Els llibreters sempre distingeixen entre dos tipus de clients. Els que demanen per llegir un llibre i els que demanen un llibre per llegir. Dues maneres d’entendre, en un moment i context determinat, la lectura. De fet, diuen els llibreters bons recomanen tenir dues o tres lectures alhora, perquè cada moment té la seva lectura. No som iguals quan ens llevem que quan anem a dormir, i no és el mateix llegir amb un cafè que amb una cerveseta a les vuit del vespre aprofitant la claror que ens regala el rebedor de l’estiu.
D’aquí neix la necessitat de llibres com 28 metres (Univers, 2025) de Marta Romagosa (Cornellà de Llobregat, 1967). D’entrada, no cal dir que Romagosa és periodista. Fa anys que la seva veu acompanya les sorpreses, les tragèdies i les vicissituds que pateix Catalunya i El Món. L’ofici que té es fa notar. La traça per l’escriptura entenedora, sense cap més pretensió que esbossar les coses que veu i sense cap floritura impostada que amagui l’electricitat d’un bon relat es constata en les pàgines d’aquesta novel·la.
Romagosa ofereix un llibre ambientat en la Barcelona dels anys 70. Però una Barcelona de debò, no la reinventada per l’antropologia del moment. En aquest escenari, la periodista narra la història de dues dones que segons la sinopsi dels efectius servei de premsa de l’editorial “enllaça dues separades per vint-i-vuit metres”. Però no en facin cas. Les 164 pàgines mengívoles, ràpides i entretingudes donen per molt més.
El cinquè Beatle
A casa n’hem fet l’experiment. Dues persones absolutament divergents en els gustos literaris hem compartit el llibre. El resultat és quatre històries que s’entrellacen, fàcilment, on els lectors també es converteixen en un personatge. El lector esdevé un cinquè Beatle, perquè la història reflecteix una realitat que afecta tothom per igual. L’algoritme vital més important: com són d’importants les persones que ens topem per tenir un destí o l’altre.
De fet, Romagosa desafia Rubén Blades que feia cantar a Mackie El Navaja que si vas néixer per martell, els claus et cauen del cel. La gent, com animals socials, determinen la nostra història. Però Romagosa hi afegeix la geografia. D’aquí que la novel·la obri el teló en un escenari. L’entorn, o la revenja de la geografia que expressava Robert Kaplan. Gent i entorn. Física i química en format de novel·la. Una novel·la on el “carrer et fa desaprendre”
L’avantatge del llibre de Romagosa és que si el regala, se’l compra o es fa un regalselfie aquest Sant Jordi, se’l llegirà. No serà un llibre que dormirà el son dels justos a la tauleta de nit. Si l’agafen, l’obren i l’enceten, l’acaben. La sensació de la seva lectura és la mateixa que tindrien un vespre d’estiu, en una terrassa i amb els peus descalços sobre la tova catalana acabada de ruixar. Hi poden afegir, un rosat fresquíssim. “28 metres” és un llibre ràpid, amb tocs colpidors i amb paraules que graten amb perspicàcia la nostra memòria. S’entretindran.
