Tot i septuagenari, Lucky Luke continua disparant més ràpid que la seva ombra. Una habilitat que li ha permès, des de 1946, derrotar una llarga llista de malfactors, inclosos alguns dels mites d’entre els fora de la llei com Jesse James, Billy the Kid… i, sobretot, els germans Dalton. És un heroi invencible, com demostren totes les contraportades dels seus àlbums, amb l’ombra de Lucky Luke foradada per un tret massa ràpid per ser replicat.
Lucky Luke és una paròdia del Far West, de la mateixa manera que el seu creador, el belga Maurice de Bevere, va jugar amb la semblança del seu nom francòfon amb la pronunciació d’un cognom anglòfon com Morris. Lucky Luke, per tant, és un heroi que domina la situació, però amb la intenció de què ningú no prengui mal, ni tan sols els dolents que Morris i els seus successius guionistes -sobretot el gran René Goscinny, amb qui va col·laborar entre 1955 i la mort del guionista, l’any 1977- anaven posant-li enfront.
La casualitat -o el destí?- va fer que Morris acabés confrontant Lucky Luke amb… ell mateix. L’última aventura, inconclusa, s’havia de titular ‘Lucky Luke contre Lucky Luke’, amb guió de Patrick Nordmann, i estava força avançada quan, el 16 de juliol de 2001, va morir, als 77 anys, després d’una caiguda accidental. Aquella aventura mai no es va completar.
Amb els anys, aquesta aventura inèdita ha anat adquirint categoria de mite. Se n’han anat coneixent algunes coses, amb comptagotes, com el fet que el guió està complet (se sap que arrenca amb una família de colons, lligats a un arbre, que li fan notar a Lucky Luke que té un doble actuant sota el seu nom) i, també, que Morris va completar i entintar les vinyetes de 24 pàgines, aproximadament la meitat del total.
Només una vegada s’han publicat algunes de les vinyetes de ‘Lucky Luke contre Lucky Luke’. Va ser en el context de la gran exposició que el Festival d’Angulema, l’any 2016, va dedicar a l’obra de Morris. El catàleg dedica dues pàgines a explicar “aquesta última confrontació imaginada per Morris; un doble de l’heroi més aviat estúpid“. Malauradament, no hi ha plans per publicar aquesta aventura inèdita, fos quin fos el format final.
La diferència entre Morris i Hergé
En cas és que, a diferència d’Hergé, Morris ha permès que el seu personatge l’hagi sobreviscut, amb diversos dibuixants i guionistes que han continuat explotant la personalitat del cowboy que derrota la seva ombra, una de les creacions més originals, ocurrents i populars del còmic internacional. Des de 2003, el francès Hervé Dammenton, més conegut com a Achdé, ha mantingut la sèrie amb un alt nivell de qualitat. L’èxit de Lucky Luke és de tals dimensions que se n’han fet diverses paròdies -l’última, de moment, és ‘Choco-boys‘, a càrrec de Ralf König-, una paradoxa divertida, donat el fet que Lucky Luke, en si, ja és una paròdia. Paròdia de paròdia.
I sí, Lucky Lucke continua cavalcant. Potser perquè, com deia Morris, “els que creem els còmics no ens prenem gaire seriosament tota aquesta literatura pomposa [sobre els còmics]. Si fem còmics, francament, és per divertir-nos i, si pot ser, divertir els que ens llegeixen“. Efectivament, Morris també disparava més ràpid que la seva ombra.
