La més que probable fusió entre Orange i MásMóvil podria fer trontollar l’estabilitat de les grans operadores de telecomunicacions. I és que d’ençà que van anunciar la seva vinculació imminent, s’han despertat diferents incògnites sobre què passarà amb l’espai radioelèctric que utilitzen, si serà legal el seu clar domini del mercat o fins i tot si hi haurà espai per tenir un nou quart operador de la xarxa. Els experts tenen diferents opinions sobre la situació i l’opinió del govern espanyol, que és qui gestiona la situació, segueix sent la mateixa: “Fins que no es faci efectiva la fusió, no farem declaracions”, al·leguen fonts del ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital a El Món. Amb tot, el joc d’escacs ha començat i ja hi ha més empreses interessades a quedar-se les restes del que quedi del mercat després de la fusió.
Per entendre per què és important l’espai radioelèctric i les implicacions de la fusió cal la situació de l’espectre. Tal com explica José Antonio Morán, expert en telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya, “l’espectre és un recurs limitat, és a dir, no hi ha espai per a tothom”. El que diu Morán és que l’espai per on viatgen les ones radioelèctriques i per on es fan les transmissions telefòniques i d’internet -fibra òptica i 5G– estan comptades i tenen un propietari: l’Estat espanyol. En aquest sentit, les llicències per operar sobre aquestes autopistes es concedeixen mitjançant una licitació pública, és a dir, una subhasta que ja van guanyar en el seu moment, Movistar, Orange, MásMóvil i Vodafone. Aquestes companyies són les encarregades de repartir parts d’aquests conductes i de llogar les que no fan servir.
Els perills de la fusió
Al març, MásMóvil i Orange parlaven per primera vegada d’aliar-se per crear un únic operador. Per tal de dur a terme aquesta iniciativa caldria que renunciessin a part de l’espectre que tenen, ja que la suma de les seus dues porcions del pastís passaria el límit que la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) va imposar a cada companyia assegurar una millor competència entre els operadors. Tot i això, Anna Umbert Juliana, experta de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) alerta que aparentment no hi ha cap llei que impedeixi a les dues empreses utilitzar tot l’espectre que tenen si s’uneixen. “Les condicions es van posar per fer l’última subhasta, fins ara no hi ha cap base legal que impedeixi a les dues empreses utilitzar tot l’espectre”.
La no renúncia d’aquesta part de l’espectre suposaria una competència deslleial cap als altres operadors, ja que segons els estudis de mercat publicats “aglutinarien el 40% dels clients de les línies telefòniques”. És per això, que l’estat espanyol hauria de fer tot el possible per evitar aquesta situació. De fet, per millorar la competència, Morán i Juliana coincideixen a dir que “el més sensat és tornar a portar la part sobrant de l’espectre a concurs públic”. Tot i això, l’Estat no s’ha pronunciat sobre el tema. És més, la secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digital assegura en declaracions a El Món que “la fusió no és un fet constatat, per tant no hi ha informació sobre cap classe de decisió”. A més, afegeixen que “fins que no sigui segura” no començaran a treballar-hi.
El paper del govern espanyol
Una de les primeres incògnites a resoldre és el paper que té l’Estat en aquestes gestions d’empreses privades. Evidentment, té la potestat absoluta sobre aquestes autopistes per on passa la línia telefònica que s’anomenen espectre. El govern espanyol en controla l’ús i les cedeix a les empreses privades. “És la manera que té l’Estat de cobrar-se uns diners extres”, diu Juliana. Així doncs, no sembla gaire coherent que l’Estat estigui disposat a perdre part del lloguer que ja té. En aquest sentit, una fusió que no permeti entrar nous operadors al mercat podria ser perjudicial, però a la vegada, alliberar espectre no és una tasca senzilla. l’experta de la UPC diu que “molt probablement l’Estat hauria de retornar els diners de la compra tant a Orange com a MásMóvil“. Una operació milionària que podria perjudicar els pressupostos.
Així doncs, no és d’estranyar que el govern espanyol es trobi en una situació complicada de la que no vulgui parlar. La mateixa experta de l’UPC descriu que la situació “no és favorable per l’Estat”. A part, també cal recordar que hi haurà sancions per a les empreses que es fusionen si es considera que traspassen els límits reglamentaris d’aglutinament de clients. Fonts del sector asseguren a El Món que “és probable que la idea del govern espanyol sigui retirar-los l’espai sobrant i repartir-lo entre els altres operadors“. Tot i això, no hi ha res segur i el govern espanyol no vol aclarir-ho.
Nous operadors al mercat: Finetwork i Digi
La fusió no només ha fet que trontolli el mercat ja establert, sinó que també hi ha nous actors disposats a jugar en la mateixa lliga. És el cas de Finetwork i Digi, dues empreses de telecomunicacions que ja han expressat el seu interès a comprar l’espai sobrant de l’espectre després de la fusió. De fet, el mateix director general de Finetwork, Manuel Hernández, va assegurar en unes declaracions que es quedarien “amb el que sobrés de la fusió”. A més a més, Hernández va afegir que faria “tot el possible per accelerar el seu creixement“.
Així doncs, es dibuixa una nova era per a les telecomunicacions on un nou operador podria pujar al pòdium de les grans i competir en la nova lliga. Tot i això, encara no hi ha res clar i caldria veure les “sancions” que imposara l’Estat a Orange i MásMóvil per fusionar-se. En aquest sentit, la porta segueix oberta per a diferents finals, una situació que ni els experts saben desxifrar i amb una preocupació clara, tal com explica Morán: “El més important serà que prevalgui la competència lleial per davant de tot”.
