Dues grans dames del teatre català per a una obra on les dones tenen papers fonamentals. Aquesta és la proposta que arriba al Teatre Lliure, a la sala Fabià Puigserver de la seu de Montjuïc, aquest dijous, 18 de maig, i fins al 18 de juny. Es tracta d’una adaptació de Les amistats perilloses dirigida per Carol López (Germanes, Bonus Track, Família (im)possible…) i amb l’actriu Mònica López en el paper de la marquesa de Merteuil, que molts espectadors recordaran interpretada per Glenn Close en la versió cinematogràfica de la novel·la de Pierre Choderlos de Laclos que va dirigir Stephen Frears el 1988. En el paper de Valmont, hi trobarem Gonzalo Cunill; Mima Riera fa de madame de Tourvel; Marta Pérez és Volanges i Elena Tarrats, la seva filla Cécile.
Un repartiment de luxe per a una proposta que s’ha versionat diverses vegades al cinema i al teatre. A Barcelona, es va representar el 1993 i el 1994, amb direcció de Pilar Miró i protagonitzada per Juanjo Puigcorbé i Mercè Sampietro. I el mateix any 1993 se’n va poder veure una versió inoblidable quan Ariel García Valdés va dirigir Quartet, de Heiner Müller, al Teatre Lliure –a Gràcia–, una lectura de l’obra original concentrada en només dos personatges, Merteuil i Valmont, interpretada per Anna Lizaran i Lluís Homar. Carol López i els seus actors, per tant, afronten un repte que els espectadors catalans de teatre esperen amb ganes.
Tots els matisos del paper de Merteuil
Amb una llarga i sòlida trajectòria, Mònica López –l’actriu canària instal·lada a Catalunya des de finals dels anys 80 i un dels esperits més lliures de l’escena actual– es retrobarà amb el públic una vegada més amb un paper que requereix molts matisos. La marquesa de Merteuil comença planificant una petita revenja que per a ella és, inicialment, un joc. Quan un amant que li proporciona entreteniment l’abandona per casar-se amb una noia jove i innocent, Cécile, li proposa al seu amic Valmont, tan cínic com ella, que sedueixi la noia per desvirgar-la i deixar en ridícul el futur marit. Valmont, però, s’hi nega perquè té un objectiu més alt: conquerir Tourvel, una dama casada i famosa per la seva virtut. Aquest joc també agrada Merteuil, que el desafia a aconseguir-ho i li promet una nit de sexe amb ella si se’n surt i aconsegueix una prova de la seva gesta. Paral·lelament, busca un altre amant per desflorar la promesa del seu examant i no deixar escapar cap diversió.
Però el que comença com el que podria ser una comèdia sobre una revenja d’aristòcrates desvagats acabarà de manera dramàtica, després de portar els espectadors per una muntanya russa de les passions humanes més baixes i els sentiments més profunds: poder, gelosia, crueltat, culpa.
La directora, Carol López, assegura que ha triat portar aquesta obra a l’escenari per “fascinació” per “un retrat implacable de víctimes i botxins i aquesta radiografia de la societat que sempre està present per jutjar, aplaudir o condemnar”, una tendència que creu que es manté en el món actual.
Sobre les claus del muntatge que ha dissenyat, López admet que ha consultat altres versions teatrals i cinematogràfiques, però la seva es basa directament en l’obra original, que és una novel·la epistolar, i converteix les cartes en diàlegs. Per a la posada en escena, ha decidit prendre’s algunes llicències: hi ha elements del segle XVIII però no hi ha una obsessió per ser ortodoxament fidel als codis de l’època, de manera que els personatges no porten perruques, encara que hi hagi mirinyacs.
Chordelos de Laclos, un autor “feminista”
La directora veu un clar protagonisme de les dones en aquesta obra. De fet, creu que l’autor “era feminista”. “Té un discurs sobre l’educació de les dones on ja apostava per la idea que les dones vivien esclaves dels homes, i les instigava a fer la revolució si volien alliberar-se’n” explica Carol López.
Per a la directora, el personatge de Merteuil “és molt avançat a la seva època, tractant-se d’un personatge femení”. “He reforçat la mirada sobre aquest personatge i he modificat el destí final del personatge de Cécile, que acaba tancant-se en un convent en l’original i això em semblava indefensable des d’avui dia”, anuncia.
5 
