Els Pets publiquen aquest divendres el seu tretzè àlbum, ‘1963’ (RGB), un cant adult a l’optimisme i les ganes de viure després de la pandèmia. L’històric grup de pop-rock de Constantí vol mostrar-se “de la manera més honesta possible” per tornar a la seva “essència” amb un disc que té “poc artifici” i que no ha utilitzat tecnologies actuals per a la seva producció. “Un disc sense colorants, on toquem només els membres del grup en una aposta austera amb poca instrumentalització”, confessa el cantant Lluís Gavaldà en una entrevista amb l’ACN.
La banda de Constantí busca “desdramatitzar” una mica i “trencar l’esperit apocalíptic que ens envolta” des de l’inici de la Covid-19. “Hi ha obsessió per fer agafar por a la gent”, afegeix Gavaldà. El bateria Joan Reig explica que, al llarg de la seva trajectòria, els Pets han apostat per àlbums més “barrocs”, “amb arranjaments de cordes” o “amb vent” i que amb ‘1963’ volen anar “directe al gra, a l’essència de la cançó”. Els Pets tornen, doncs, al seu origen. “El que importa és el que diu el que canta les lletres i els instruments bàsics del pop-rock: la guitarra, la bateria, el baix, el teclat i les segones veus”, diu Reig.
El nou disc dels Pets, un senyal d’optimisme
El nou disc es presenta com un senyal de l’optimisme per “tirar endavant” després d’una pandèmia de la qual volen passar pàgina. “Hem d’explicar coses amb un optimisme renovat. Ja està bé de llepar-nos les ferides. Parlem dels problemes de tota la vida i recuperem la ironia”, afegeix el bateria. Per Gavaldà, els grups tenen l’obligació de “donar felicitat a la gent” sense perdre l’esperit crític. “A les cançons hi ha pinzellades de crítica social, però la idea de fons és que hi ha d’haver un punt de desdramatització de la realitat per molt dura que sigui”, comenta. “S’ha traslladat un pànic tan extrem a la població que costarà molt que com a societat siguem capaços de recuperar la sensació de llibertat que teníem”.
Les 12 cançons del nou disc “són curtes” i una “col·lecció de comiats” i de “motxilles que et treus de sobre” per tirar endavant. “De tancar una porta per obrir-ne una altra, d’adonar-te que hi ha cops que les coses petites t’omplen més”, afirma el cantant. El disc s’ha fet en poc més de dos mesos i s’ha enregistrat en analògic i amb instruments de l’època en la qual van començar a tocar. “La manera més tradicional d’enregistrar un disc. No fa servir gaire la tecnologia actual que és capaç de maquillar la cosa més difícil de salvar. Hem fet presses úniques i si t’equivoques tornes a començar. O bé, si no queda bé del tot, però té ànima es manté”, ha dit Gavaldà. “Havíem de tenir un disc que puguem defensar en el directe”.
