Joana Marcús Sastre (Fornalutx, Mallorca, 2000) s’ha convertit, amb només 24 anys, en escriptora i tot un fenomen de vendes en el món de la literatura juvenil. Va endinsar-se en l’escena literària des de ben petita. Amb tan sols 11 anys, ja va començar a interessar-se per la lectura a través de Wattpad, la plataforma web que permet compartir històries amb milers de lectors i on ja acumula milions de seguidors. Dos anys més tard, als 13 anys, Joana Marcús va decidir fer el salt a l’escriptura i passar de lectora a convertir-se en una escriptora més sota el nom juju1255. Des de llavors, la seva vida va fer un gir de 180 graus i ja ha publicat més d’una quinzena d’obres que caminen entre la literatura juvenil, la fantasia i la ciència-ficció. Ara, torna a la primera línia literària amb la publicació en llibre físic de la seva obra Eteri (Montena, 2024), la qual ja havia vist a la llum set anys enrere a internet, tot i que ha passat un procés de revisió per a la nova versió. En aquesta conversa amb El Món, Marcús reflexiona sobre els seus orígens com a autora, l’explosió de la seva carrera i el seu èxit en vendes, que l’ha consolidat com una de les autores més llegides amb la venda de més d’un milió d’exemplars de la seva saga Mesos al teu costat.
Com ha estat la darrera experiència per Mèxic en la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara?
És el tercer any que hi vaig i sempre quedo al·lucinada. És increïble el tracte que rebo cada edició que hi vaig, és increïble veure els meus lectors fent cua, interessant-se per tot… Vinc d’un poble molt petit, que té menys de mil habitants, i és un canvi bestial veure tanta gent de cop. Em fa molt feliç [riu amb orgull]. Potser és sensació meva, però sempre dic que el fenomen fan a Llatinoamèrica es viu de manera més intensa perquè hi ha molt menys tabú, menys vergonya, de demostrar que ets seguidor d’una persona i d’aquest tipus de novel·la.
T’esperaves arribar fins on ha arribat quan vas començar a escriure, enfilant-te en la llista de les autores més venudes?
Gens ni mica… Jo vaig començar a escriure a Wattpad amb 13 anys i, en cap moment, m’esperava que pogués arribar fins on he arribat i l’èxit que han tingut les meves obres, tant aquí com internacionalment. Quan vaig començar a escriure jo no tenia cap referent, no hi havia cap altre autor o autora de la meva edat que hagués tingut tant èxit. Ara, cada vegada hi ha més noies que s’animen a començar a escriure perquè veuen que és possible
D’on neix l’interès per començar a escriure?
Des de ben petita ja vaig començar a escriure a l’escola, ja notava dins meu que era una afició que gaudia molt. Escrivia històries que em passaven pel cap en un quadern, era una espècie de refugi. Cap als 11 anys, el meu interès per la lectura i l’escriptura em va portar a descobrir la plataforma Wattpad, que en aquell moment encara era un espai força primerenc i desconegut. Gaudia molt llegint les històries dels altres. És per això que va arribar un moment que, dins meu, sentia que havia d’intentar escriure jo també i compartir les meves històries amb els altres. A Wattpad la gent que hi participa [tant com a lectors com escriptors] és molt receptiva, i es crea una gran connexió entre tots. Així i tot, en començar a publicar les meves obres a la plataforma van començar a arribar les primeres crítiques… i fins i tot vaig arribar a patir assetjament escolar…
Les crítiques, doncs, van traspassar la pantalla.
Exacte… Des de petita vaig topar amb persones que no els agradava el que feia en el meu temps lliure, i m’ho feien saber. Les opinions fan molt mal… [agafa aire] i a vegades és molt difícil fer-hi front. Se’n reien de mi, em feien comentaris despectius… Tot i les crítiques, però, jo mai vaig deixar d’escriure, perquè per mi s’havia convertit en una espècie de refugi, el meu espai segur en un moment personal molt dur. Créixer m’ha ajudat a entendre que, tot i les dificultats, és molt important no deixar-se endur per l’opinió dels altres. Entendre que el que et fa ser estrany és el que realment et fa destacar, i crec que soc un bon exemple de què pot acabar fent-se realitat [riu]. Arriba a un punt, fins i tot, que acabes fent-te impermeable a les crítiques i que els mals comentaris, els haters ja no afecten. L’experiència m’ha fet molt forta.
Faries alguna cosa diferent si tornés a començar de zero?
Crec que, si hagués de tornar a arrencar la meva aventura com a escriptora, el que més em recomanaria molt a mi mateixa llegir molts més autors nacionals en lloc de traduccions, perquè crec que pots arribar a connectar d’una manera amb la seva obra que no ho fas amb altres obres traduïdes. També hi pots connectar, i molt, però d’una manera diferent…
La teva experiència personal també es veu representada, d’alguna manera, en la teva darrera novel·la, Eteri.
Crec que qualsevol obra sempre es basa en alguna experiència personal, perquè escriure és un acte molt íntim. En aquest llibre volia explorar noves idees, endinsar-me una mica més en el gènere de la fantasia i crear un personatge més fosc com és en Caleb [un dels protagonistes de l’obra], que és més introvertit, amb pocs amics… Que ha tingut, en general, una vida complicada. És per això que volia destacar-lo d’una manera diferent, i vaig considerar que donar-li poders era la manera de fer-ho. Quan vaig començar a escriure ho feia per desfogar-me amb històries curtes sobre vivències del meu dia a dia. Ara, d’alguna manera, ho continuo fent, però elaborant-les més, reescrivint obres que ja havia escrit i tornant a veure el procés que em va fer crear aquestes històries.
I el moment vital en què se situa l’obra també és un moment amb què molts lectors es poden sentir identificats.
Sempre dic el mateix, i és que la literatura juvenil no és literatura dirigida a la gent jove, sinó una tipologia d’obres en què els personatges tenen una edat concreta, d’entre 18 i 25 anys, per exemple. És per això que considero que molts lectors s’hi poden sentir identificats, de la mateixa manera que jo quan vaig començar a escriure la novel·la perquè parla d’aquest moment en què representa que has de prendre grans decisions que marcaran el resta de la teva vida… decisions sobre quina mena de persona vols ser, quan realment encara no saps ni qui ets [riu]. Crec que és una sensació vital amb què molts dels meus lectors es poden sentir identificats.
En aquest moment de transició, vas decidir començar els estudis universitaris de psicologia. Com combinen aquests dos mons?
Vaig començar a estudiar psicologia perquè em sembla molt interessant, però tinc molt clar que vull dedicar la meva vida a escriure. I continuaré escrivint. Mentrestant encara estic acabant la carrera perquè encara em falta poder acabar els crèdits de les pràctiques empresarials obligatòries. M’està resultant molt complicat compaginar les meves obligacions professionals [des de l’escriptura fins a les fires de llibres] amb acabar la carrera, però ho aconseguiré. També sé que, tot i que no m’acabi dedicant professionalment a la psicologia, escriure també és fer-ne d’alguna manera, ja que m’estic fent teràpia a mi mateixa cada vegada que m’enfronto a una nova novel·la.
Té algun nou projecte en el tinter?
De moment gaudir al màxim d’Eteri i, de cara l’any vinent, publicar la segona part de la novel·la, però encara no hem decidit cap data. Aquests són els plans més imminents, però com a escriptora sempre tinc al cap mil idees i mil possibles obres, més enllà de les ja publicades a internet.
