Les presidentes de la Comunitat de Madrid i de les illes Balears, Isabel Díaz Ayuso i Marga Prohens, respectivament, temen que les seves comunitats carreguin “amb tot el pes de la solidaritat interterritorial” després de l’acord per a un finançament “singular” de Catalunya, per la qual cosa reclamen al president del Govern, Pedro Sánchez, la convocatòria de la Conferència de Presidents per a conèixer “les condicions” d’aquest pacte.
Així ho expressen els entorns de totes dues presidentes després del tracte “de privilegi” aconseguit per Catalunya en matèria de finançament autonòmic “que ha servit com a moneda de canvi perquè el socialista Salvador Illa s’hagi convertit en el nou president de la Generalitat de Catalunya”.
Des dels governs d’ambdues alerten que els possibles efectes en el sistema de finançament autonòmic derivats del pacte entre Sánchez i ERC pot tenir conseqüències negatives per a totes dues comunitats per un acord polític “la lletra petita del qual i transcendència encara es desconeixen”.
Fins al moment, argumenten que tres comunitats (Madrid, Catalunya i Balears) han estat les aportacions bàsiques al sistema de finançament autonòmic per xifres per càpita, és a dir, les autonomies que destinen major volum dels seus fons fiscals a altres territoris en forma de suport solidari.
Segons les últimes dades la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), corresponents al 2022, Madrid va aportar 7.395 milions d’euros; Catalunya 2.088 i Balears 345. La resta de les comunitats o no aporten o directament reben diners d’aquests fons. Si d’aquestes tres comunitats que suporten el sistema una d’elles deixa de fer-lo, Ayuso i Prohens es pregunten “què passarà amb les dues que continuen aportant”, motiu pel qual reclamen un aclariment en aquest sentit.
Per això, han exigit a Pedro Sánchez en reiterades ocasions que convoqui la Conferència de Presidents, que porta retardada des de 2022, una dilació que va en contra del reglament que estableix que el Govern ha de convocar un mínim de dos a l’any. La reunió urgeix, asseguren, ara més que mai, perquè el president del Govern buidi la incògnita de com la sortida de Catalunya del règim comú de finançament territorial afectarà la resta d’autonomies.
Un model sense privilegis
Madrid assegura que rebutja el contingent català per les nefastes conseqüències que pot tenir per a les altres autonomies si Catalunya redueix la seva aportació. Ayuso sospita que el finançament “singular” significa que Catalunya tindrà més recursos que mai, mentre Madrid i Balears passaran a suportar la major part del pes de la solidaritat, per a compensar el que Catalunya deixi de contribuir al fons comú. Per això, exigeix “un model, igualitari i sense privilegis per a cap territori”.
Per part seva, Prohens tem que la factura de la solidaritat pugui tenir conseqüències molt perjudicials per als ciutadans de les Balears. La sortida de Catalunya del règim comú de finançament suposa un cost de “desenes de milers de milions d’euros”, la qual cosa obligaria a apujar els impostos o a enfrontar-se a retallades en els serveis públics, polítiques diametralment oposades a les dutes a terme per la líder popular des de principi de la legislatura. Per això, ha advertit que no acceptarà cap tractament singular per a Catalunya que acabin pagant els ciutadans de les Balears.
Tal com li va traslladar durant la seva única trobada, a Mallorca el passat 23 de juliol, Prohens reclama a Sánchez que afronti “d’una vegada per sempre” un nou model de finançament autonòmic que, en la seva opinió, ha de girar entorn del principi d’ordinalitat, de manera que la tercera comunitat que més aporta en termes per càpita estigui entre les primeres per a rebre recursos del sistema, una reivindicació de l’arxipèlag des de fa anys. A aquesta petició bàsica se suma, a més, l’exigència que el model tingui en compte els problemes de l’augment de població, ja que les illes han experimentat un creixement poblacional del 50% des de 2020 i han de prestar serveis als nous residents.
També demana algun tipus de barem compensatori per a les comunitats on el cost de la vida és més elevat. El Govern de Prohens destaca que la carestia dels serveis és major en comunitats com les Balears, on resulta complicat contractar treballadors públics. L’última exigència de les illes és que es mantingui el principi de compensació a la insularitat.
Des de l’entorn de Prohens subratllen que les Balears és una de les tres comunitats que deixaran d’ingressar recursos propis dels seus impostos en 2025 per a destinar-los a solidaritat amb altres territoris. La factura de la solidaritat interterritorial l’any vinent serà, de 449 milions d’euros, una xifra que sortirà de les illes cap a altres comunitats. En 2025 arribaran 4.004 milions en concepte de finançament autonòmic, cosa que significa que, dels diners que paguen els ciutadans de les Balears en impostos, més d’un 11% s’anirà a finançar recursos bàsics en altres territoris de l’Estat.
No respon a la realitat
Els entorns de les dues presidentes incideixen en el fet que els criteris que s’apliquen per al finançament de les autonomies fa ja una dècada que estan caducats. Aprovats el juliol del 2009 amb l’abstenció de les comunitats governades pel PP, havien d’haver estat revisats i actualitzats cinc anys després. “Avui segueix en vigor un model que no respon a la realitat de l’evolució demogràfica i la població ni els canvis que s’han registrat. Pedro Sánchez no s’ha atrevit, de moment, a encetar el controvertit meló i ara aquest debat pendent ha saltat per l’aire després de dotar a Catalunya d’un finançament ‘singular'”, denuncien.
Recorden que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat el 6 de setembre als seus presidents autonòmics per a tractar de consensuar una proposta i encarar conjuntament el futur del debat en matèria de finançament autonòmic. Les comunitats del PP també obriran un front judicial contra l’acord fiscal català i ja han anunciat una oposició frontal a l’acord per a un finançament especial per a Catalunya que en paraules del PP “dinamita la solidaritat fiscal” entre comunitats i suposa un concert encobert similar al que tenen el País Basc i Navarra.
El PP ha decidit donar la batalla judicial en contra d’aquest canvi de model unilateral. Alberto Núñez Feijóo ja ha comunicat que les comunitats del PP impugnaran aquesta mesura davant el Tribunal Constitucional. També ha anunciat que recorreran els possibles desenvolupaments normatius que requereixi en els Tribunals Superiors de Justícia, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.
