Com si fos ahir s’ha convertit en un dels continguts més destacats de TV3. Una sèrie diària que navega a través de les peripècies de la colla d’exalumnes de l’institut Reina Sibil·la. Amics d’adolescència reunits de nou el 2017 per un fet tràgic, la mort d’un company, que els acaba retrobant després de 25 anys sense veure’s. Com es pot construir un format d’èxit i mantenir-lo vuit anys després? Quin és el secret de la sèrie i els reptes dels guionistes per crear les trames temporada rere temporada? Carmen Abarca, coordinadora d’escaletes i membre de l’equip de guionistes -en són una dotzena- explica alguns dels reptes d’aquesta ficció catalana que triomfa a TV3.
Com neix la idea de crear ‘Com si fos ahir’, tenint ‘La Riera’ com a precedent immediat?
La sèrie la va crear la Núria Furió, es va vendre a TV3 i després ella va formar l’equip de guionistes. Gairebé tots vam arribar quan la sèrie ja s’havia venut i estava feta la bíblia de la primera temporada.
Quin és el repte de passar d’una sèrie truculenta a una de format més quotidià i proper?
Es volia canviar el to radicalment. La idea era fer una cosa que no s’assemblés a La Riera ni a El cor de la ciutat, i això era difícil perquè són com els dos extrems. No volíem truculències, ni morts, ni aquests recursos més del culebrón clàssic. Es va apostar justament per jugar en el camp contrari.
Va costar?
Les primeres temporades al públic li va costar una mica perquè estaven acostumats a molts girs, molta intriga. Es va fer una aposta molt gran per crear uns personatges que fossin molt sòlids, que fos fàcil identificar-se amb ells, amb la idea de mantenir-los molt de temps.
Com s’organitza un equip de guionistes?
Primer nosaltres fem la bíblia, un material on estan les trames d’un trimestre sencer. Sabem setmana a setmana el que li passa a cada personatge. Quan arriba el moment, agafem aquell material, el convertim en capítols i fem les escaletes. Cada dia que ens reunim fem els cinc capítols de dilluns a divendres d’una setmana, escena per escena, i s’envien a cinc components de l’equip que fan els diàlegs.
Quin és el tret identitari de la sèrie: els personatges o les trames?
Crec que el que atrapa la gent que s’acostumen a aquests personatges i volen saber què els passarà. Però si la sèrie fos avorrida, per molt que els personatges siguin molt atractius, la gent no s’hi enganxaria. És una combinació de les dues coses, d’apostar fort pels personatges, no trair-los i respectar sempre com són.
Fa uns anys es van introduir algunes morts al final de la temporada, els funcionen els elements més truculents?
Després de vuit anys hem de generar interès per la sèrie. El perill que tenim sempre és que la gent se’n cansi. Això t’obliga a vegades a apujar una miqueta el límit, alguna trama de thriller que potser la primera temporada no l’hauríem fet, però hi ha un límit molt clar. Dintre de la quotidianitat, s’intenta buscar alguna trama o temes socials que estan una mica de moda per generar debat en l’audiència.
La trama del Ferni i el seu negoci amb les drogues ha donat molt joc…
Aquí hem arriscat una mica perquè el tema drogues és complicat, però intentem portar-ho a un terreny molt casual, no veiem narcotraficants ni grans màfies.
Com es gestiona l’èxit de les audiències després de vuit temporades?
El que ens genera és pressió perquè tens una cosa que està funcionant. Tenim més de 1.500 capítols, la sèrie està en un moment molt bo i això ens dona ganes de continuar. També és una responsabilitat perquè ens està mirant molta gent. Ens tornem molt exigents amb nosaltres mateixos, però estem contents i la cadena també ho està.
De cara a la novena temporada, és possible que se superin els capítols d’El cor de la ciutat’. En faran alguna referència?
El que passa és que els espectadors no saben quin nombre de capítols fem, però nosaltres internament segur que ho celebrarem i alguna cosa farem.
Els actors s’han anat fent amb els seus personatges. Els han demanat algun cop alguna modificació?
Ens pot arribar que els encanta alguna trama o viceversa, però crec que estan tan fets amb els personatges que s’hi troben còmodes, sobretot els protagonistes. En general, ells saben molt poc del que els passarà, s’ho van trobant i tampoc tenen molta capacitat de reacció, tot i que som molt respectuosos amb els personatges.
L’Eugeni, el gran seductor, ha estat una de les revelacions de la temporada. Com arriba aquesta trama i la proposta d’Oriol Vila com a intèrpret?
Quan vam triar el personatge ens va donar problemes. Ens preguntàvem si era masclista, per què hi cauen les dones, ha de ser guapo… Ens va costar molt trobar quina mena d’actor volíem, una persona que tingués recursos per seduir. L’Oriol l’ha defensat superbé, ha sabut donar aquesta vida interior que té el personatge. Bàsicament, el que volíem era fer una trama divertida que posés una mica en solfa els personatges femenins de la sèrie com la Cèlia, la Cristina i la Gemma.
Hi ha un pla B en cas que ‘Com si fos ahir’ s’acabi?
No tenim pla B. El dia que ens diguin ‘aquesta és l’última temporada’, nosaltres el que tenim és una caixa de petards guardats i els tirarem tots. Si un dia marxem, volem fer-ho bé, deixant un bon gust de boca a l’audiència, que s’ho passin bé. Nosaltres som molt conservadors i treballem perquè la sèrie continuï.
Incorporar personatges joves és una manera d’obrir el públic i fugir del tòpic de ser una sèrie ‘per a tietes’?
Mai hem pensat a fer una sèrie per a tietes, intentem que la telenovel·la la vegi tota mena de gent. De fet, La Riera se la mirava molta gent jove. Ara, com que ho pots mirar a la carta, veus persones joves al tren que s’estan mirant la sèrie. És veritat que el grup base de seguidors, quan va començar, tenia una edat, i ara hi ha una sèrie de trames o de problemes que a aquest grup d’edat ja no li toquen, que ja estan en una etapa vital diferent i necessites personatges joves per explicar-les. Nosaltres quan dissenyem personatges nous cada temporada, mirem que hi hagi gent diversa i diferent.
Quin personatge els ha sorprès i han decidit estirar la seva trama més temporades?
Nosaltres quan introduïm un personatge nou, pensem una trama, però no sabem mai què passarà. Hi ha personatges que s’han quedat per a sempre. Per exemple, la Cati era un personatge que a la primera temporada havia de desaparèixer i ha arribat a la temporada vuit. També hi ha molts que se n’han anat perquè ja no hi caben, no podem fer trames per a tothom.
Què poden esperar els espectadors per a la novena temporada?
A la novena tornarà algun personatge que donarà molt joc i alguna trama que serà bastant sorprenent.
Quines pistes sense espòilers pot donar per al capítol final del dia 20 de juliol?
Hi ha una trama important amb la Marta i l’Esteve, que això ha de petar. Tenim també l’altra trama important que són el Toni i la Gemma, que és una parella que està en un moment delicat. En el capítol especial es resoldran aquestes trames i hi haurà una sorpresa amb un nou personatge que jugarà fort a la temporada nou.
