Portes obertes al Monestir de Sixena. Després de gairebé tres anys de reformes a l’espai, Aragó ha reobert aquest dimecres el temple exhibint un terç del centenar d’obres encara en litigi procedents del Museu de Lleida -que van ser confiscades per la Guàrdia Civil la matinada de l’11 de desembre del 2017 en el marc de l’article 155– i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
En concret, les peces s’exposen des d’avui mateix a la zona dels dormitoris de les instal·lacions de Vilanova de Sixena. Són un total de 28, 19 de les quals provenen de Lleida i 9 més del MNAC. Entre aquestes hi ha les tres caixes sepulcrals del segle XIV i quatre fragments del retaule de Santa Anna, de l’escultor francès Gabriel Joly, uns relleus d’alabastre que van sobreviure a l’incendi que va cremar el monestir el 1936. La resta estan dipositades al magatzem ubicat en un extrem de la mateixa nau i no es poden visitar.
La reobertura del monestir ha trigat gairebé tres anys, atès que va tancar el juliol del 2022 per tal de fer-hi uns treballs que es preveia que s’acabessin l’any següent. Durant aquest temps, cal recordar que diversos experts havien posat en qüestió l’estat de conservació dels béns per les condicions de temperatura i humitat a l’interior del monument.
Un acte de “justícia i no de política”, segons l’Aragó
En unes declaracions recollides per l’ACN, el president de l’Aragó, Jorge Azcón, ha assegurat que és un dia “històric i especial” per l’exposició de les obres “espoliades” de Sixena i s’ha mostrat confiat que el Tribunal Suprem ratifiqui aviat les dues sentències dels tribunals aragonesos a favor del retorn de les pintures murals que hi havia a la Sala Capitular i que ara es troben al MNAC. “L’esplendor Sixena no serà total fins que els frescos de la coneguda com la Capella Sixtina del Romànic no tornin al lloc d’on van ser arrencades i espoliades”, ha afirmat, que considera que es tracta d’un “acte de justícia i no de política”.
Per la seva banda, l’alcalde de Vilanova de Sixena, José Jaime Castellón, considera que aquesta exposició brinda l’oportunitat de “construir una reconciliació amb els nostres germans catalans, perquè no s’entendria la història d’Aragó i Catalunya sense passar pel monestir de Sixena”. Malgrat les tensions, Castellón confia que la mostra “obri una porta a la fraternitat i que tots junts, aragonesos i catalans, coneguem els fonaments de la nostra societat, tot el que uns uneix i les nostres arrels”.
