El món de la literatura traspassa les pàgines dels llibres i les estanteries de les biblioteques i llibreries i comença a guanyar pes a les xarxes socials. Cada vegada hi ha més persones que comparteixen els seus hàbits lectors a internet. Coneguts com a booktubers -tot i que també tenen altres noms com booktokers o bookstagramers, entre d’altres–, tots tenen en comú que busquen captar nous lectors i fer recomanacions, també per a aquelles persones ja habituades a la lectura. Així ho detalla l’Ania Posada en conversa amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que va començar a parlar de llibres a les xarxes després de la pandèmia. En un primer moment feia tota mena de contingut, però es va acabar de perfilar quan va començar a col·laborar amb una editorial: “No pensava que fos un tema que funcionés, però les xarxes són una bona manera de captar lectors”, relata.
Un altre cas d’èxit a les xarxes és el de Marta Sangrà, que va començar a divulgar sobre literatura a YouTube: “Vaig començar una carrera d’estudis literaris i només llegia en castellà, fins que un amic em va preguntar com és que no ho feia en català i una mica com a repte personal ho vaig començar a compartir per allà”, detalla la influencer de llibres. Cap de les dues booktubers, però, ha pogut dedicar-se exclusivament a aquesta tasca, ja que asseguren que és força “complicat”. Ara bé, ambdues coincideixen que fer-ho els ha obert altres portes amb altres feines que també han pogut anar combinant. Un tercer cas d’èxit és el de la periodista cultural Andrea Gumes, que compagina la seva feina al capdavant del programa ‘Nervi’ de 3Cat amb la divulgació literària a través de les xarxes socials: “Actualment, m’arriben entre deu i quinze llibres cada setmana”, explica. Totes tres només fan contingut en català, ja que asseguren que fer-ho en castellà “mai va ser una opció”.
El paper de les editorials
Les editorials també juguen un paper molt important en la divulgació literària a les xarxes, ja que sovint s’encarreguen de fer arribar llibres als booktubers: “En un principi et sents una mica en deute per allò de dir: si m’envien un llibre a casa vol dir que n’haig de fer una cosa a canvi, però, un cop assimilat, entens que són unes eines a partir de les quals pots fer la teva feina”, relata la periodista cultural. En aquesta línia, Ania Posada insisteix que no es tracta d’un “contracte” estipulat amb les editorials, ni tampoc de cap lligam que en acabat les obligui a dir-ne una cosa en concret, sinó un acord de promoció amb què les companyies fan arribar obres perquè en parlin a les seves xarxes: “Tu ets lliure d’opinar negativament, o dir que no t’ha agradat, que no és el teu tipus de literatura… o el que sigui“, assenyala Posada.
Aquestes figures cada vegada es consideren dins el sector més “prescriptores literàries”, però les mateixes booktubers consideren que són les mateixes editorials les principals “prescriptores”: “Jo em baso molt en el seu criteri i m’ajuden moltíssim a l’hora de triar”, sosté Gumes, que defensa que la prescripció de llibres a internet no deixa de ser una “ampliació” o un “camí natural” dels clubs de lectura i les presentacions. “És una part natural i orgànica, ara mateix tot plegat s’està ampliant i democratitzant. Tot i això, jo crec que falta crítica literària com a tal, trobo a faltar llegir una bona ressenya, una bona crítica [positiva o negativa] d’un llibre, més enllà del que es pugui trobar en pòdcast i revistes especialitzades”, argumenta la periodista cultural.
El sector també s’adapta a les xarxes
Tenint en compte l’eclosió d’aquestes figures, que cada vegada tenen més pes, el mateix sector també s’ha reformulat per adaptar-se, d’alguna manera, a les xarxes socials. En detall, una de les característiques en què la literatura s’ha anat modificant és l’estètica, ja que és una qüestió molt lligada a la imatge i, per conseqüència, a les xarxes: “Molts llibres entren pels ulls i les editorials han sabut entendre perfectament el nou llenguatge de les xarxes”, sosté Gumes, que considera que l’estètica “és una eina més per aconseguir lectors, i crec que és totalment legítima”. Una idea que també comparteix Posada, que defensa que hi ha portades “molt boniques” que confirmen aquesta atenció i cura per l’estètica. Ara bé, l’especialista avisa que també pot ser qüestionable si es transforma només “en una mena de ‘performance'”: “Hi ha molta gent que no llegeix una cosa perquè vol, sinó perquè vol ser la noia que llegeix Mercè Rodoreda al metro, i amb això es perd una mica el sentit de llegir”, afegeix.
