L’Agència Estatunidenca d’Aliments i Medicaments (FDA, Food and Drug Administration) ha aprovat un medicament de teràpia gènica per al tractament de pacients amb deficiència d’adhesió leucocitària de tipus I (LAD-I).
El medicament ha estat concebut i assajat en models experimentals per personal investigador de la Unitat d’Innovació Biomèdica del Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) -organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats-, que també forma part de l’Àrea de Malalties Rares del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERER) -consorci de l’Institut de Salut Carles III- i de l’Institut de Recerca Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD), sota la codirecció del professor Juan Bueren, director de la Unitat Innovació Biomèdica del CIEMAT/IIS-FJD/CIBERER i la doctora Elena Almarza.
La deficiència d’adhesió leucocitària tipus I (LAD-I) és una immunodeficiència genètica poc freqüent, però molt greu i associada a infeccions potencialment mortals, que es produeix per mutacions que afecten la proteïna CD18, necessària perquè els glòbuls blancs migrin des de la sang cap als focus d’infecció i inflamació. Com a resultat, els pacients amb LAD-I greu experimenten infeccions recurrents, potencialment mortals que comencen en la primera infància, així com també problemes en la cicatrització de les ferides. El tractament de referència actual és el trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoètiques, que requereix un donant compatible i pot comportar riscos i complicacions importants.
L’aprovació del medicament representa una fita per a la recerca en teràpia gènica a Espanya i, gràcies a la col·laboració internacional, s’ha traduït en el primer medicament de teràpia gènica desenvolupat a partir d’una recerca espanyola que ha obtingut autorització comercial
Aquesta teràpia gènica, marnetegragene autotemcel (KRESLADI™) de Rocket Pharmaceuticals Inc, va ser llicenciada a aquesta empresa en 2016 gràcies a la col·laboració de tots els equips de Transferència de Tecnologia de les referides institucions espanyoles, i l’estreta col·laboració de l’equip de Transferència Tecnològica de la Fundació Botí. Després d’això, es va dur a terme un assaig clínic internacional dirigit a avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest nou medicament en un total de nou pacients, amb l’objectiu de sol·licitar l’autorització de comercialització d’aquest tractament per a pacients amb LAD-I greu.
La teràpia gènica dels pacients amb LAD-I s’ha basat en la col·lecta de les cèl·lules mare de la medul·la òssia, seguit d’un procés de modificació ex viu que tenia per objecte la inserció del gen terapèutic (versió correcta del gen defectuós en els pacients) a través d’un vector viral desenvolupat pels investigadors espanyols en col·laboració amb la University College de Londres. Una vegada corregides del defecte genètic, les cèl·lules es van reinfondre en els mateixos pacients després un tractament amb un fàrmac que va eliminar les seves cèl·lules malaltes, facilitant així el anidamiento de les cèl·lules mare infoses que tenien corregit el defecte genètic.
L’assaig clínic internacional s’ha realitzat en tres hospitals pediàtrics: Hospital del Nen Jesús de Madrid (Dr. Julián Sevilla), Children Hospital de la University College de Los Angeles (Dr. Donald B. Kohn) i Great Ormond Street Hospital de Londres (Dr. Claire Booth). Els resultats obtinguts després de més de tres anys després del tractament mostren una supervivència sostinguda dels pacients, sense que aquests hagin sofert infeccions greus recurrents ni necessitat d’un trasplantament de medul·la òssia.
“Aquesta teràpia va rebre prèviament la designació de Fast track (via ràpida) de la FDA, la qual cosa reflecteix la gravetat de la malaltia i la urgent necessitat de noves opcions de tractament per als pacients afectats”, afirma el Dr. Bueren.
El medicament se suma al creixent nombre de teràpies gèniques que modifiquen ex visc les cèl·lules mare hematopoètiques del propi pacient per a tractar malalties genètiques, la qual cosa reflecteix els ràpids avanços en el desenvolupament de teràpies gèniques per a malalties genètiques de baixa prevalença.
Malalties monogèniques
Al costat de la nova teràpia de pacients amb LAD-I, les institucions espanyoles implicades en aquest treball també han llicenciat a la citada empresa altres dues teràpies gèniques: la teràpia gènica de pacients amb anèmia de Fanconi A, malaltia greu que comporta una fallada congènita de la medul·la òssia -i que ja ha avançat en la fase d’avaluació clínica-; i la teràpia gènica de pacients amb l’anèmia congènita per dèficit de piruvatoquinasa eritrocitària, l’assaig clínic de la qual està en marxa.
La Unitat d’Innovació Biomèdica del CIEMAT/CIBERER/IIS-FJD forma part de la Xarxa Nacional de Teràpies Avançades (TERAV+) de l’Institut de Salut Carles III, que té per objecte el desenvolupament de noves teràpies avançades per a malalties de mal pronòstic.
