La preocupació de la Unió Europa i dels Estats Units per la cada vegada més estreta relació entre Algèria, Rússia i l’Iran va en augment. Diversos informes de la UE i informacions periodístiques de mitjans com a CNN o ‘Le Monde’ assenyalen que la intenció del règim algerià és facilitar la instal·lació de les bases militars russes al Sahel amb l’ajuda de l’Iran, segons conclou una anàlisi de l’Institut Coordenades de Gobernaza i Economia Aplicada.
L’estudi assenyala que el règim algerià estaria rebent un important subministrament de drons per part de l’Iran, que anirien directament a la milícia armada del Front Polisario, grup que compta amb el suport de les autoritats algerianes, en la seva lluita contra el Marroc.
l’Iran, que fa una cosa similar proveint al grup terrorista Hezbollah, pretén instaurar la branca més radical del seu islamisme al Sahel i al Sàhara, necessitant el suport del sistema militar algerià, afegeix.
‘Le Monde’ va publicar que el Govern algerià hauria permès l’entrada al Sahel del grup mercenari Warner (que actualment combat a Ucraïna als ordes de Putin), per a arribar fins a Mali. Aquesta presència va provocar la sortida de França del país africà i va suposar un important cop per a la coalició liderada pels Estats Units per a acabar amb el terrorisme en la zona.
El Govern algerià, sosté l’Institut Coordenades, s’ha convertit en un ferm aliat de Rússia i s’estima que li compra armament per valor de 10.000 milions de dòlars a l’any, la qual cosa estaria finançant la guerra de Putin contra Ucraïna. Per a l’any 2023, Algèria té previst destinar 23.000 milions de dòlars a la compra d’armes, de les quals més de la meitat serien russes.
Al setembre de 2022 els Estats Units ja va expressar la seva preocupació pel finançament d’Algèria a la guerra de Rússia contra Ucraïna i va exigir l’aplicació de sancions contra el país.
L’aliança militar va quedar plasmada en els últims temps amb les maniobres conjuntes, principalment marítimes, dutes a terme entre els dos països al Mediterrani. Alger ha posat a la disposició de Rússia els seus ports i naus. També va participar en altres exercicis militars desenvolupats per tots dos països en el passat, tant al Caucas, com a Sibèria, a més del Nord d’Àfrica.
Jesús Sánchez Lambás, vicepresident de l’Institut Coordenades de Gobernaza i Economia Aplicada, va assenyalar que la informació disponible permet predir un doble escenari d’inestabilitat que permet a Rússia construir una “pinça” sobre la Unió Europea: Ucraïna al Nord i el Sàhara, al Sud, agreujant la crisi de subministrament energètic. “Mentre el drama humanitari al Nord concentra tota l’atenció política i mediàtica dels EUA i de la UE, la situació al Sud es percep com una cosa llunyana i culturalment aliè a occident. Una falsa seguretat, d’un problema social, polític i militar que ens arribarà més aviat que tard. Les potències occidentals han d’anticipar el previsible desastre enfortint les relacions amb els escassos socis fiables en la zona, com el Marroc. Comença a ser tard”.
