Un ésser llegendari del folklore català per parlar d’una etapa fosca de la història del país. Aquesta és la proposta de la pel·lícula L’home dels nassos, l’òpera prima d’Abigail Schaaff, que arriba als cinemes, distribuïda per Filmax, el 19 divendres de gener. Protagonitzat per dos actors de gran solvència i popularitat, Pablo Derqui i Ivan Benet, el film compta també compta amb la participació de Pep Munné, Maria Molins, Jeannine Mestre i Mercè Llorens. Els personatges infantils són interpretats per Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.
Una època de silenci i de mentides
La pel·lícula arriba a les sales catalanes després de ser presentada al Festival d’Almeria, havent estat candidata a les nominacions dels Premis Gaudí en la primera volta i abans de distribuir-se internacionalment, que és un altre dels objectius i funcions de Filmax en aquest projecte. La història combina les aventures amb la fantasia i reflecteix també un context històric dur, el període que va dels anys 30 i els anys 60, amb la guerra i la postguerra, en un ambient on la mentida i el silenci es van imposar durant dècades. La narració arrenca l’hivern del 1968 en un poble de muntanya, on tres nens intenten escapar de l’anomenat home dels nassos, un ésser llegendari que els han dit que captura infants mentiders i que se’l reconeix perquè té tants nassos com dies té l’any, tot i que només se’l pot trobar el 31 de desembre.
Es tractava d’un truc dels adults que contenia una part de broma i una part engany: si l’home tenia tants nassos com dies té l’any, el dia 31 de desembre només li quedaria un nas i, per tant, seria indistingible de qualsevol altre home. Els nens sortien a la recerca d’un home amb centenars de nassos i mai el trobaven. Però, d’altra banda, la llegenda té també algunes connotacions menys innocents. L’home dels nassos també servia als adults per dissuadir als nens de dir mentides. De fet, es deia que l’home dels nassos podia ensumar les mentides. Els nens mentiders estaven en perill perquè l’home dels nassos se’ls podia endur. Existien dues formes per esquivar aquest perill: confessar les mentides o fer un nus a una corda, simbolitzant la mentida, i cremar-la. D’aquesta manera l’home dels nassos no podia ensumar-la i els nens quedaven fora de perill.
Entre la fantasia i la memòria històrica
Es tracta d’una llegenda que s’ha anat transmetent de generació en generació en l’imaginari català. I en l’òpera prima d’Abigail Schaaff és aprofitada per explicar una història d’amistat però també de famílies immerses en una xarxa de mentides i traïcions. La pel·lícula transita de la mitologia a la memòria històrica. Per això en el film, els nens no són els únics que temen l’home dels nassos, perquè les mentides del passat també es poden ensumar. A partir d’aquí, el relat s’eixampla, i l’espectador descobrirà que L’home dels nassos no és només una pel·lícula d’aventures.
La pel·lícula és una coproducció d’Aguacate & Calabaza Films, Turanga Films, L’home dels nassos AIE i Inaudita. També és una coproducció cultural amb la productora francesa Halley Production. Compta amb el suport de 3Cat, l’ICEC, ICAA i CREA SGR. Filmax distribuirà la pel·lícula a les sales de cinema, on arriba aquest 19 de gener, i portarà les vendes internacionals.
