Els joves ja no llegeixen. Aquest fals mantra ha ressonat durant anys a Catalunya, però, a poc a poc, ha començat a esfondrar-se com un castell de cartes. I així ho confirmen les dades. Set de cada deu nois i noies de l’estat espanyol escullen aquesta activitat en el seu temps lliure, segons el darrer estudi sobre els hàbits lectors publicat pel Ministeri de Cultura a principis d’aquest 2025. En clau catalana, el darrer informe de l’Escola de Formació Guillem Agulló d’Òmnium Cultural, elaborat a partir d’una enquesta a 1.500 joves d’entre 18 i 34 anys, indica que el 75% d’aquesta franja llegeix, com a mínim, un cop per setmana. Les dades, doncs, mostren que els joves llegeixen, i molt. Un dels secrets d’aquest èxit lector entre l’anomenada generació Z –la dels nois i noies nascuts entre 1997 i 2012– són els clubs de lectura, que amb els anys s’han convertit en una gran eina per repescar els joves i animar-los a llegir.
“Els clubs de lectura són espais de lectura compartida. I conversar en grup genera ganes de llegir”, argumenta l’editora de Columna (Grup 62), Glòria Gasch, en conversa amb El Món, que apunta que aquest és un dels principals motius pels quals la gent més jove ha començat a freqüentar més aquests espais, molt consolidats a Catalunya: “Tenim més de 3.000 clubs de lectura. Hi ha una capil·laritat insòlita”, afegeix Gasch. Malgrat que el públic general d’aquests clubs són adults, tal com confirmen fonts del Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina diversos clubs de lectura, en els darrers anys s’ha incrementat la presència de gent jove. “A la llibreria L’Altell de Banyoles, per exemple, se’n fan des d’infantil, i moltes vegades les inscripcions ja estan plenes”, afegeix la directora editorial de l’àrea d’infantil i juvenil del Grup 62, Patrizia Campana, que considera que l’èxit d’aquestes activitats confirma el creixent interès dels joves per la literatura.
Durant tres anys, Anna Marín, una jove de 23 anys, va participar a Lectures en Ruta, impulsat per l’agrupació cultural Tramoia. Es tracta d’un projecte d’immersió literària i descoberta del territori pensat per a joves d’entre 18 i 30 anys. A diferència dels clubs convencionals, aquesta activitat consta de quatre sortides d’un cap de setmana de durada amb un preu final de 250 euros per persona -en els que s’inclouen l’allotjament i tots els àpats- on es tractava un llibre en concret. Per exemple, en cas d’abordar les obres de Caterina Albert (Víctor Català), els participants del programa ressegueixen alguns dels espais més emblemàtics de l’autora i, des del terreny, discuteixen i comparteixen les seves reflexions literàries: “Et permet veure-ho tot de primera mà. Ho vaig fer durant tres anys i ho tornaria a fer”, reflexiona. És precisament aquest contacte directe amb els autors -o amb els espais significatius per a la seva obra- el que incentiva la lectura entre la gent més jove, ja que busquen connectar amb la literatura des d’un altre prisma: “La participació dels autors en els clubs de lectura sempre els enriqueix, per això la majoria s’intenten fer d’aquesta manera”, reflexiona Glòria Gasch.
Potenciar “més” els clubs de lectura
Malgrat que Catalunya ja compta amb una extensa xarxa de clubs de lectura, gratuïts i privats, arreu del país, l’editora de Columna considera que encara es pot potenciar més aquesta mena d’activitats. Gasch posa espacial èmfasi a traslladar els clubs de lectura a les escoles, per exemple, ja que considera que seria una eina molt positiva per atraure, encara més, joves a la literatura. “I els autors també hi voldrien participar”, afegeix l’editora de Columna. Considera fins i tot que els clubs de lectura es podrien arribar a incorporar dins les avaluacions dels estudiants per abordar directament la comprensió lectora -un dels aspectes en què més ha caigut el nivell dels alumnes en els darrers anys. En aquesta línia, Patrizia Campana argumenta que la virtut dels clubs de lectura és que són “activitats voluntàries”, cosa que serveix per incentivar la lectura entra la gent més jove: “Que siguin voluntaris vol dir que estan motivats, i això reforça el gust per la lectura”, apunta la directora editorial del Grup 62.
