De la tristor de l’exili en pot néixer una iniciativa artística que faci història. Aquesta és l’essència del Festival Pablo Casals de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord. Va començar el 1950 com una cita per retre homenatge a Bach en el bicentenari de la seva mort. Era, segurament, l’única manera de treure Pau Casals de la seva reclusió amarga després de veure que els aliats vencedors de la II Guerra Mundial no pensaven fer res contra la dictadura de Franco. Vivia a Prada, perquè no volia marxar per estar a prop de tants companys de la cultura catalana exiliats, i ensenyava música, però no tocava en públic. Però Alexander Schneider, violinista jueu d’origen lituà que s’havia traslladat als Estats Units fugint del nazisme i que era deixeble de Casals, el va convèncer d’organitzar un festival Bach i de participar-hi activament. Així va ser com va tornar als escenaris, el 2 de juny d’aquell 1950, per inaugurar el cicle de concerts tocant la Suite número 1 de Bach per a violoncel, en una església de Prada plena de gom a gom.
Com aixecar un festival de primer nivell des del no-res al peu del Canigó
Per arribar a aquella nit, havien calgut molts esforços i Casals, amb 73 anys, havia treballat durant dos mesos amb la resta de l’equip per aconseguir aixecar un festival en un poble de poc més de 5.000 habitants, idíl·lic, al peu del Canigó, però sense infraestructures i, en aquell moment mal comunicat fins i tot amb Perpinyà. Calia trobar finançament, buscar allotjaments i convèncer artistes europeus i nord-americans que viatgessin i renunciessin al seu caixet, que toquessin en concerts benèfics la recaptació dels quals es destinaria a l’hospital de Perpinyà, que encara atenia molts refugiats de la Guerra Civil espanyola. Schneider, que tenia contactes als EUA, va aconseguir gran part del finançament. Però Casals va deixar-hi la pell dirigint els assajos per arribar al dia de l’estrena en condicions. “Bach no és un home rígid, mecànic, com la gent ho pensa sovint. És un home sensible que sempre ha anat pouant en el folklore. El cal tocar amb molta sensibilitat. Cal saber entendre i sentir”, deia als músics.
Èxit rotund i consolidació com a cita imprescindible de la música de cambra
El festival va ser un èxit rotund, i en les següents edicions va anar ampliant el repertori. S’hi van començar a tocar peces de Beethoven, Brahms, Mendelssohn, Mozart, Schubert o Vivaldi. I més endavant Ravel i Debussy. I, ja al segle XXI, contemporanis com ara Penderecki o Gerschwin. I va arribar el moment que el festival va deixar de dir-se Bach per passar a dir-se Festival Pablo Casals, que és com arriba al 75è aniversari. Des del 1955 al 1966 el va dirigir Enric Casals, i aquell any va ser l’últim en què va participar Pau Casals, ja que el 1967, ja molt gran, hi va renunciar per motius de salut. De fet, només cinc anys després, el 1973, amb gairebé 97 anys, moria víctima del seu segon infart, el primer havia sigut el 1957.
El 1967 va ser, per tant, un punt d’inflexió. Aquell any no hi va haver festival de Prada, però el 1968 es va reprendre amb més força, sota la direcció del pintor François Branger, que formava part de l’organització i que l’encapçalaria fins al 1980. A l’inici dels anys 80, Michel Lethiec li va agafar el relleu en la direcció artística amb l’ajut de Leonard Rose. El clarinetista va reforçar i perpetuar un festival totalment dedicat a la música de cambra i a la seva transmissió, i en presidir 35 edicions brillants. El 2020, el violinista i director Pierre Bleuse el va succeir amb ganes de celebrar la música de cambra i d’explorar nous horitzons.
La gira de primavera per escalfar motors abans de l’edició d’estiu del 2025
El Festival Pablo Casals tornarà aquest 2025, del 28 de juliol al 8 d’agost. De fet, ja es poden comprar les entrades a la seva pàgina web.
Però abans, per anar fent boca, fa la seva ja tradicional gira de primavera. Entre el 10 d’abril i el 17, hi haurà hagut concerts, a la Catalunya Nord, al Memorial de Ribesaltes, la Capella de l’Ermitatge de Font-Romeu i l’Església dels Dominicans de Perpinyà, en col·laboració amb el Festival de Música Sacra. I, en una segona part, hi ha tres actuacions a la Catalunya Sud a les quals encara podeu assistir, dues a l’Alt Empordà i una altra al Gironès.
Llocs i horaris dels concerts de primavera
Vilabertran, divendres 25 d’abril
Canònica de Santa Maria de Vilabertran | 20h
Antonio José (1902-1936) | Sonata
Heitor Villa-Lobos (1887-1959) | Mazurka Choro
Arthur Kampela (1960-) | Percussion study n° 1
Tōru Takemitsu (1930-1996) | Muir Woods
Joaquín Rodrigo (1901-1999) | Invocación y Danza
Reserves: reservesspv.acdpc@gencat.cat | 972 387 559
Sant Martí Vell, dissabte 26 d’abril
Església de Sant Martí Vell | 20h
Antonio José (1902-1936) | Sonata
Heitor Villa-Lobos (1887-1959) | Mazurka Choro
Arthur Kampela (1960-) | Percussion study n° 1
Tōru Takemitsu (1930-1996) | Muir Woods
Joaquín Rodrigo (1901-1999) | Invocación y Danza
Reserves 600 569 507 (WhatsApp)
Sant Pere de Rodes, diumenge 27 d’abril
Església de Santa Helena de Santa Creu de Rodes | 19h
Antonio José (1902-1936) | Sonata
Heitor Villa-Lobos (1887-1959) | Mazurka Choro
Arthur Kampela (1960-) | Percussion study n° 1
Tōru Takemitsu (1930-1996) | Muir Woods
Joaquín Rodrigo (1901-1999) | Invocación y Danza
Reserves : reservesspv.acdpc@gencat.cat | 972 387 559
