“El Fossar de les Moreres, tal com està construït, no és digne del que representa. Podria arribar a semblar una claveguera”. Amb aquesta frase contundent, Antoni Ayala, membre de la junta directiva de l’associació sense ànim de lucre Memorial 1714, descriu la realitat per la qual es va crear l’organització, i que avui en dia, 50 anys després de la fundació de l’entitat, encara es manté: volen dignificar i preservar l’entorn del Fossar de les Moreres i l’ideal que representa, tot i que amb el pas dels anys el Memorial ha pres una nova dimensió, mantenir viva en l’imaginari col·lectiu la història de Catalunya.
En conversa amb El Món a la seu de l’entitat, l’antiga sala capitular de l’església de Santa Maria del Mar, els responsables del Memorial remarquen que “l’objectiu de la fundació és recuperar la consciència històrica dels catalans”, per la qual cosa ja no només se centren a reivindicar el Fossar, sinó a difondre el coneixement d’etapes clau, en especial la de la guerra de Successió a les corones catalanoaragonesa i castellana. L’associació sufraga el costa de les seves activitats amb la participació dels socis (que paguen una quota anual), per dur a terme les exposicions i actes que els permeten donar a conèixer el llegat del poble català: “Necessitem seguir sumant gent per poder fer la nostra feina de la millor manera possible”, assegura Jordi Roset, membre de la junta directiva del Memorial.
La seva tasca de divulgació de la història de Catalunya té dues branques, però van directament lligades l’una amb l’altra. En primer lloc, tant les exposicions –que es poden veure a la seu de l’entitat, al número 2 de la plaça del Fossar de les Moreres, però que estan disponibles per convertir-se en “itinerants” si alguna entitat o associació en vol disposar d’elles– com l’edició de llibres i revistes que tenen l’objectiu d’acostar la informació sobre la guerra de Successió i totes les conseqüències que, avui en dia, encara consideren que afecten la població catalana.
En segon lloc, el Memorial té un calendari de celebracions amb cinc diades assenyalades. L’any comença amb el 12 de febrer, dia de Santa Eulàlia, segona patrona de Barcelona –destronada com a primera per la Mercè. Des de l’entitat, celebren aquest dia com a mostra de la “força i determinació” del poble en defensa de la seva llibertat, ja que Santa Eulàlia va ser una màrtir barcelonina arran d’enfrontar-se als governadors de l’època i denunciar la repressió del poble. Després arriba el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró de Catalunya. El tercer dia assenyalat és Sant Joan, 24 de juny, perquè des de l’associació consideren que és “la Nit del Foc arreu dels Països Catalans”, una nit per conèixer la realitat econòmica i social del poble català; i després ve l’Onze de Setembre, Diada nacional de Catalunya, dies que consideren imprescindibles per entendre la història del poble català. Per últim, però no menys important, el 30 de novembre, ja que és el dia en el qual el Consell de Cent de Barcelona feina les eleccions als càrrecs.
Memòria viva
Dins el local de l’associació cultural s’hi poden trobar recreacions d’alguns dels moments transcendentals de la història de Catalunya, inclosos alguns que no es van produir en territori català. Un clar exemple d’això és la maqueta que representa el tractat d’Utrecht del 1713, que es pot veure en una de les quatre parets de la sala capitular de la Catedral del Mar. Des del punt de vista del Memorial, aquests acords que va signar la corona de Castella amb el Regne de França es van fer sota un pretext de pau, però no per a Catalunya: “El desenllaç de la guerra de Successió comporta la desaparició de l’Estat Català”, asseveren membres de la junta, reunida al seu local. És amb aquest punt de vista que l’associació ha decidit fer un pas més per mantenir la memòria del poble català viva: “L’objectiu que ens inspira és la recuperació de la consciència històrica dels catalans”, apunten.
Una mirada al passat
El Memorial 1714 es va constituir oficialment l’any 1985, però l’activitat ja havia començat uns quants anys abans. L’any 1966 l’alcalde de Barcelona José María Porcioles va projectar obres de millora per a Santa Maria, per la qual cosa havia d’enderrocar el pont i algunes de les construccions dels afores de l’església per convertir-ho en una plaça. Va ser amb aquelles obres que el Fossar va quedar reduït a un simple forat. L’any 1976, un grup de militants nacionalistes que havien actuat en la clandestinitat durant el franquisme van iniciar un moviment de la mà de ciutadans de la capital catalana i altres punts del territori per dignificar el Fossar perquè tingui l’aspecte actual. De fet, l’espai havia quedat buit de simbolisme fins que el poeta i dramaturg Serafí Pitarra va escriure les següents paraules: “Al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”. Unes paraules que van servir de crida per la significació històrica del lloc.
Anys després del poema de Pitarra, el Fossar continuava sense el reconeixement merescut. És per això que el Memorial, i altres entitats, es van posar en marxa. La seva reclamació era que l’Ajuntament de Barcelona impulses un projecte municipal per remodelar l’espai. Tres anys més tard, el 1979, el Memorial –encara no constituït com a associació– va presentar un informe complementari al projecte del consistori per assegurar-se que la rehabilitació del Fossar conservés els elements històrics i permetés que tota la població pogués gaudir de l’emblema de la lluita catalana. Unes reclamacions, però, que no es van veure amb bons ulls per l’Ajuntament en aquell moment, ja que l’executiu barceloní volia tancar el Fossar al públic. Va ser llavors que va començar la batalla entre el Memorial i el consistori per dignificar l’espai històric de Barcelona. Després d’un seguit de rehabilitacions i resolucions del Parlament de Catalunya, el Fossar va acabar convertit en un espai declarat bé cultural d’interès nacional (1999). Un parell d’anys després, el 2001, es va inaugurar el peveter d’honor -la torxa que presideix la plaça- que representa el memorial de guerra en honor a tots els caiguts durant el setge a Barcelona.
