Com si fos ahir no deixa de donar sorpreses, fins i tot fora de la sèrie. I una d’aquestes és una obra teatral en què es llueix un dels actors de la ficció de TV3, Dafnis Balduz, el Domènec Bolaños de la vuitena temporada.
No som ningú per discutir el mestratge de dues grans dames del teatre català actual, Emma Vilarassau i Marta Marco. Per això l’obra que interpreten a La Villarroel, Un matrimoni de Boston, té el protagonisme que té. El cartell que anuncia el muntatge de Josep Maria Mestres de l’obra de David Mamet –coincidint en el temps amb una impagable versió de Glengarry Glen Ross dirigida per Àlex Rigola– té tot el protagonisme a la façana de la sala. Però això no vol dir que no sigui un pèl injust per una de les perles de la tardor teatral de Barcelona, mig oculta. Cal arribar fins a la boca del vestíbul de La Villarroel per veure, en un lateral, el cartell de Pols de diamant, la peça que, amb només dos actors i un escenari gairebé nu, és capaç d’omplir la sala un diumenge a les 12 hores del migdia.
Tots els papers de l’auca que fa Dafnis Balduz, actor de la vuitena temporada de la sèrie de TV3
A pocs metres de la grada del públic, esclata el talent de dos actors que hem vist en sèries de TV3, el jove Albert Salazar –que els espectadors de TV3 recordaran com a jove cuiner de La Riera l’any 2016- i Balduz. Tots dos es mengen l’escenari, però el que fa Balduz no és ni mig normal. L’actor de Vilanova i la Geltrú, que sembla més jove del que és –de veritat n’hi posaríeu 41?–, interpreta un grapat de personatges pels quals transita sense ni canviar-se de roba, només jugant amb la veu i el llenguatge corporal: és a dir, amb els seus dots actorals treballats amb anys de feina. Fa, principalment, d’Aleix, la parella de Dani (Salazar), però també de policia, de periodista sensacionalista, de client agressor del Dani i d’autor teatral que acaba escoltant la història del protagonista per convertir-la en el que els espectadors veuen.
Aquest darrer moment, ja pròxim al final, torna al metateatre amb què els dos actors obren la funció, adreçant-se al públic directament en el que representa una discussió entre ells. No es posen d’acord sobre com explicar el preàmbul que els ha demanat que facin l’autor, que no queda clar si és el real, Pau Coya, o un d’imaginari. No queda clar –ni cal– on és el límit entre la realitat i la ficció. Perquè el que vol Pols de diamant és explorar els límits entre la veritat i la mentida en una obra sobre una agressió LGTBI, uns fets que van ser però que no van ser com es va dir inicialment que havien sigut.
El que es veurà del Bolaños aquesta setmana a ‘Com si fos ahir’
Així és com es pot apreciar el que és capaç de fer Balduz, que els seguidors de Com si fos ahir ja coneixen prou. Saben tot el que és capaç de fer només amb la seva expressió facial. La curiosa competència que Bolaños com a professor d’institut té amb el Quique (Biel Duran), que és el seu cap d’estudis i amb el qual fa veure que són amics per interferir contínuament en la seva vida, dona a Balduz moltes ocasions de lluir el que és capaç de fer. El personatge, un mestre de la manipulació i l’engany, un narcisista envejós que vol tot el protagonisme per a ell i que demostra tenir poca empatia amb els alumnes, té encara molt recorregut en la sèrie de TV3.
Per exemple, sense fer cap espòiler, ja podem avançar que aquest dilluns el Bolaños tornarà a fer una jugada bruta al Quique. I la víctima propiciatòria serà el seu fill, l’Adrià (Bru Martínez), alumne del Bolaños. El noi lliura un treball amb unes hores de retard al professor, que es mostra inflexible i li diu que no li accepta la feina. I, dimecres, la tensió en augment entre el Bolaños i el Quique tornarà a aparèixer, aquesta vegada amb la Cèlia (Sara Espígul), la seva parella, pel mig. Una trama que creix i que donarà moltes tardes de glòria i mala llet.
