Una novel·la basada en fets reals sobre una dona singular i que parla tant d’ella com del seu marit. Així és Eileen. Retrat d’un matrimoni, l’obra de Miquel Berga que ha guanyat el 47è premi Joanot Martorell de narrativa. Aquest “relat real” –com el defineix Pilar Beltran, membre del jurat i editora d’Edicions 62–, fa emergir la figura d’Eileen O’Shaughnessy, primera dona d’Eric Blair, conegut pel món sencer com a George Orwell. Però Berga, com a expert en l’autor d’Homenatge a Catalunya, La revolta dels animals i Mil nou-cents vuitanta-quatre, té també un altre objectiu que no amaga: contrarestar l’efecte de Wifedom: Mrs Orwell’s Invisible Life, el best-seller de l’acadèmica australiana Anna Funder que fa dos anys va caure com una bomba sobre la figura de l’escriptor. El presentava com un marit egoista que va amagar el talent de la seva dona i se’n va aprofitar, professionalment i fins i tot en l’aspecte personal, amb episodis d’infidelitat i deixant-la sola amb un fill acabat d’adoptar i un tumor a l’úter per anar a França i Alemanya a fer reportatges sobre la devastació causada per la II Guerra Mundial.
Per a Berga, Funder va voler “ajustar a la seva agenda feminista” del 2023 la personalitat d’una dona que va viure del 1905 al 1945. Segons ha defensat l’autor gironí en una trobada amb la premsa aquesta setmana, el resultat va ser una “falta de respecte” per la mateixa Eileen O’Shaughnessy –o Blair, amb el cognom de casada– i per “la intel·ligència de les dones”. “Es basa en els tòpics de dona invisibilitzada i marit fill de puta que no la deixa viure. No m’ho facis això, no matis una persona per ajustar-la a la teva agenda”, retreu a Funder. Tot i assegurar que compateix l’agenda feminista del segle XXI per al segle XXI, amb Eileen. Retrat d’un matrimoni llança un advertiment contra la temptació, habitual, de jutjar fets del passat –en aquest cas, de fa més de 80 anys– amb la mirada actual. Admet obertament la “irritació” que li va provocar l’obra de Funder, fins al punt que va decidir a escriure el relat que ja es pot trobar a les llibreries catalanes i que compta amb un cert avantatge competitiu, perquè Wifedom no està traduït ni al català ni al castellà. “Era un llibre que tenia a dins, l’embrió hi era, però no tenia el projecte”, reconeix.
Eileen O’Shaughnessy, una “feminista ‘avant la lettre'”
Berga assegura que ha volgut “presentar dos joves que no són sants, cap dels dos”, sinó “dos joves revolucionaris”. Tenien 30 anys i escaig quan es van conèixer, es van casar i es van traslladar a Catalunya per donar suport als republicans, durant el primer període de la Guerra Civil. Ell, combatent amb la milícia del POUM al front d’Aragó, on va estar a punt de morir per una bala que li va travessar el coll. “Arriben a Barcelona com a antifeixistes precoços i en fugen com a antiestalinistes prematurs després dels Fets de Maig”, resumeix l’autor de la novel·la. “Són dues persones que s’ajuden i ella és naturalment lleial al projecte del seu marit”, afegeix. I ressalta la forta personalitat d’Eileen, que, a parer seu, de cap manera es pot presentar com una dona feble i manipulable. “Era una dona amb un títol universitari, i ell, en canvi, no havia passat de l’escola secundària, encara que anés a un centre de tant prestigi com Eton. Ella va prendre una decisió de feminista avant la lettre d’acompanyar aquell pobre desgraciat que volia ser escriptor però que llavors encara no era ningú”, insisteix. I resta importància al fet, utilitzat com a crítica recurrent contra l’escriptor, que no esmenti la seva dona pel nom en cap de les 37 vegades que s’hi refereix a Homenatge a Catalunya, l’obra en què relata la seva experiència bèl·lica.
