L’Institut Coordenadas considera un “despropòsit” motivat per “la deriva confiscatòria i populista” del govern la conversió en permanent de l’impost a les energètiques, decisió que sosté que, si es confirma, suposarà “un cop per a la butxaca de tots els espanyols”.
L’anàlisi “politicoeconòmica especial” de l’Institut Coordenadas per a la Governança i l’Economia Aplicada per a avaluar les polítiques governamentals, les dinàmiques polítiques i l’entorn institucional que influeix en l’economia espanyola indica que el juliol de 2022 “es va saber que el Govern volia gravar amb un impost temporal els beneficis extraordinaris de les grans companyies energètiques, així com un altre a les grans entitats financeres, justificat llavors per l’esforç financer per a recolzar l’economia en la pandèmia”.
Apunta que l’excusa per a escometre la mesura era que “els beneficis els arribaven a les empreses caigudes del cel, ignorant per complet les altes inversions que han d’escometre les companyies energètiques, així com el grau de palanquejament que han de gestionar i la complicada gestió de riscos, a més d’una pressió reguladora insòlita”.
Per a l’Institut Coordenadas, “la mesura és certament qüestionable” perquè assegura que “imposa tributs de la nit al dia sense una altra base legal que el populisme, violentant els principis constitucionals i hacendísticos i incrementant en gran manera la inseguretat jurídica, amb la inevitable erosió de l’entrada de capitals en l’economia” i afegeix que el Govern “critica uns ‘beneficis caiguts del cel’ per una operativa totalment ordinària i passatgera. Igual que les energètiques es van veure presumptament afavorides per l’increment dels preus del gas i l’electricitat arran de la guerra d’Ucraïna, i els bancs per les pujades de tipus d’interès, no es va dir res quan el preu de l’electricitat, del gas o del cru han caigut amb força, de la mateixa manera que es va guardar silenci els sis anys que la banca ha hagut de suportar tipus d’interès negatius”.
A més, diu que aquesta decisió penalitzaria la facturació, “un nou concepte tributari, no els beneficis (sent això alguna cosa ja més que discutible), per la qual cosa es castiga l’operativa ordinària, d’una manera que repercuteix en l’activitat de les empreses, en l’estabilitat dels llocs de treball i en els legítims resultats que esperen d’una bona gestió milions d’accionistes”. I afegeix que, “evidentment, lleva rendes de l’economia, amb un càstig que resta inversions i acaba repercutint d’una forma o l’altra en els clients”.
Així mateix, critica als grups de l’oposició “que es fan dir conservadors matisant que cal gravar sobre beneficis, no facturació, com a gran diferència i que no fan crides a la seva supressió”, entre ells al PNB, del qual diu que “està donant suport a la iniciativa perquè l’ha concertat amb l’Executiu al qual secunda, a pesar que la mesura tindrà un efecte demolidor en dos dels grans contribuents bascos: Petronor (Repsol) i Iberdrola”.
No obstant això, indica que “hi ha unes certes expectatives amb l’opció catalana”, en referència a Junts, la formació que lidera l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, perquè diu l’anàlisi de l’Institut Coordenades que “està històricament en contra d’aquesta mena de mesures (no oblidem que, encara que nacionalista, es tracta d’un partit de naturalesa liberal conservador). Ja ha aconseguit fer marxa enrere a la reforma de la normativa de lloguers en el Congrés i se sap que tampoc és partidària de perjudicar els fons d’inversió, com s’ha deixat caure de manera inequívoca des de la vicepresidència de l’Executiu. Però també haurà de manejar l’etern tripijoc polític: vetar decisions del soci de Govern sembla fer el joc a l’oposició i pesen més aquestes variables que el bé comú”.
Assenyala en Institut Coordenadas que “el Govern demostra amb la voluntat mai dissimulada de fer permanent l’impost a les energètiques que li importa molt poc en realitat la transició ecològica i la competitivitat d’Espanya. Són conceptes que menysprea, malgrat una dialèctica utilitzada amb ells en repetides ocasions, clarament sense continguts ni projecte. Semblés haver-hi més un component d’eventual venjança a les companyies. Només cal recordar l’hostilitat mostrada amb el canvi de seu de Ferrovial. En aquest cas, Repsol, entitat que ha avisat en repetides ocasions que no implementarà inversions a Espanya, o les farà en altres parts, si continua la fustigació. La curtesa de mires polítiques és enorme”.
A més, afegeix que “aquest imposat energètic ataca a la línia de flotació del centre petroquímic de Tarragona. A la província catalana, Repsol té dues grans inversions de futur plantejades: la Ecoplanta (800 milions d’euros d’inversió) i el major electrolitzador d’Espanya a Cartagena, per a produir hidrogen renovable (150 MW de capacitat i més de 300 milions d’euros d’inversió). Amb l’impost no es durien a terme i no hi hauria transició energètica possible a Catalunya, una regió que té uns enormes dèficits d’inversió en la matèria. Si ens preguntem quant pes en la facturació del sector energètic la transició a la descarbonització, podríem arribar a la conclusió que penalitza”.
Davant aquestes conclusions assegura que Junts “haurà de fer un exercici de responsabilitat i veure fins a on arriben els acords polítics i el destí de la població catalana. Sense energia, no hi ha futur” i agrega que Endesa i Naturgy “alerten que el gravamen els costa al voltant de 300 milions d’euros a cadascuna, la qual cosa genera incertesa sobre futurs projectes. Iberdrola, per part seva, ha calculat un impacte d’uns 200 milions d’euros, la qual cosa ha portat l’empresa a revisar els seus plans a Espanya.
Segons Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, “les empreses suporten impostos sobre els seus beneficis i costos socials dels seus empleats. A més d’altres càrregues indirectes, reguladores i de transformació a la descarbonització. Penalitzar-les amb impostos literalment caiguts del cel per la seva facturació ordinària no sols és una cosa confiscatòria i arbitrari, és absolutament lesiu per a l’economia, puix que espanta el capital i, per tant, les inversions, que tant necessita el nostre país, la prioritat del qual hauria de ser rebaixar la factura energètica”.
I conclou dient que “el que necessita Espanya és un model energètic que garanteixi l’energia barata, el subministrament i una transició adequada que només s’aconseguirà amb inversió. Per a això, cal facilitar l’activitat als grans operadors, que són els que generen riquesa i els únics capaços de desenvolupar aquest model eficaçment. Imposar-li imposats a la facturació és llastrar el futur de l’economia i, per tant, de la societat espanyola”.
