La intel·ligència artificial ha passat de ser una eina emergent per esdevenir una qüestió central en el debat econòmic i empresarial. La recent iniciativa al Congrés dels Diputats per impulsar la seva adopció, especialment a les pimes, apunta en una direcció clara: la competitivitat futura de les empreses dependrà de la seva capacitat per incorporar aquesta nova tecnologia.
En paral·lel a aquest impuls institucional, però, es comença a consolidar una idea clau dins del sector: el repte no és tecnològic. És organitzatiu. En aquest sentit, Albert Pijuan, CEO de NODUS, va advertir que “el principal error que estan cometent moltes empreses és implantar la intel·ligència artificial de forma dispersa: eines aïllades, automatitzacions puntuals i projectes pilot sense connexió entre si ni amb els processos reals del negoci. Això genera més complexitat, més dependència de persones clau i poca capacitat d’escalar”. per integrar-la de manera coherent dins l’organització”.
Durant anys, la transformació digital s’ha centrat en l’optimització: ERP, CRM o solucions cloud han millorat processos i eficiència. Però la IA introdueix una nova lògica: “La intel·ligència artificial no introdueix només una millora d’eficiència. Introdueix una nova font de capacitat operativa. Fins ara, les empreses creixien incorporant més persones, més estructura o més capes de gestió. Amb la IA apareix la possibilitat d’ampliar capacitat sense créixer al mateix ritme en estructura”, explica Pijuan.
Aquest canvi és profund. No només es tracta d’automatitzar tasques, sinó de redefinir com es construeix la capacitat productiva dins de les organitzacions. En aquest nou escenari, les empreses no competiran només pel talent humà, sinó per la capacitat d’orquestrar intel·ligència.
Segons el CEO de NODUS, aquest nou model implica que “comencen a conviure persones i Digital Workers dins dels mateixos processos. Les persones aporten criteri, decisió i visió estratègica; els Digital Workers aporten velocitat, consistència i capacitat d’execució”.
La IA sense arquitectura
Tot i l’interès creixent, moltes organitzacions es troben en una fase inicial i desordenada d’adopció. Projectes pilot, automatitzacions aïllades o eines desconnectades configuren un ecosistema fragmentat que dificulta escalar el valor de la IA.
Aquesta fragmentació no només en limita l’impacte, sinó que també pot generar riscos: manca de governança, processos no traçables o sistemes que operen sense criteris compartits. Per això, cada cop més veus del sector coincideixen en la necessitat de passar d‟una lògica d‟experimentació a una lògica d‟estructura.
En aquest context emergeix una nova figura: els Digital Workers. No com a eines puntuals, sinó com a nova capa de treball dins de l’organització. Aquest canvi està directament vinculat amb la redefinició de la feina i del talent. Tal com explica Pijuan, “el debat no s’hauria de centrar en si la IA substituirà persones o no. S’hauria de centrar en com redistribueix el valor del treball. El que desapareix no són necessàriament feines, sinó tasques repetitives, administratives o de baix valor afegit”.
Aquesta transformació permet “alliberar temps perquè les persones es puguin centrar en activitats més estratègiques, creatives o de relació amb el client”, alhora que impulsa nous rols dins de les organitzacions vinculats a la supervisió, la governança i el disseny de processos híbrids.
En aquest nou escenari, afegeix, “les empreses no competiran només per atraure talent humà, sinó per la seva capacitat de combinar-lo amb intel·ligència artificial de manera eficient”.
La proposició impulsada al Congrés posa el focus a la IA com a eina per retenir talent. Però des del punt de vista empresarial, el canvi és més profund. Aquest enfocament es tradueix en una transformació del capital humà: més pes del criteri, la decisió i la creativitat i menys dedicació a tasques repetitives o de baix valor afegit. Alhora, accelera processos de capacitació contínua, amb una necessitat creixent de reskilling i upskilling en un entorn en constant evolució.
Governança
Pijuan assenyala que “la diferència és que unes empreses entenen la IA com una eina puntual i d’altres l’entenen com una infraestructura organitzativa”. Segons explica, “les companyies que realment estan capturant valor no es limiten a provar chatbots o automatitzacions aïllades. Construeixen una arquitectura que integra la IA dins dels processos reals de l’empresa, amb context, memòria, supervisió i connexió amb els seus sistemes existents”. És en aquest punt que apareixen els resultats tangibles: “Més capacitat operativa, menys fricció, més control i possibilitat de créixer sense multiplicar estructura”.
Aquest model permet abordar alguns dels grans reptes identificats tant per empreses com per institucions: la manca d’escalabilitat, la necessitat de governança i la transformació del talent. Com conclou el CEO de NODUS, “el valor diferencial ja no estarà només a adoptar intel·ligència artificial, sinó a ser capaços de governar-la amb criteri, arquitectura i control empresarial”.
