Marc Ribas ha buscat el millor restaurant de km0 de les muntanyes de Prades en la segona entrega de Joc de cartes estiu. Aquesta és una zona amb un producte bo i de proximitat, així que els restauradors havien de demostrar que són aquests ingredients -i no d’altres- els que omplen la seva carta. Els primers en deixar-se analitzar han estat els més joves, el Marc Pallàs i Pol Mandri de Cal Malgret a Montblanc. En la seva presentació, han assegurat que el seu secret és intentar barrejar la tradició i l’avantguarda.
Com ha estat la visita a Cal Malgret?
Aquest primer restaurant presenta un espai rústic. S’ha generat un debat ben aviat, quan una de les parelles ha vist que ja tenien les taules parades i ho han criticat: “No saps quant de temps pot portar això allà”, han lamentat. Les altres, en canvi, han volgut defensar-los. La cuina no ha convençut a ningú, per això, ja que han considerat que el pa era industrial i es veien ingredients de fora.
Un cop asseguts a taula, el presentador ha destacat que el cambrer tremolés tant mentre servia els plats. Els altres comensals han tingut clar per què era: “És que imposes, Marc“. Deixant això de banda, els plats -que feien molt bona pinta- han rebut algun comentari negatiu perquè han vist que l’enciam era de bossa. Més enllà d’això, han dit que estava “bo” i “molt normal“. Els millors han agradat més, això sí. El menú és correcte, però creuen que no és sorprenent: “Em sobta aquest tipus de cuina en gent tan jove”. No ha agradat la crema catalana que han servit, molt bàsica. Més endavant la Nuria els ha acusat de fer-la “amb pols” i ells s’han indignat.
La nota mitjana després de descobrir la nota dels rivals ha estat d’un 6,8. La millor valoració ha estat per a l’espai, amb un 7,5. La cuina, el menjar i el servei empaten amb un 6,5.
Què han dit els rivals de l’aposta del D Prades?
El D Prades té una ubicació fantàstica i la terrassa, amb molta capacitat, ha agradat molt als altres restauradors. L’entrada és molt maca, a més a més: “La decoració trobo que és minimalista, però fantàstica”. La primera impressió, doncs, ha estat molt bona. El que no ha agradat tant és la neteja, ja que han trobat gots mal netejats: “Estan plens de sabó! És intolerable“. La cuina està molt ben equipada, una professionalitat que ha sobtat perquè els propietaris no feien més que repetir que no tenen molta experiència ni formació. Els altres han arribat amb les expectatives baixes, doncs. La inspecció ha estat capitanejada per mare i filla una altra vegada, és clar, que han demostrat que són les més exigents d’aquesta entrega.
I què han dit de la qualitat del menjar? Hi ha hagut detalls que no han convençut, com la combinació d’ingredients freds i tebis en les verdures a la brasa. Les patates estaven ben fregides, així com l’ou fregit també ha agradat. Aquí hi ha hagut un moment tens perquè la Yara ha comentat que preferiria tòfona al foie a sobre d’aquest plat i això ha indignat els propietaris: “Ja voldríem tenir tòfona, l’he buscat per tota la muntanya i ningú no me l’ha pogut portar”. L’enuig de la Montserrat ha estat tal, que ha sortit de la cuina per justificar per què prenen aquesta elecció: “Fa molts mesos que no tenim tòfona. Us porto la foto de la tòfona que fem en el nostre tros, aquesta és la mà del meu cunyat. Però enguany no l’hem pogut fer”. Una justificació que semblava excessiva. Una altra vegada, la Nuria ha lamentat que els fesolets no tinguessin “espurna”.
La nota final ha estat una mica inferior al d’abans, un 6,6. El que més ha agradat ha estat la cuina amb un 7,5 de valoració, mentre que el menjar i l’espai perden amb un 6 cadascun.
Les més exigents d’aquest Joc de cartes estiu defensen la proposta de L’Hostalet
Finalment, ha estat el torn de l’Hostalet. Mare i filla han estat molt exigents i crítiques, així que els rivals arribaven amb ganes de trobar-s’ho tot d’allò més perfecte. En general, els ha decebut tot el que han vist a l’espai i a la cuina: “Això no! Tu no pots congelar sense tapar el menjar! Hi ha bosses de congelar obertes allà tirades… El que diuen no quadra massa amb el que ells fan. Han creat una expectació que, de moment, no sembla que s’hagi de complir“, han dit.
El Jordi ha lamentat, només seure a taula, que les favetes a la catalana tinguessin massa oli. La seva sòcia també ha anat a buscar les pessigolles a les propietàries: “M’han posat pastanaga de bot a l’amanida. Això ja…“. També hi ha hagut una baralla amb el cambrer, quan els propietaris del D Prades han tornat a demostrar que anaven a matar amb molt mala bava i l’han acusat de mentir quan ha dit que el forn del costat no té pa cada dia i que, per això, serveixen pa congelat. El menú els ha decebut una mica, no perquè estigués molt dolent sinó perquè havien fet veure que elles eren molt superiors: “A l’hora de valorar, potser han estat més exigents del que haurien d’haver estat”.
La valoració final les ha col·locat en primera posició, sorprenentment, encara que tots han dit que han vist moltes coses que no els han agradat. Amb un 6,9, el resultat quedava molt ajustat. La millor nota ha estat per a l’espai i la cuina amb un 7,5, mentre que el menjar es queda amb un suficient (5,5).
Plors i un gir final en el segon Joc de cartes estiu
Hi ha hagut tensió i ganivets al llarg de tota l’emissió, així que hi havia ganes de veure la confrontació final. Els defensors de Cal Malgret han reconegut que s’esperaven de tot, però li ha sabut greu que hagin criticat les seves postres. L’aplaudiment des del D Prades l’han emocionat, això sí: “Si fessis servir més producte de proximitat arribaries al 8 o al 9 segur“. Després era el seu torn, que deien que “no volien ni imaginar-se” la nota que els haurien posat els altres: “Algú ens ha hagut de valorar molt a la baixa”.
Una altra vegada, hi ha hagut una picabaralla entre els D Prades i les de l’Hostalet. Mare i filla, després, s’han sorprès moltíssim en veure que anaven primeres: “Gràcies, de debò”. La més jove s’ha trencat quan ha vist que en el menjar només li han posat un 5,5. En veure tot el que els deien, han reconegut que potser han estat massa exigents: “Ens hem equivocat a l’hora de jugar“.
Les valoracions del Marc Ribas ho han capgirat tot i ha fet que els guanyadors de la nit acabessin sent els propietaris de D Prades. Els ha valorat amb un 7,8 molt bo. A Cal Malgret, per la seva banda, els ha posat un 7,6 de mitjana. I, finalment, a l’Hostalet els ha castigat amb un 5 en el menjar que ha abaixat la seva nota mitjana fins a un 6 que les feia abaixar de la part alta del podi. Els callos del Charly del D Prades s’enduen el plat estrella, que han tornat a capgirar el marcador i han fet que el D Prades avancés el Cal Malgret que s’havia posat en primera posició.