Dues veus narradores
El punt de vista de Berga queda clar. Però el cert és que Eileen. Retrat d’un matrimoni no amaga res. Basada en el coneixement de l’obra d’Orwell i la recerca documental –amb elements com ara les biografies existents sobre l’escriptor i la mateixa O’Shaughnessy, les cartes d’Eileen a la seva millor amiga, Norah Myles, o altres fonts indirectes com la novel·la d’una altra amiga, Lettice Cooper, que s’hi va inspirar per crear la seva protagonista–, està construïda a dues veus. La del narrador omniscient ressegueix la vida d’Orwell des del 1935, moment en què coneix Eileen, fins al 1945, quan ella mor. L’altra veu és la de la protagonista, en primera persona i amb un format que recrea una llarga sèrie de cartes d’O’Shaughnessy a Myles. Aquests capítols estan basats en les cartes reals, però no en són la transcripció literal i, de fet, hi ha molt més text, amb fragments de pura creació literària de Berga però “totalment versemblants”.
És en aquesta segona veu on apareix una Eileen amb iniciativa, talent, empenta i sentit de l’humor. En aquests fragments també hi ha referències a les discussions que tenia la parella i a altres fets que s’han fet servir, especialment en mans d’Anna Funder, contra Orwell. Les èpoques en què els ingressos escassos de la parella provenien de feines que feia ella; la seva ajuda en el procés d’escriptura d’algunes de les obres, especialment La revolta dels animals; episodis als quals ella mateixa restava importància, com ara la vegada que, durant una estada al Marroc, ell va passar una tarda amb una prostituta berber; la dèria d’Orwell per tenir un fill, que els va portar a adoptar un nen durant la II Guerra Mundial, amb unes gestions al jutjat per legalitzar la situació de la criatura que va haver de fer ella sola i, sobretot, la solitud amb què va passar la malaltia que la va acabar matant: va morir el març de 1945 en l’operació en què li havien d’extirpar la matriu per aturar el càncer que durant molt de temps li havia provocat dolors i hemorràgies insuportables.
L’episodi de la malaltia és un dels més controvertits, perquè ella li va anunciar l’operació en una carta –on deia que havia buscat una clínica on li fessin a bon perquè considerava que no estava justificat gastar massa diners en la seva salut– però, segons aclareix Berga, no va ser a temps d’enviar-li. A Eileen. Retrat d’un matrimoni, Orwell llegeix la carta, sense enviar, quan ella ja és morta: un telegrama que ha rebut a Alemanya, on està treballant en els seus reportatges, l’ha fet tornar a Anglaterra precipitadament.
Mort d’Eileen: un dol breu i el dolor, interior
Després de la mort d’Eileen, es mostra un Orwell –o, més ben dit, un Eric Blair–, devastat “a la britànica manera”. Sense compartir a penes la seva aflicció per la pèrdua, i només vuit dies després del funeral, torna a marxar a Europa per continuar treballant i deixa a Anglaterra el seu fill de 2 anys. Però la tesi de Berga és que la processó anava per dins. “És evident que Orwell el que tenia al cap era la seva pròpia obra literària, això és indiscutible”, admet en la conversa amb la premsa per presentar el llibre, però combat la lectura que en fa Funder amb “una veu hegemònica actualment” que no accepta com a apta per revisar fets del 1945.
L’epíleg de l’obra de Berga, que demana preservar d’espòilers, dona una clau per esvair altres ombres, com la suposada inspiració de Mil nou-cents vuitanta-quatre pugui amb un poema de joventut d’Eileen. A més d’un detalla revelador que el lector trobarà en les últimes pàgines d’Eileen. Retrat d’un matrimoni, l’autor insisteix que la influència de la seva dona s’ha de buscar en altres obres d’Orwell, especialment en les pinzellades d’humor de La revolta dels animals. “Quan va escriure Mil nou-cents vuitanta-quatre, ella ja havia mort. Si hagués estat viva, potser seria un llibre menys fosc”, conclou per negar les insinuacions sobre l’obra més celebrada de l’escriptor britànic.
