Un retrat de les campanyes electorals portat al límit. Una història de novel·la negra amb tocs d’humor sobre les relacions entre periodistes i polítics i entre polítics i assessors, tòxiques i tenses, però a la vegada necessàries. Política i assassinats. Una combinació bomba que es fa realitat al nou llibre de l’escriptor, periodista i professor universitari, Toni Aira. Cos a terra (La Campana) és la primera novel·la d’Aira que, amb més realitat que ficció, ens apropa com són d’intensos els dies previs a unes eleccions des de la pell d’un assessor, el Max Margarit. L’ambició, el despit, les enveges. Un llibre que descriu “tot el que els mitjans no ens explicaran del que ja ha començat”, la campanya electoral per les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. El crim és indispensable en aquesta obra, però la intenció de l’escriptor és explicar tot el que hi ha darrere d’una campanya electoral, el que “la major part del temps no es veu”, i fer-ho d’una manera “divertida i amena”, sense “detalls escabrosos” i amb personatges que agafen una mica d’aquí una mica d’allà de persones, polítics i periodistes de l’actualitat real.
Doble misteri
A Cos a terra, Toni Aira intenta “centrar el focus” en fets reals i coses que es fan i passen durant una campanya electoral. És “periodisme a través d’una novel·la”, ja que, tot i que utilitzant una història fictícia i -esperem- poc probable; “amb un to de relat de misteri i amb molt sentit de l’humor”, l’autor fa una “descripció realista del que és la bombolla politicomediàtica”. Parla “del poder dels que remenen les cireres fora de càmera, de les relacions entre polítics i periodistes, assessors i tertulians la major part del temps”, i, tot plegat “portat a l’extrem de l’estrès de la campanya electoral”. A aquesta realitat, ell hi afegeix “un estrès més”: els crims.
El relat arrenca amb el tret de sortida a la campanya electoral i una mort. Max Margarit, assessor polític del candidat número dos, se submergeix en la investigació d’aquest crim amb les seves teories i sospites en el seu diari personal. Polítics, assessors, periodistes i tertulians, tots assassins i víctimes en potència, estaran en el punt de mira del protagonista. “Els assessors tenen massa mala fama”, explica Aira, i remarca que estan “perseguits” per una “llegenda”. La seva és una feina “entre bambolines” i la gent “no sap exactament què fan”. El periodista i escriptor, especialitzat en comunicació política, aprofita la seva experiència i coneixements per apropar aquesta figura que “passa desapercebuda”, però també per basar la seva història “en fets reals”.
Siguin d’una branca o de l’altra, tots són sospitosos, però tots són també possibles futures víctimes. El nom de l’obra fa referència a la famosa frase de l’exministre franquista Pío Cabanillas Gallas, “Cuerpo a tierra que vienen los nuestros”, que descrivia així les baralles internes dels partits. En aquest cas, el sentit de l’autor és similar: “Cos a terra que volen punyals, i poden venir dels teus”. “Hi ha candidats i polítics que arriben morts a les eleccions. A la realitat és metàfora, a la ficció, no”.
Que sigui una novel·la negra és “l’excusa perfecta per fer del llibre un relat amb doble misteri”. El primer és la base de qualsevol novel·la policíaca, resoldre el crim; el segon, però, té a veure amb la realitat. La proposta de Cos a terra és intentar “descobrir” quins són els personatges reals que han inspirat Aira per als personatges ficticis. Ara bé, remarca que “tots estan inspirats” en algú, però a la vegada “no són ningú”. És a dir, cada personatge de la novel·la és “un collage” de persones de la política i la televisió reals. “No volia que ningú se sentís interpel·lat”, afegeix, i li preocupava que alguna de les seves creacions “s’identifiqués amb algú claríssimament, però m’arriben teories molt diferents” sobre qui sospiten que és qui.
Homenatge als grans clàssics del gènere
El llibre, a més, també té una mica -o molt- de Toni Aira. Ell mateix posa l’exemple d’algunes similituds amb Max Margarit, un gran apassionat de la novel·la de misteri i, sobretot, dels grans clàssics d’aquest gènere. “És com un alter ego però no soc jo”, assegura l’escriptor. I afegeix que “el Max és tot un instrument per construir aquesta novel·la i explicar coses que jo segurament no puc explicar”.
A Cos a terra hi trobem referències a l’escriptora Agatha Christie i alguns dels seus imprescindibles personatges com el detectiu Hércules Poirot, o el famós Pepe Carvalho, protagonista dels relats de ficció de Manuel Vázquez Montalbán. El gran homenatge d’aquesta primera novel·la d’Aira, però, és al detectiu privat Sherlock Holmes. Una figura “subjacent en tota la novel·la” i que agafa encara més rellevància al final del llibre. Per entendre-ho, és clar, caldrà llegir-lo.
