Plantejar i resoldre enigmes. Aquesta és una de les grans aficions de l’escriptor, periodista, traductor i enigmista de professió Màrius Serra (Barcelona, 1963), i així es tradueix en les seves novel·les. La passió pels enigmes, sumada a una de les seves altres grans aficions, els jocs de taula, han donat vida a la sèrie Comas i Coma. Formada per quatre novel·les, totes vinculades les unes amb les altres d’alguna manera, Serra s’inventa un nou subgènere d’escriptura: la novel·la ludocriminal. De la mà d’Oriol Comas (Barcelona, 1956), un dels grans referents del sector dels jocs de taula tant a Catalunya com internacionalment, l’escriptor barceloní repensa la literatura policíaca i crea una tipologia de novel·la on de policies “en surten ben pocs”: “Aquesta sèrie de novel·les va néixer d’una amistat profunda amb l’Oriol Comas. A mi em fascina la seva croada en pro dels jocs de taula com a fet cultural. D’aquesta amistat en va sorgir una mena de bogeria de proposar-li que es convertís en un personatge d’una sèrie de novel·les ludocriminals. És a dir, criminals, però centrades en ell com a figura i, per tant, en el joc”, explicava en una entrevista amb El Món.
L’obra que enceta la sèrie és La novel·la de Sant Jordi (Edicions Empúries, Grup 62), que enguany es rellança al públic amb una nova edició del llibre, que va sortir a la llum ara fa set anys. Aquesta novel·la que s’ha acabat convertint en l’inici d’una sèrie de ficció és un clar “retrat satíric” del món editorial català, que per la diada de Sant Jordi es vesteix de gala per lluir els èxits de tot un any de feina: “Qui el conegui s’hi trobarà representat. Qui el desconegui hi descobrirà tots els factors que fan de l’estimada diada de Sant Jordi una jornada memorable i, de vegades, també veritablement criminal”, avisa l’autor de l’obra. Una jornada de gaudi per als catalans, però frenètica per als escriptors, que sembla que hagin de teletransportar-se de paradeta en paradeta per poder atendre els lectors que fan llargues cues per compartir unes breus paraules i, de pas, endur-se un autògraf. Així es desprèn dels títols de cada capítol, que mostren el minut a minut de la diada, des de primera hora del matí -gairebé a un quart de vuit del matí, tal com queda reflectit en el títol del primer capítol-, fins a les dotze de la nit del dia 23 d’abril.
Un ‘Cluedo’ català de Sant Jordi
La novel·la de Sant Jordi es pot entendre, d’alguna manera, com una espècie de Cluedo, el popular joc de taula de misteri i assassinats que ha servit d’inspiració per novel·les i pel·lícules. En aquest llibre, Màrius Serra -que més enllà de ser l’autor de la novel·la també és un dels personatges principals- arriba a la diada de Sant Jordi per presentar “la seva primera novel·la negra, en la qual un grupuscle de joves poetes furibunds, liquida destacats col·legues de professió”. Una subnovel·la que s’acaba convertint en una premonició, ja que, tal com Serra narra en la seva obra fictícia, “durant les signatures” de Sant Jordi “comencen a morir en estranyes circumstàncies autors de renom internacional”. Durant tota l’obra, Serra manté una forta tensió i incertesa característica de les investigacions policials. De fet, en tot moment, les sospites dels crims recauen sobre el mateix escriptor -i també personatge, en aquesta novel·la- i l’Oriol Comas, ja que dirigeix “una gimcana de Sant Jordi que implica els escriptors assassinats”: “Aquest gènere em servia, inicialment, per treure una pulsió, una necessitat, que feia anys que guardava: escriure una novel·la sobre la diada de Sant Jordi que feia més de trenta anys que patia i gaudia. I volia que hi hagués morts”, argumentava.
En La novel·la de Sant Jordi el gruix de personatges que hi apareixen són reals. De fet, més enllà del mateix Serra i l’expert en jocs de taula, els escriptors que acaben perdent la vida durant l’obra també són reputats autors del món literari. A banda, el grup editorial Grup 62 -el grup que subscriu les obres de Serra- també apareix en l’obra, però amb el nom lleugerament modificat. En la sèrie ludocriminal, però, l’escriptor barceloní i el seu amic han anat buscant noves maneres de narrar les històries policíaques de les obres: “Des del tercer [Fora de joc a Montserrat], la clau ha estat donar la veu a un personatge inventat, com és la Sol. Crear aquest personatge et permet donar una mirada al món generacionalment, i et permet donar una certa acció que, en el cas de l’Oriol, com a personatge autobiogràfic, costava més trobar”, explicava Serra en l’entrevista amb aquest diari.
El barri d’Horta travessa la sèrie ‘Comas i Coma’
Un altre dels elements comuns de la sèrie Comas i Coma, més enllà de la presència de l’expert en jocs de taula com a personatge transversal de les obres, és el barri d’Horta. Nascut a Nou Barris, però criat i educat com un hortenc més, Serra ha optat per situar la seva sèrie de novel·les ludocriminals en els carrerons d’aquest barri. Tot i que en La novel·la de Sant Jordi aquest barri juga un paper més secundari, ja que el gruix de l’obra s’ambienta en el bullici de la festa del llibre, en altres obres de la sèrie Horta comença a prendre més partit. De fet, en la novel·la El rol d’en Roc, la quarta de la sèrie, el teixit associatiu del barri i alguns dels espais més emblemàtics, com el bar Quimet, tenen un paper molt més rellevant en l’obra.
El motiu pel qual l’escriptor ha optat per situar aquestes novel·les en el barri d’Horta és el seu “esperit” propi: “En comparació amb altres punts de la ciutat és veritat que hi ha un to vital diferent. Es manté un teixit i unes maneres d’actuar i unes institucions, com el Foment Hortenc, l’Ateneu o els Lluïsos, que donen cabuda a moltes iniciatives que en altres zones de Barcelona sonen marcianes”, explicava en la mateixa entrevista. Aquest esperit propi i la “manera d’actuar” hortenca es reflecteix en els diferents llibres que conformen la sèrie Comas i Coma. Tot i que Horta juga un paper principal en les obres, però, la sèrie Comas i Coma rau a fer novel·la negra, però on el “delicte” i la policia de la policia no és el motor de la trama, sinó buscar “altres elements”, com la diada de Sant Jordi, per exemple, per “crear un conflicte”. En la diada d’enguany, doncs, Màrius Serra torna a la primera línia del món literari per rellançar l’obra que va posar els fonaments de la novel·la ludocriminal.
