La intel·ligència artificial (IA) és una oportunitat per a transformar el model educatiu i replantejar els rols que tant els centres com els docents han exercit tradicionalment en l’ensenyament. Per a això, és necessari un abordatge integral que coordini esforços, dins i fora de les aules, en la construcció d’un model de competències digitals en el qual la intervenció humana tingui un paper rellevant; un model que assenti les seves bases en l’ètica, el pensament crític i la governança com a peces fonamentals.
Així ho han expressat els experts que han participat aquest dimarts en la trobada ‘Educació i intel·ligència artificial’, organitzat per IGNITE Copilot en el Hub Social de la Fundació Bofill, a Barcelona, durant el qual equips directius de centres escolars han debatut sobre el repte que suposa la IA i el seu enorme poder transformador a les aules.
Aquesta era la finalitat que IGNITE Copilot, aplicació web d’eines i recursos per a la integració de la IA en la pràctica pedagògica, perseguia amb la convocatòria de la trobada que ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de la Societat Catalana de Pedagogia del Institut d’Estudis Catalans (IEC), Neus Lorenzo; la directora del Col·legi Montserrat, centre pioner en l’aplicació de la IA en l’ensenyament; i Jordi Vivancos, ex responsable de l’Àrea de Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Educació de la Generalitat. El director general de IGNITE Serious Play, companyia que ha desenvolupat el projecte IGNITE Copilot, Jordi Carrasco, ha estat l’encarregat de moderar el col·loqui.
Els ponents han coincidit en el fet que la IA suposa un canvi profund en el plantejament vigent fins ara i que requereix, segons Jordi Vivancos, “una redefinició sobre el que signifiquen les competències digitals en un àmbit de coneixement que està evolucionant de forma molt ràpida”. Una disrupció que requereix un nou marc digital per a la IA en l’educació que ja s’està apuntant des d’organismes internacionals que, com la UNESCO: “després de la tecnologia està la pedagogia” -ha indicat la vicepresidenta de la Societat Catalana de Pedagogia de l’IEC, Neus Lorenzo.
En aquest context de disrupció tecnològica “les competències docents requereixen psicologia de l’aprenentatge, metodologies adaptades a l’edat, saber com s’aprèn … Afrontem una responsabilitat global que va més enllà de la metodologia perquè es tracta d’orientar la nostra labor a la formació dels ciutadans que necessitem per a garantir el futur”, ha advertit la representant de l’IEC.
Els experts apunten a la necessitat d’incloure les eines d’intel·ligència artificial dins del marc de competències professionals dels educadors per a desenvolupar un model d’aprenentatge més dirigit, per a l’alumne i per a l’educador, en un procés d’aprenentatge que dura tota la vida. Als Estats Units, el 63% dels docents ja utilitzen la IA generativa per a planificar les seves classes i el 42% dels alumnes fan un ús intensiu en període escolar
La inclusió d’aquests nous recursos són la clau per a poder aprofitar les oportunitats que, per al qual fos responsable de Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement de la Generalitat, Jordi Vivancos, “superen els riscos en tots els àmbits: el risc està en el fet que IA quedi en mans de poques empreses i que aquestes puguin condicionar les decisions dels governs “.
La bona governança es presenta així, juntament amb l’ètica i el pensament crític, com a elements clau per a evitar en una dinàmica de deshumanització en aquest context de disrupció que planteja la intel·ligència artificial, especialment en l’àmbit de la docència.
Per a la directora del Col·legi Montserrat, Mar Izuel, “la tecnologia creix a una velocitat que l’ètica no pot atrapar” i, per aquest motiu, advoca per l’adopció d’una ètica dialògica “en la qual s’estableixin aliances tecnològiques per a la presa de decisions a partir d’un consens previ, amb l’objectiu d’assegurar un control del risc i poder agilitzar la implementació de la IA”.
Per a això és necessari imposar l’ètica com a valor intrínsec a la IA, definint quins són els paràmetres que aquesta ha d’incloure. Per a Neus Lorenzo, es tracta de “decidir que ètica volem que s’incorpori de sèrie en la màquina, quina ètica volem que es desenvolupi per al bé comú a llarg termini i quina ètica volem que tingui el comportament dels perfils tècnics de la IA”.
En el context d’aquesta necessitat d’una aproximació col·laborativa i ètica a la integració de la IA i reconeixent el rol fonamental dels educadors com a guies i facilitadors en un entorn d’aprenentatge en constant evolució estan naixent iniciatives com IGNITE Copilot, que faciliten la integració de la Intel·ligència Artificial a l’àmbit educatiu, dotant als docents d’una eina que permeti transformar l’ensenyament a les aules a través de la generació de situacions d’aprenentatge que permetin personalitzar l’experiència educativa.
El col·loqui que ha finalitzat amb una demostració d’aquesta eina de productivitat que permet l’estalvi de temps als docents en les seves tasques habituals: el disseny de projectes, la creació d’experiències didàctiques i la creació de situacions d’aprenentatge. Tot això, d’acord amb la normativa estatal en matèria d’Educació (LOMLOE) i enfocat als marcs d’aprenentatge competencial vigents, que integren indicadors com els ODS, la perspectiva de gènere o el multilingüisme.
