Quadern d’estiu I/2018: “Desmasculinitzar la política”

"No va d’homes i dones, això, sinó del sentit masculí o femení de la política"

Entrem a les darreries del curs: d’aquí no res, i almenys al llarg d’un mes, no passaran gaire coses a nivell polític, ja se sap. Per això és un bon moment per fer deures, repassar, mirar de superar dèficits de cara a començar millor en tornar... vacances útils, vaja!

Us proposo un exercici de prospecció: pensem com seria si, en tornar de vacances, la política que ens entra pels ulls, per les orelles, la que determina què ens passa quan se’ns vulneren drets humans i socials bàsics, la que ens defineix drets econòmics fonamentals, no estigués masculinitzada. Mirant exemples de la quotidianitat, així, per exemple:

A la vida real... una jove de vint-i-quatre anys és assassinada per un home, a Lepe. Ja en són quatre, aquesta darrera setmana, dins el territori de l’Estat. I Pedro Sánchez, president del govern espanyol, fa una piulada a Twitter: “pondré todo el esfuerzo y los recursos para que este Gobierno acabe con el machismo criminal”.

Fora de la política masculinitzada... un president del govern valoraria molt si una piulada ajuda o no a qui està patint el dolor de l’assassinat, i potser renunciaria a fer-la servir en bé de pujar la seva pròpia quota de popularitat. Sabria, a més, que aquest problema no va ni de recursos ni de governs, sinó de sentit comú i de masculinitats, i donaria suport a moviments feministes, a grups de dones i a pràctiques educatives que transformessin paradigmes. (Twitter, però, hauria de multiplicar el nombre de caràcters perquè dins les piulades hi cabés aquesta altra política).

A la vida real... dins el Partit Popular s’inicia un procés de pactes entre rivals que volen presidir el partit: allà on hi havia hagut treball conjunt entre ministres i vicepresidències, ara hi ha competència i pactes, molts pactes per guanyar vots. Que no semblen les mateixes persones que fa no res governaven juntes en el mateix equip de govern, vaja!

Fora de la política masculinitzada... no hi hauria pactes. Hi hauria acords. I no hi hauria campanyes entre companys i companyes dins un debat de quotes de poder: no hi hauria poder, hi hauria empatia. Caldria, però, que els partits polítics deixessin de ser estructures verticals i, també, que deixessin de simbolitzar-se com a “representants” de col·lectius, perquè queda clar cada cop que veiem aquestes guerres, que les protagonitzen individus amb afanys i impulsos molt personals.

A la vida real... l’home que fa poques setmanes va matar a la Laia dins el seu edifici, a Vilanova i la Geltrú, declara davant un jutjat i capgira la realitat: la nena de tretze anys assassinada queda convertida en culpable d’un homicidi, perquè és ella qui entra a casa de l’home que mata, i és ella qui fa sentir por a l’home que mata. I així, ell, ja no serà un assassí, sinó un homicida, que no és el mateix, perquè no compta acabar amb una vida, sinó com acaben amb aquestes vides els qui maten.

Fora de la política masculinitzada... matar seria matar, com violar seria violar: per sentit comú, per sentit humà. I cap jutge, perquè no hi hauria lleis sinó formes de convivència, donaria crèdit a cap relat pervers que posés el cel al terra i les arrels penjant de les fulles dels arbres: no hi hauria nenes assassinades, si el món estigués buit de política masculinitzada i patriarcal, però si alguna morís o fos ferida allà on fos i com fos, no en seria mai culpable.

A la vida real... els titulars de la política institucional tenen sempre nom propi, i les institucions són els llocs des dels quals uns quants manen i decideixen: ho sabem perquè ens ho recorden ells mateixos, amb el sovint ús de l”aquí mano jo” i de l’“aquí decideixo jo”.

Fora de la política masculinitzada... els noms propis recorden persones que fan coses per altres persones.

En acabar l’exercici, perquè quedi més rodó, poseu-hi noms de dones i noms d’homes, als exemples que hàgiu triat, que no va d’homes i dones, això, sinó del sentit masculí o femení de la política.




Comentaris
Monotemàtica
Sóc dona i n'he vist de tots colors tant per part d'homes com de dones. Crec de tota manera que la manera que la monotemàtica senyora Patrícia tracta la qüestió és d'un nivell molt baix i totalment esbiaixat i d'un infantilisme (allò de bons i dolents) que esparvera. L'histerisme que sempre traspuen els seus patètics articles no ens fan cap favor ans tot el contrari. Perquè no es dedica a la cria de la papallona i ens deixa tranquil·les? Perdoneu però és que n'estic més que tipa d'aquest color.
Ramon
Aveura, en Patrisia, dons, la nostra es una rapública pesifista i faminista, dons, aquet articla no te mol santit. Tots sapiguem, dons, el popla catalá, tan i tan suparió a la resta dal mon, u es prasisamén, dons par el seu caracte faminista, dons
Narcís ( ‘ suport a moviments feministes i suport a grups de dones ‘? Això vol dir rebin “ cents de milions “ i alhora .. nens orfes penjats econòmicament dels avis?) ( aquests textos són per a justificar feina/ fonts d’ingressos àdhuc posant pel mig crims, damunt, crims d’estrangers?)
Ras i curt : No hi ha política masculinitzada sinó feminitzada, més, efeminitzada .. una política masculinitzada seria no abusiva/ prepotent que sí respectuosa i considerada amb el més necessitat o feble, sia materialment, sia caracterial, sia física ( cal exposar exemples del carrer? .. cal recordar mateixes sultanes, peggy's, dolores i solteros ? .. cal . . . .) ! PD : majoria aclaparadora de primitius són fets caure al primitivisme .. enviant-los a treballs durs sinó titllats de nyicris !
panxoman
sobre els tweets de Pedro Sanchez "un president del govern valoraria molt si una piulada ajuda o no a qui està patint el dolor de l’assassinat, i potser renunciaria a fer-la servir en bé de pujar la seva pròpia quota de popularitat" i dels tweets semblants i constants de qualsevol tema de la Colau què? cap comentari? o suposo que criticar-la, al ser una dona, per l'autora és masclisme
panxoman
per cert, això de tot lo masculí és dolent, tot lo femení bo, és un discurs de l'odi pur i dur. el 50% de la població ha de canviar pq és el mal! És increible que es pogui fer aquest discurs des de una universitat o des de mitjans de comunicació.
Sixtus
El debat masclisme/feminisme ja avorreix, entre altres coses perquè és tot menys racional. Potser perquè oblidem les diferències psicològiques que comporta el dimormisme sexual a la naturalesa. Potser perquè posem només el focus en el nombre de dones mortes, el que suposa una anàlisi molt simplista de tot el que hi ha darrera. Mai ningú s'ha preguntat pel nombre de suïcidis masculins després d'un homicidi femení? En societat, la violència de gènere no es tolerable. (Segueix)
Sixtus 2
Però ignorar la complexitat biològica i social del comportament sexual condicionat per les desigualtats sexuals i els prejudicis socials y la propia estructura de la parella o altres formes de relació és estúpid. Y parlar dels estereotips de masculins O femenins de la política com a bons O dolents és com a minim ridícul.
Feminisme no
Quina merda d'escrit t'has marcat noia, pura premsa brossa. No penso votar mai més cap partit que es defineixi com a feminista, mai: no és no.

envia el comentari