Campana també considera que aquesta mena d’activitats serveixen per incentivar la literatura entre les noves generacions i desmarcar-la dels exercicis de lectura que es fan de l’escola, on sovint les obres que es tracten són “obligatòries”, les quals, habitualment, motiven menys als estudiants. “Alguns professors també aposten perquè els alumnes triïn quins llibres volen tractar, i això els ajuda a motivar-los”, afegeix, i aposta per “convertir l’aula en una mena de club de lectura on es discuteix sobre llibres”. Per la seva banda, Glòria Gasch també apunta que els clubs de lectura es poden incentivar com una bona activitat per fer en família perquè serveix per “encomanar” la “passió” per la literatura entre els més menuts de casa, cosa que, a la llarga, també tindria un impacte positiu per a l’ensenyament. De fet, els clubs de lectura ja no són només activitats presencials, sinó que també s’han adaptat als nous formats. En aquest cas, tal com detallen des de la Diputació de Barcelona, aquests clubs virtuals es fan a través de l’aplicació Tellfy, la qual permet una “comunicació instantània” entre lectors i conductors. Sigui com sigui, l’essència és la mateixa: compartir la literatura.
Els gèneres literaris que més triomfen
Tant l’editora de Columna com la directora editorial de l’àrea d’infantil i juvenil del Grup 62 coincideixen que s’han diversificat els gèneres que consumeixen les noves generacions. Malgrat que el gènere fantàstic i la novel·la romàntica continuen sent els plats forts entre els adolescents, la novel·la gràfica i el còmic -especialment el manga- també han guanyat molt pes últimament. Entre els preadolescents, Patrizia Campana apunta que el thriller és un gènere literari que també està triomfant molt, tot i que el contingut amb un to humorístic continua sent la seva gran aposta. Aquest ampli ventall, doncs, també queda reflectit en els clubs de lectura, que s’adeqüen a la voluntat dels seus usuaris.
El preu, una barrera d’entrada per a la cultura
Com en moltes altres activitats culturals, hi ha clubs de lectura gratuïts, la gran majoria dels que s’organitzen des de les biblioteques públiques -on per participar-hi només cal tenir el carnet de soci-, i de pagament. Dels que s’han de pagar, la major part d’ells organitzats per llibreries, els preus oscil·len entre els 20 i els 50 euros. Al preu de la inscripció del club de lectura també cal afegir-li el preu del llibre sobre el qual girarà la sessió. Aquest preu sovint suposa una barrera d’entrada per a molts joves. Així ho reflecteix Anna Marín, que ha estat usuària durant els darrers tres anys de diversos clubs de lectura. Durant un temps va freqüentar, tal com relata, el club de lectura de Librerío de la Plata, de Sabadell, el qual té un cost aproximat de cinquanta euros. “A això li has d’afegir també el preu del llibre. Surt car”, explica. Aquest motiu, doncs, va ser un dels factors que va portar-la a desencisar-se d’aquest espai i buscar-ne d’altres.
La situació que es viu amb els clubs de lectura també és extrapolable a altres activitats culturals. Així ho constata el darrer informe elaborat per Òmnium, el qual indica, analitzant els resultats de més d’un miler d’enquestes, que el preu és un “fre estructural” per a l’accés a la cultura. Tenint en compte aquesta situació, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha fet aquesta mateixa setmana una crida a “tornar a agitar culturalment el país”: “Els joves volen més cultura, la volen en català la volen arreu del territori i necessiten poder-hi accedir sense barreres econòmiques“, asseverava amb contundència el president d’Òmnium Cultural durant la presentació de l’informe. De la mateixa manera que passa amb activitats com el teatre o el cinema, doncs, per tal d’incentivar encara més els clubs de lectura entre els joves i mantenir viva la literatura, els organitzadors d’aquestes activitats han d’adaptar l’oferta a les necessitats de la població. Malgrat la feina pendent, però, la conclusió és clara: els joves llegeixen i volen continuar-ho fent.
