- CA
Joan Rovira
Els anys de la resistència han tornat
"No se sap si guanyarà Frankenstein-Sánchez o Franco-Feijóo, però sí que se sap qui perdrà, segur: Catalunya"
Què diem quan diem «els catalans»?
"El 23J no és el judici final, però ens acosta a la batalla definitiva… De pocs contra molts"
La vacuna contra «El Procés-2»
"A Madrid tenen pànic a «El Procés-2», la més terrorífica pel·lícula de por que poden imaginar. Creuen més en nosaltres que nosaltres mateixos"
Astèrix i la capital progressista d’Espanya
"Barcelona va directa cap a esdevenir una capital provincial castellana, una ciutat amb un indiscutible glamur, però com menys catalana, millor"
Sílvia Orriols: ha nascut una estrella?
"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre assenyalaven el dimoni de Vox. I ara resulta que a Ripoll els surt a tots plegats un gra al cul"
El 24-J no està escrit
"Qui digui que el vot a les generals pot ser decisiu per a ves a saber què, ens enganya. Catalunya esdevindrà, a partir de la tardor, l’objectiu central"
Quines són les nostres eleccions?
"Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya"
Barcelona, capital de província castellana
"No saber imaginar ni gestionar la Gran Barcelona és el que porta a la Petita Catalunya, humiliada i vençuda, des de dintre i des de fora"
Qui serà l’alcalde de Catalunya?
"Si ja no tenen projecte de ciutat i de capital per a Barcelona menys encara per a Catalunya"
Tots els polítics són iguals (o no)
"Premiem a qui valgui la pena, encara que no sigui perfecte, i castiguem als que només busquen escalar i situar-se"
Servir el país o servir-se del país
"Ara que venen eleccions municipals (...), ho podem veure més clar que mai. Hi ha qui va a servir el país o la ciutadania, cosa raríssima, i qui va a servir-se'n"
Les lliçons de la sequera
"Plouen quatre gotes i ja sembla que anem bé. Doncs no. Tindrem el clima del Marroc d’aquí a quatre dies. No tindrem neu ni pluja. Però no ens ho diran ni faran res"
Sant Jordi i la Catalunya de ficció
"Del pressupost dedicat per les institucions al llibre i a la cultura, millor ni en parlem, perquè acabaríem plorant amargues llàgrimes sobre les roses que encara no s’han marcit"
La claredat de la foscor
Confondre Castella (AKA Espanya) amb el Canadà és un error polític monumental, una presa de pèl o una fugida cap endavant
Terrorisme fiscal a l’estil Trump o Goebbels
"Això és el que converteix jutges, fiscals, dictadors, inquisidors i botxins en herois, en superhomes salvadors de la fe o de l'estat, capaços de les pitjors coses"
Sequera: d’on no n’hi ha, no en raja
"És culpa dels governs o de l'administració que no plogui? Òbviament, no. Però sí que és culpa seva no haver posat aquest tema al capdamunt de la llista de prioritats"
El segle Vallverdú
"Des de Lleida, Catalunya és una altra cosa. Segurament és la millor manera de veure-la, menys metropolitana, menys barcelonina, més diversa i rica"
No emprenyis els francesos
"No n'hi ha prou amb la independència. El que cal és fer una revolució contra l'edat mitjana, contra els que es comporten com si fossin els senyors del castell"
El 40% que ens en volem anar
"Si el 40% dels francesos o alemanys o nord-americans, el 40%, eh?, volguessin deixar de ser francesos o alemanys o nord-americans, seria una notícia espectacular"
Respectar Catalunya i fer-la respectar
"Això va de de ser lleons i no conills ni ratolins. Va de respecte. De respectar-nos com a nació, primer, i de fer-nos respectar, després"
Visca Ucraïna lliure
"A Ucraïna, la lliçó és claríssima, si la volem aprendre: ni s'han rendit ni es rendiran davant Rússia"
Caçar Puigdemont
Si cau Puigdemont, cau tot. O és que no ho sabem? I si ho sabem, ho pensem permetre? Aquesta és l’única qüestió que val la pena ara mateix
Aeroport: buidar Barcelona, equilibrar Catalunya
"Barcelona s'ha de buidar i el país s'ha d'omplir, amb tot allò de les xarxes de ciutats que sempre queda tan bonic de dir i no es fa mai"
Posi’m, sisplau, un còctel de “realpolitik”
"Una part d'independentisme frustrat, dues parts de realisme parlamentari, dues parts d'angostura castellana ben amarga, molt de sucre per dissimular... i un toc de realisme polític"