2 milions a càrregues socials, dades que ressalten la capacitat del sector per enfrontar desafiaments territorials i aportar a la generació d’equitat.
La indústria de l’energia solar a Espanya durant el 2023 va consolidar la seva posició com a generador de llocs de treball i desenvolupament per als territoris, creant un total de 160.396 llocs de treball nous entre llocs de treball directes (34.037), indirectes (86.968) i induïts (41.391), segons les dades de la Universitat de Castella-la Manxa.
La tònica d’expansió de l’energia solar a Espanya s’ha vist reflectida, també, en la inversió en R+D, que va superar el 2023 els 610 milions d’euros, dedicant un pressupost mitjà del 3,6%, el triple de la despesa mitjana en innovació de la indústria espanyola.
En paraules de Rafael Benjumea, president d’UNEF, “aquest avenç no només demostra la vitalitat de la nostra indústria, sinó també la seva capacitat per adaptar-se i créixer en un entorn canviant, on el sector treballa per superar els nous desafiaments”.
Creixement
L’Informe explica la posició de lideratge i de l’esperit d’innovació de la indústria durant l’any passat, en què l’energia fotovoltaica es va consolidar com la tecnologia amb més potència instal·lada a Espanya (incloent-hi plantes de sòl i autoconsum), amb 32.488 MW. Segueix la línia de l’aposta mundial per aquesta tecnologia, ja que el 2023; la fotovoltaica va ser de nou la font d’energia més instal·lada (renovable i no renovable) al món.
Durant el 2023, a Espanya es van instal·lar un total de 7.489 MW, un 5,7% més que el 2022. Amb aquestes dades d’instal·lació per al 2023, Espanya es va situar com el segon mercat fotovoltaic europeu, i va batre el rècord d’instal·lació anual. Destaca a més l’increment del pes de l’energia fotovoltaica espanyola al mix d’energia, que va augmentar un 40% l’any passat, amb una mitjana de 13,6%.
El sector que va presentar més creixement durant l’any va ser el de plantes a terra, amb un 26,5% més de potència instal·lada, per tancar en 5.783 MW. Amb 2,032 MW de nova capacitat de plantes a terra, Castella-la Manxa va liderar el desenvolupament fotovoltaic l’any passat. Pel cas de l’autoconsum, el 2023 va acabar amb 1.706 MW instal·lats, suposant un 32% menys de creixement que un any enrere.
Reptes
Des d’UNEF subratllen que l’energia solar ofereix a Espanya l’oportunitat de comptar amb una energia elèctrica competitiva que afavoreix la industrialització de la nostra economia. Si bé la major part de les comunitats autònomes estan veient l’energia solar com una oportunitat per al seu territori, l’associació adverteix que aquests avenços positius que es duen a terme a la major part dels territoris contrasten amb les barreres que s’estan observant a algunes comunitats autònomes.
“Mentre que en general hi ha un alineament positiu entre el govern central i les comunitats per avançar en la descarbonització, ens preocupen accions com els impostos retroactius a Aragó, la moratòria injustificada a La Rioja, les barreres a l’emmagatzematge a Astúries o les restriccions a la lliure empresa a les Canàries”, assenyala José Donoso, director general d’UNEF.
Per impulsar l’autoconsum, UNEF considera imprescindible el suport de les administracions, regulant la figura del gestor d’autoconsum, estenent la tramitació simplificada i la compensació simplificada a totes les instal·lacions amb capacitat d’accés de fins a 450 kW o fomentant mesures de reducció fiscal atractives per a qui inverteixi en autoconsum, com aplicar un 0% IVA als elements de la instal·lació.
El sector, remarquen, té ara tres grans reptes. El primer és l’acceptació social: que la gent entengui que els projectes són positius, que s’ubiquen al lloc adequat i que no suposen cap amenaça ni de seguretat ni per al desenvolupament del món rural, sinó més aviat al contrari, una gran oportunitat.
El segon gran repte apunta cap a l’electrificació. “La descarbonització del sector elèctric al nostre país ha estat un gran èxit, però necessitem avançar en la substitució dels combustibles fòssils per energia elèctrica”, va afegir Donoso.
L’emmagatzematge seria el tercer gran repte del sector, ja que “incloure una solució d’emmagatzematge per a una planta fotovoltaica és ja tan fonamental com els mateixos panells”, comenta Donoso. “L’avenç de l’emmagatzematge és imprescindible per poder estendre aquestes hores barates d’energia solar més enllà de les hores de radiació, cosa que permetrà donar garantia als consumidors i reduir el consum dels cicles combinats”. Per això, UNEF reclama un marc regulador i retributiu específic. “Estem en la línia d’assolir els objectius del PNIEC, sempre que el sector i la societat segueixin alineats en la seva consecució, buscant solucions per als desafiaments que apareixen en aquests moments”, va concloure el director general d’UNEF.
